Traços de desig

Comprar Libro en papel por 8€ Comprar eBook en PDF por 2€

Pròleg L’impulsfonamental La primera vegada que li vaigdir a una noia que la trobava ‘sexy’ em va clavar una bufetada sense miramentsal mig del carrer. Ella era una progre vestida amb els enagos de l’àvia i uncabàs de vímet gran com un cove on hi portava una capsa de llumins de cuina, unflascó de pàtxuli i una novel·la de Pedrolo, i jo era un barbamec grenyut ambuna bossa de pell girada on hi duia sempre el meu quadern d’escriure poemes iun exemplar del Llibre de les Meravellesde l’Estellés. Eren temps de lluitar per l’alliberament sexual, i a això ens dedicàvem amb tot l’afany polític delmoment, carregats de contradiccions evidents, i sense saber gaire en quèconsistia el sexe.Després vam llegir Freud i tot allò de la força motriu de l’energia de l’eros,però suposo que no vam entendre res, perquè allò no va millorar les relacionssexuals entre els de la meva quinta. Ho fèiem malament, amb presses i sentit deculpa. I sort que alguns vam descobrir el Marquès de Sade i Histoire d’O i Les onze mil verges d’Apollinaire, si no encara ens l’agafaríem ambpaper fi, que és el que fa la gent que al sexe li diu ‘fer l’amor’ i a follar ‘anar-se’nal llit’. I potser perquè molts no van llegir mai aquelles porcades i elcervell se’ls va quedar embussat de psicoanàlisi, els catalans som més d’allitar-nosa les fosques i tapats fins al cap, que de rebolcar-nos com feres per terra,mossegar-nos els mugrons i donar o rebre l’embat de la pixa per tots els foratsdamunt del linòleum. I així ens van les coses en general.Avui en dia la sana descoberta de l’atractiu eròtic d’una persona nohauria de ser motiu de cap plantofada. Ens hem fet grans, ens n’han passat unesquantes i crec que ens hem desempallegat d’alguns tabús que ens encongien latita o ens serraven les cuixes només pensar-hi. El sexe és una pràcticainherent a la vida, i així ho diuen fins i tot els filòsofs sense que a ningúno se li obturi cap neurona. Després hi ha els carques reconsagrats i lajerarquia eclesiàstica, però això és un altre tema.Però no ens enganyem, la contribució de la literatura catalana a un certestadi de normalització de les coses del sexe (que és el que vol dir erotisme),no ha estat gaire notòria al llarg dels temps. Alguns títols més o menyspintorescos, dues col·leccions que han passat a millor vida fa anys, dos premisdels quals només en sobreviu un, una colla d’articles recordant el que podríemhaver estat i no som (una altra xacra típicament catalana), i uns quantstreballs de recerca d’estudiants de secundària hormonalment esvalotats. Pocacosa més tret dels versos de l’Estellés que encara rellegeixo de tant en tant.I de sexe, poc; això també.Una col·lecció de poemes eròtics com aquesta que ara llegireu no faràaixecar la moral de les tropes d’activistes sexuals, tant de bo; però sipredisposa l’amable lector a escatir la possibilitat d’aventurar-se a dir-li ala parella que tingui més a mà que la troba sexy i a proposar-li una tarda degresca sense profilàctics mentals ni polítics (que sempre destrempen), usasseguro que les autores i autors del recull ja es donaran per ben pagats.Més enllà del lirisme del cant al desig eròtic, la poesia és l’art d’expressaren paraules convertides en imatges el contingut espiritual propi. L’erotisme de divers pelatge que impregna els poemesdel llibre és la mostra d’una espiritualitat moderna, alliberada delvendaval que va arrasar les ments del país fins a convertir-les en un convent d’estretorslibidinoses primer, i en una assemblea de discussió política i psicològicadesprés.Probablement el món encara no s’acaba, però això no treu que haguem d’ajornarsempre per a un altre moment que mai no arriba una de les facetes mésagradables de la vida. La poesia hi ajuda. Rafael VallbonaPeriodistai escriptor

Quiero publicar un libro Ver más libros