Esta web, cuyo responsable es Bubok Publishing, s.l., utiliza cookies (pequeños archivos de información que se guardan en su navegador), tanto propias como de terceros, para el funcionamiento de la web (necesarias), analíticas (análisis anónimo de su navegación en el sitio web) y de redes sociales (para que pueda interactuar con ellas). Puede consultar nuestra política de cookies. Puede aceptar las cookies, rechazarlas, configurarlas o ver más información pulsando en el botón correspondiente.
AceptarRechazarConfiguración y más información

Alfons Cama Saballs

Vaig néixer a Calonge (Baix Empord?), l'any 1952. Als deu anys em vaig traslladar a viure a Palamós. Hi vaig estudiar el batxillerat elemental als germans de la Salle. Vaig cursar el batxillerat superior i el Preu als Maristes de Girona. Els estudis superiors denginyeria industrial els vaig fer a Barcelona. He treballat en diferents administracions públiques; actualment exerceixo de jubilat. Resideixo a Tarragona des de 1'any 1987.

El meu primer relat El camí dels cirererstransita per la vida de qui va ser el primer alcalde de la nova democr?cia en un poble imaginat de la geografia catalana, amb moltes pinzellades dels meus records d'infantesa.

Un pessic a l'?nimaés la meva segona novel·la. Publicada per l'Editorial Gregal. Una incursió en lexistència del doctor Martí Pijoan que, com jo mateix, fa camí per la vila de Palamós i les ciutats de Girona i Barcelona. Un passeig per les seves vivències dadolescència, de joventut i de descobriment. Dins duna societat en ple canvi polític i de transformació de classes socials durant lúltima meitat del segle passat.

A finals d'octubre de 2016 l'Editorial Gregal va publicarAmb dits de molsa,la meva tercera novel·la, una historia d'immigració, de relacions humanes i d'amors per interès.

La nit de Sant Jordi de 2016 vaig rebre elVIII Premi Drac de Narrativa Curtaque atorga Òmnium Cultural del Solsonès pel conteMaria Cinta.

Blog: "Paper i tinta"

Això n'ha dit l'Olga Xirinacs:

"...No és f?cil una vida en l'època que ens proposa Alfons Cama. Postguerra dura, situacions tr?giques ben explicades i ben distribuïdes al llarg del relat...
Alfons sap com treballar els verbs, amb les frases ben articulades. I, així, des l'enyor de les infanteses, que solen ser petits paradisos perduts, ens fa transitar per tota una vida per arribar a un final contundent, d'acord amb el que ha crescut al voltant del personatge, com creix la capçada d'un arbre o, com explica l'autor: 'El cel d'aquella tarda de dissabte de festa presagiava tempesta.' La tempesta creix, i només qui arriba al final del llibre pot saber on descarregaran els núvols..."