bubok.es utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y a recordar sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Ver política de privacidad. OK
Buscar en Bubok

Pere Costa Pagès

Amor, hem de parlar és un recull de vint-i-cinc contes que tenen com a fil conductor les relacions humanes. Les narracions són escenes quotidianes en les quals es barregen estrelles de la música o el cinema com Robert Redford, Richrad Gere, Harrison Ford, Sylvester Stallone, Wynona Ryder, Shakira, Mick Jagger o Keith Richards amb personatges normals i corrents que cada dia ens creuem pel carrer i als quals sovint no prestem atenció com la Laura Tutusaus, la Mònica Graziani, en Sadurní Rifé o l’anònima noia del paraigua taronja. Les relacions de parella, en totes les seves vessants, ocupen bona part dels textos però també hi podem trobar relacions entre mestres i alumnes, entre companys de feina, companys d’habitació en un hospital, entre germans, amics, coneguts i saludats, entre el client d’un supermercat i la caixera que sempre l’atén, entre l’editor i l’escriptor i entre sogres i gendres. Tot hi cap però amb un denominador comú: malgrat que els homínids fa segles que intentem relacionar-nos, malgrat que cada generació es pot emmirallar en les anteriors o en els seus coetanis, seguim tenint poca traça a l’hora d’entendre’ns i, en canvi, una facilitat increïble a l’hora d’espatllar-ho tot i fer-ne miques fins al punt que la reconciliació es fa impossible.


El to dels contes no sempre és el mateix però la majoria s’afronten amb sentit de l’humor, ironia i certes dosis de frivolitat. Si és que n’hi ha, cosa que no sempre succeeix o almenys l’autor no sempre té la voluntat que sigui així, cal buscar el missatge entre línies i, enmig de situacions còmiques i, a vegades, desconcertants, s’hi amaguen petits esquitxos literaris que conviden a la reflexió, ni que sigui perquè el lector es pot veure retratat en algun dels personatges que protagonitzen les històries. En un altre bloc de textos, el to es torna seriós i reflexiu. No hi ha lloc per al sentit de l’humor però sí per a la poca traça abans esmentada que els humans tenim quan ens relacionem. Són contes que obren la porta als maltractaments o a la decadència de certs éssers que, sota una aparença normal, amaguen intencions perverses o pateixen un procés de degeneració moral que els condueix a actuar fora dels límits que una societat amb sentit comú hauria de permetre.


No hi ha cap tret autobiogràfic en els vint-i-cinc contes que formen aquest volum però sí que és veritat que l’autor ha estat molt a l’aguait del seu entorn immediat, principal font d’inspiració d’aquest recull. Personatges coneguts i desconeguts que habiten en el seu paisatge habitual, les seves anades i vingudes, les circumstàncies que els envolten, sobretot les més anecdòtiques o surrealistes, han estat font d’inspiració per a la majoria d’aquests relats curts. L’expressió que dóna títol al recull, tan utilitzada en la vida real com en el cinema, convida a sentir males notícies o ens permet intuir que les coses no van tan bé com ens pensàvem. No sempre és així. Amor, hem de parlar té moltes sorpreses reservades als seus lectors.