bubok.es utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y a recordar sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Ver política de privacidad. OK
Buscar en Bubok

Oscar López Roig

Vaig nàixer en 1977 en València, però sóc natural d'Albalat de la Ribera, poble de la comarca de la Ribera Baixa. Supose que al nàixer en plena efervescència d'aquell període que alguns anomenen transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara i espere que dure. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode.
Vaig cursar l'EGB en el meu poble, en "l'escola pública Ausiàs March" va ser una època de la meua vida memorable, bell i intens, doncs la meua família prové d'uns avantpassats humils tirant a pobres. Tots de vessants ideològiques d'esquerres, encara que no tots coincidien, buscaven que la diferencia entre rics i pobres fóra mínima i que les arrels de cultura valenciana i llengua catalana no es perderen sempre que es poguera evitar. Mon pare un oficial de 1ª de la construcció, ma mare fent de tot i més també.
El meu pas per l'institut de BUP va ser catastròfic la meua rebel·lia s'apodera del meu cos i no vaig ser capaç de continuar ni amb el FP. Era un bala perduda. Tot ho qüestionava i a tot li veia alguna punta que es podia polir. Es podria dir que des de el 16 als 30 anys vaig estar perdut dins d'una voràgine d'emocions, relacions familiars, de parella i sentiments constrapostos. Vaig compaginar moments i accions que per a res em fan sentir orgullós i altres que sí, però, ben poc. Es este temps al que jo li anomene, temps de confusió. Vaig ser el pitjor enemic per a mi mateix.
A partir dels trenta, comença una etapa on les idees, no del que vull, sinó, del que no vull es van aclarint. De xiquet els mestres em motivaven molt perquè escrivia relats molt imaginatius, on es barallaven diversos punts de vista. Ara més major, amb certa experiència i moltes preguntes vitals contestades o no, vull exposar o traure a la llum eixe món que veig. També perquè m'agradaria compartir-ho.
Amant de tota classe de música em decante per el rock en qualsevol de les seues variants. Escriptors que m'agraden, a saber, Joan Fuster(sobre tot relats curts i aforismes), Vicent A. Estellés, Haruki Murakami, Pere Calders, Quim Monzó, Albert Camus, Herman Hesse, Margaritte Yourcenar, Emil Cioran, G. Orwell, etc. La majoria són clàssics, no em pregunteu per què, simplement m'atrauen. Com a bon(o no) valencià, sóc amant de l'arròs, però no de la paella, ? sóc més l'arròs al forn o l'arròs negre. M'he enamorat del perfum que distigeix a les dones dels homes i he caigut en un abisme que per ara no té fondo, és difícil deslligar-me d'un aroma tan encisador, on els meus sentits han quedat encallats fins hui.
Espere que els meus desvaris vos agraden, són desvaris en català amb accent valencià.

Porga

Porga
Ningú escapa dels seus actes. Este relat breu és un clar exemple de com a accions del passat es poden capgirar en contra d'un mateix. El botxí [...]
Ver libro