Pecats Capitals (7+1)

Comprar Libro en papel por 10€ Comprar eBook en PDF por 2€

PròlegNúria López Garcia Em dic Núria López Garcia i sóc una pecadora. Fa eternitats que no em confesso. No crec en les confessions, sobretot si no hi ha penediment. Sóc pecadora i en gaudeixo, per a què deixar-ho llavors? Assaborir amb gola un bon àpat i repetir plat, llepar amb gust un mugró d’home amb luxúria, saber-me la millor rapsoda amb supèrbia, quedar-me al llit fins al migdia peresosament o enfadar-me com una mona quan algú em passa al davant a la cua; petits plaers a l’abast de tots. Per què negar-me’ls? Fins i tot tinc plaers perversos, com morir-me d’enveja contemplant unes cuixes joves i un cos adolescent com el que havia tingut. Tots aquests plaers els atresoro amb avarícia i més, encara quan em dedico secretament al pecat que m’és una addicció incurable: escriure. Em confesso addicta al paper en blanc. No m’hi puc estar. Quan tinc una estona tranquil·la a casa, a la feina o al bus, em trec un bolígraf de la butxaca (mai surto de casa sense paper i bolígraf) i escric una ratlla de text. Sempre ficció, no se’m passa pel cap embrutar aquell full immaculat amb la llista de les compres. De vegades, em surt el parell de ratlles d’un micro-conte, d’altres un fragment de diàleg. Molt sovint una pesada digressió reflexiva que m’havia de treure de dins, fos com fos. És una addicció greu i procuro amagar-me’n; però com la confiança –diuen– fa fàstic, els de la família ja n’estan acostumats i saben que no hi ha res a fer. No puc, no vull, deixar-ho; així que, o m’accepten com sóc, o acabem per no parlar-nos ni al dinar de Nadal. Per sort, col·laboro amb una emissora de ràdio. Això em permet desfogar-me escrivint ficció i no ficció. Poso veu a l’informatiu diari i redacto alguna que altra nota de premsa. Perquè, penseu, que tot el que es diu per ràdio, algú abans ho ha escrit, a menys que us penseu que els programes es fan improvisant sobre la marxa. El món de la no-ficció també té els seus al·licients, i encara que els fets siguin indubtables: qui, què, on, quan... el punt de vista del redactat de la notícia és –per dir-ho diplomàticament– molt rellevant. A més els informatius són plens de pecats capitals: ira, enveja, avarícia... no us descobreixo res nou, però és molt més gratificant donar veu a un relat de ficció tan ben escrit com els seleccionats per formar part d’aquest recull Pecats Capitals (7+1). Quan portes set notícies llegides on les paraules “conjuntura” o “sostenibilitat” han sortit ratlla sí, ratlla no, et mors de ganes de sortir corrents del locutori i anar a posar veu a aquell relat que has llegit de Violant Barquet i que deia: Les flors de magnòlia s’obren com mans blanques, escampant delicades aromes de vainilla i llimona. O se’t fa la boca aigua revivint el pantagruèlic banquet de la “La llista d’en Simó”. O et rius per sota el nas recordant el desgraciat protagonista de “Qui tot ho vol”. Vull pecar i pecaré. Tindré la supèrbia de creure’m una bona escriptora, envejaré els companys quan publiquin els seus llibres i, amb avarícia, pensaré a presentar-me als premis literaris millor dotats econòmicament. La luxúria em portarà –si ell es deixa– al llit d’un escriptor perquè parli de mi a la seva propera novel·la. Devoraré tota obra literària que caigui a les meves mans i em venjaré de qui rebutgi els meus escrits o els menyspreï. Amb mandra infinita deixaré passar els dies “de nevera” abans de rellegir els meus relats i perfectir-los; perquè sóc escriptora i ho confesso. Núria López Garcia

Quiero publicar un libro Ver más libros