El jurament i altres narracions oníriques

Comprar Libro en papel por 8€ Comprar eBook en PDF por 2€

Narracionsviatgeres(o més clar l’aigua) Seguint les petjades de La ballarina cega de Sidi Bou Saïd ialtres relats en clau de lírica, el presentrecull aplega una sèrie de narracions i de relats, producte de fervors onírics quanencara feien barretines i d’una imaginació desendreçada a bona mesura, que hanviscut trajectòries divergents.Hedescobert –i és una descoberta personal– que als meus escrits els agrada viatjar, al lluny del llunyi enllà d’enllà, impulsats per motius incerts, allunyant-se del vast scriptorium que els concep tal com rajai de primera intenció. Els hi agrada, i molt. Gaudeixen amb l’aventura, cobertsamb el vestit de l’Adam, recorrent espais oberts i fent distància. Suposo que,per aquest motiu, lluiten amb tanta voluntat per sortir del meu interior.CitantUmberto Eco: “Tota criatura, ja sigui visible o invisible, és una llum, filladel pare de les llums”. I les llums, no poden ser recloses; seria com saber elvent i no saber el torrent, una incoherència, un criteri inabastable.Més enllàdel pensament, l’escriptura, com a criatura nounada, “filla del pare de lesllums”, inicia un procés que finalitza no quan l’obra està enllestida, sinó quanl’obra és compartida. Davant d’aquest acte d’exquisida rebel·lia ireconstrucció del procés creador es troba la clau que obre la porta de la terraincògnita.Hedescobert, també, que als meus escrits, llumenetes de Sant Elm, a més de viatjar,els agrada retrobar-se de tant en tant i confusament barrejats en la vigília del’endemà. Com és el cas; tap i carabassa, diria el metge de capçalera. Totsembla indicar que no hi ha cap raó que ho justifiqui. Però, potser, a hores d’arai a aquestes alçades, ja no cal buscar justificacions ni dides seques que els hifacin de mainaderes, alliberats de llargs, emotius i secrets remordimentsmanllevats per un caramull de nits en vetlla. Ni de bon tros. Cap queixa perpart meva. No cal treure pols de sota l’aigua ni trobar pèls als ous.Res mésresta, avui, per dir, a les calmes del gener. Res més per afegir a les minves,després de la mar desfeta. No cal obsessionar-se ni ficar-nos una ceba al cap. Femtaula rasa en virtut de santa obediència i anem pel camí del dret.Legítimament,és el moment en el qual les faules han de parlar amb la seva pròpia veu, depronunciar els noms i de descriure els fets, amb la realitat subjectiva en tantque independent del subjecte humà.I és que,en definitiva, sense demanar permís a un peu per moure l’altre, els escritstenen vida pròpia i no està, en les nostres mans, la potestat de contenir elseu lliure esperit. Toni Arencón i AriasMarç,2014

Quiero publicar un libro Ver más libros