bubok.es utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y a recordar sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Ver política de privacidad. OK
Buscar en Bubok

Alfons Cama Saballs

Vaig néixer a Calonge (Baix Empordà), l'any 1952. Als deu anys em vaig traslladar a viure a Palamós. Hi vaig estudiar el batxillerat elemental als germans de la Salle. Vaig cursar el batxillerat superior i el Preu als Maristes de Girona. Els estudis superiors d?enginyeria industrial els vaig fer a Barcelona. He treballat en diferents administracions públiques; actualment exerceixo de jubilat. Resideixo a Tarragona des de 1'any 1987.

El meu primer relat El camí dels cirerers?transita per la vida de qui va ser el primer alcalde de la nova democràcia en un poble imaginat de la geografia catalana, amb moltes pinzellades dels meus records d'infantesa.

Un pessic a l'ànima?és la meva segona novel·la. Publicada per l'Editorial Gregal. Una incursió en l?existència del doctor Martí Pijoan que, com jo mateix, fa camí per la vila de Palamós i les ciutats de Girona i Barcelona. Un passeig per les seves vivències d?adolescència, de joventut i de descobriment. Dins d?una societat en ple canvi polític i de transformació de classes socials durant l?última meitat del segle passat.?

A finals d'octubre de 2016 l'Editorial Gregal va publicar?Amb dits de molsa,?la meva tercera novel·la, una historia d'immigració, de relacions humanes i d'amors per interès.

La nit de Sant Jordi de 2016 vaig rebre el?VIII Premi Drac de Narrativa Curta?que atorga Òmnium Cultural del Solsonès pel conte?Maria Cinta.

Blog: "Paper i tinta"

Això n'ha dit l'Olga Xirinacs:

"...No és fàcil una vida en l'època que ens proposa Alfons Cama. Postguerra dura, situacions tràgiques ben explicades i ben distribuïdes al llarg del relat...
Alfons sap com treballar els verbs, amb les frases ben articulades. I, així, des l'enyor de les infanteses, que solen ser petits paradisos perduts, ens fa transitar per tota una vida per arribar a un final contundent, d'acord amb el que ha crescut al voltant del personatge, com creix la capçada d'un arbre o, com explica l'autor: 'El cel d'aquella tarda de dissabte de festa presagiava tempesta.' La tempesta creix, i només qui arriba al final del llibre pot saber on descarregaran els núvols..."