Colors

Comprar Libro en papel por 10€ Comprar eBook en PDF por 2€

PròlegJoan Pinyol La grandesa dels contes puça Fa un temps corrien pel món uns anuncis d’automòbils queposaven l’accent en la velocitat que podien arribar a agafar d’arrencada i enpocs segons. Avui aquestes proeses sobre rodes ja no s’estilen, entre altresraons perquè si en deu segons pots arribar, per exemple, als 140 Km/h, en elmateix temps pots ser retratat pel flaix depriment de tres radars consecutius.Elpetit gran gènere dels microcontes, però, continua anant a la seva i esresisteix a aquesta mena de penalitzacions. Una bona colla de seglesdesprés que algú el comencés a conrear, aposta per la mateixa singularitat.Accelerar i arrodonir la trama en molt poc espai escrit. I aquí no hi valencoaccions en forma de radars!Singularen la precisió lèxica, en la condensació d’idees i en la concreció textual téaquella gràcia de la idoneïtat de les paraules i del valor estètic de labrevetat. Per a mi una de les millors maneres de definir aquest gènere és aquellaque el compara amb un telegrama escrit per un xerraire que té molta imaginació.Que podria omplir tots els programaris de textos de la “Santíssima Informàtica”però que es limita a quatre línies capaces de sorprendre’t, d’estremir-te, d’angoixar-tei de saciar la teva set de lectura en molt poc espai. Com si fos unamicroscòpica gota de verí capaç de matar un mamut en un fragment reduït desegon.No hi ha dubte, doncs,que aquí el que es valora és tenir-la petita, la història. I deixar de bandaqualsevol farciment inútil que desdibuixi l’autèntica trama. “Si pogués escriure aforismes! –es queixavael novel·lista.”. I el gran Pere Calders, pare dels contes brevíssims acasa nostra, sempre assegurava que “Sovintnegligim les coses d’aparença mínima i ens dediquem a exaltar aquelles altresque omplen els ulls pel seu volum”. Per tant, parlem sempre del pot petit ide la millor confitura.Ara bé, aquestaintensitat portada a l’extrem que ens regala infinites possibilitatsdiscursives, no ha de deixar mai indiferent el lector i, sobretot, exigeix una gran adequació a cada tema.La iniciativa, en formade concurs, que en el seu moment va endegar l’Associació de Relataires enCatalà (ARC) i que ja ha arribat a la quarta edició, no és pas micro sinó benmacro en aquest sentit. En la darrera edició, de novembre de 2013 al mes demaig de 2014, i sota el nom genèric de “Colors” tots els concursants han hagutd’accelerar i de concretar les trames de zero a dos mil caràcters (espaisinclosos), a partir dels diferents àmbits suggerits. Des del terror fins almisteri, passant pel microrelat de ciència-ficció, l’eròtic, el sentimental, l’històrici el d’humor. I en tots els casos en un espai rècord, perquè el lector entri enmatèria en dècimes de temps i es deixi endur per situacions angoixants, es projecticap a nous mons, se li acceleri el clímax corporal, tasti la dolçor de lesrelacions amoroses, revisqui altres èpoques, rebi l’aclucada d’ull irònicapertinent o s’endinsi en els terrenys insondables de les causes dels crims.En tots els casos es demanaun lector actiu que cooperi en la imaginació, que posi de la seva part i queacabi de vestir els textos. Perquè un bon microconte és aquell que no explica,que només suggereix i espera que qui el llegeix endiumengi el text, en paraulesde Llorenç Villalonga (“Nosaltres no hempogut escriure més que arguments descarnats. Lector, la literatura, si et plau,la hi posaràs tu”).En els textos quesegueixen i que han estat seleccionats mes rere mes pel jurat pertinent,trobareu relats escrits amb un evident to poètic, pors confessades,preassassinats, sang a dojo, solituds mal portades, dubtes sobre l’amor veritable,els recels que desperta la mort, altres morts involuntàries que es paguen bencares, suïcidis, defuncions compartides, reivindicacions socials, lesdestrosses i les misèries que provoquen les maleïdes guerres, pirates davant deles costes catalanes, desnonaments forçats, debats sobre l’eutanàsia i lessituacions econòmiques in extremis de moltes famílies actuals, defecacions degos de mal trepitjar, cants a la vellesa plàcida, interpel·lacions al ciclemenstrual, egocentrismes portats a l’extrem, respiracions alienes que pertorbenels silencis i, en més d’un cas, i com a tret intrínsec al gènere, finals d’històriaben desestabilitzadors, d’aquells que et regalen a parts iguals sorpresa i enalguns casos, també reflexió. Sobretot el guanyadorabsolut titulat “Novel·la negra”, unrelat enginyós, molt ben travat i del tot sorprenent. Però també el tercerclassificat amb el nom de “La màquina deltemps” que et serveix un cop d’efecte notable per la via d’una proclamaoficial. I altres com “El Pla Renove” i“Agost”, també ben sorprenents justabans del punt final. Del segon classificat,inclòs en els relats eròtics i titulat “Llum”,en destaca sobretot el to poètic amb un “Regalimavala tarda peresa d’un taronja pàl·lid” que de seguida em va fer pensar en unmicrorelat de José Luís Zárate: “De cop ivolta no vaig sentir un soroll. Sinó una absència, un buit. Vaig mirar alsostre. Des del pis de dalt, gota a gota, queia el silenci”. No oblidem maique, per la bellesa i síntesi de les paraules, la microliteratura i la poesiasón més que cosines germanes. Només em resta felicitarels tres guanyadors, tots els classificats i la resta de participants per havercontribuït a fer més gran un gènere que és petit d’extensió, però que demanauna dedicació important. Com deia Heinrich Heine, “no he estat més breu perquè no he tingut temps”. Joan PinyolJuliol de2014

Quiero publicar un libro Ver más libros