Vall d'Assua

Vall dAssua ¿Tinteressa el món, Espanya, Catalunya i les altres regions pallareses ¿O tinteressa simplement lhome, vingui don vingui En aquest cas ¿Lacceptes amb tots els seus defectes o vols ser un mirall de la perfecció del nostre altar: Montsent, Montorroio i les Crestes de la Mainera

Que la solució de les valls del Pallars no és la globalització és obvi. La resta de les microrregions del globus, excepte les places financeres, els paradisos fiscals i els pols de recerca i de dinamització, obeeixen al mateix axioma.

Aquestes questions i moltes més han portat Josep Capdevila a estudiar amb ambició els models econòmics que podrien eixugar els planys de tots els racons de la Terra sense excepció. Ell es queixa de la bipolaritat egoista dels comportaments humans: els dirigents senriqueixen i col·loquen els fills sense vergonya, governin les esquerres o les dretes. Y la gran massa popular no té mai força de pressió operativa (sobre tot quan els sindicats no funcionen). Al contrari, sempre surt perdent, de vegades per bova i despreocupada. Y moltes vegades si ens ensenyen quelcom, ens enfadem.

Els paradigmes teòrics sesgoten uns darrere els altres, les religions absorbeixen també el desencant popular,..., i ja és hora que a cada racó es comenci a respectar i promoure lo que tant generosament li han legat. En aquest sentit el missatge daquest llibre ha cremat etapes i sindividualitza explorant les potencialitats materials i humanes que custodien les nostres conques: des de lherba que creix mansament per les valls i muntanyes fins a les carícies dels vents i les imaginacions humanes més cordialment poètiques. Tot dins dun NOI en difícil construcció.

Tot ben considerat, Capdevila es veu obligat a invitar a tots els sers humans cap a dimensions amoroses més altruistes i aplicades: laltruisme suggereix germanó i ser aplicat comporta més immediats i necessaris beneficis. Limportant té de ser el progrés comú, el qual en principi no és possible sinó dins despais reduïts i equilibrats, on la versió original de qualsevol malabarisme, per petit que sigui, es filtre per les esclenches de les portes. Però ara manen els desequilibris.

Si aconseguim els desenvolupaments puntillistics adequats, amb menys funcionaris, menys transport i menys contaminació, podrem establir controls menys mafiosos i proposar esquemes cooperatius internacionals menys degolladors dignorants i de descuidats. Doncs, a mes llarg termini, gracies a les noves transparències i mitjanç els codis penals més rigorosos, podrem construir llaços dharmonies humanes mai vistes.