L'HOTEL DE LA MEL

Pròleg de la Carolina Ibac Verdaguer: 

Avui m’he hagut de moure per trobar un indret on dormir. El fred, que no acaba d’anar-se’n, m’ha eriçat la pell quan m’endinsava en el bosc de les paraules trobades, allà on viuen unes abelles que ens regalimen l’ànima amb la mel de les flors silvestres que cuiden les fades. I després de seguir, passa a passa i amb pauses, un camí que deixaven entreveure les meves amigues, les formigues anàrquiques, he arribat a l’hotel de la mel.

Un hotel envoltat de bolets i follets, que dansen i canten una melodia misteriosa i amorosa, intrigant i tendra. Sento les seves notes musicals lligades per la dolçor de la mel, i si escolteu amb atenció, vosaltres també les sentireu. Només un geni pot composar una cançó com aquesta, una cançó que et cruspeix els sentits i fa de tu un ninot que s’oblida de tot, per només sentir. Només sentir? Només sentir és molt, massa...

Amb un toc-toc truco a la porta robusta i de fusta de roure de l’hotel de la mel. I corrents en surt un nan ple de botons tot prenent la meva motxilla i convidant-me a entrar. El rebedor és estret i fosc, armat de ceràmica artesana a les parets. Al final un passadís de pastís, mel de nata i xocolata, que se’l menja el recepcionista a paraules mossegades. Li demano una habitació i em diu que aquesta nit les té totes lliures. Trio tot mirant el diccionari, de la lletra A, a la lletra Zeta. Les vull totes però em falten cossos. I mentre les visito una a una, impregnant-me de l’essència de cada sala, rumio en quina dormiré, quina acollirà els meus somnis íntims i secrets. I és la Ce amb la que em quedo, la lletra que enceta mots com casa, causa, cor, cabra, cabell, cable, cabdal, cabriola, cabriter, cabrissa, cabuderia, capbussar-se, cadiram, caganer, càlcul, calder, caldo, calendari, cal·ligrafia, calma, callada, cal·ligrama, calvície, calor, color, calrada, camarada, camaleó, camells, company, camp, campana, cançó, cansalada, cafeteria, cantonada, cap, capgirar, caputxeta, caràcter, caramels, carisma, cura, cargol, caricatures, cervell, ciència, cigne, cistell, ceràmica, certesa, clau, circ, circumferència, clima, cloenda... A cada racó de cada paret i sòl d’aquest hotel nostre i també vostre, trobareu cadascuna d’aquestes paraules, unes a la vista, altres ensopegades i d’altres amagades sota la catifa teixida amb versos socarrimats per la mel del sentiment d’en Daniel Ferrer. Com no podria ser d’una altra manera, és un caboixó la clau que obra la porta de l’habitació C.

Us convido a que em seguiu, a que us endinseu en aquest món màgic i oníric que ens ofereix en Daniel Ferrer amb una força desmesurada i plena d’energia recarregada de raons fugisseres, com els estels que vénen i se’n van. 

Carolina Ibac Verdaguer, 16 de juny del 2010