http://blog.unijimpe.net/rss https://www.bubok.es/ Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok. es info@bubok.com (Bubok Publishing) info@bubok.com (Bubok Publishing) https://www.bubok.es/libros/278021/itinerari-urba-del-divendres-sant-saguntiL?ARXIU reedita "Itinerari Urbà del Divendres Sant Saguntí" d'Emilio Llueca L?ARXIU Camp de Morvedre es complau a anunciar la reedició del llibre "Itinerari Urbà del Divendres Sant Saguntí", una obra que captura l'essència de la tradició i la devoció de la ciutat de Sagunt durant la Setmana Santa. Originalment escrit per Emilio Llueca en 1992, el llibre ha sigut reescrit per Albert Llueca per a commemorar els seus 15 anys com Majoral i Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist. La nova edició compta amb més de 100 il·lustracions que retraten els carrers, esglésies, ermites i palaus de Sagunt, així com detalls de les vies urbanes que han sigut testimonis del pas de la processó del Sant Enterrament durant segles. Així com fotos de totes les andes i moments de la Setmana Santa Saguntina. Les fotografies, a càrrec d'artistes de renom com Jorge M. Jaime, Viki Osma, David Pardo, Vicente Peña, Ismael Rodrigo, Ignasi Corresa, Daniel Tortajada, Patrick Salvador i Francisco Herraiz, enriqueixen la narrativa visual del llibre i ofereixen una perspectiva única de la Setmana Santa Saguntina. També quanta amb la col·laboració de Donís Farinós, president de la Confraria, així com Jesus Larruga i Alfredo Castelló, president de la Confraria i Alcalde en 2009 respectivament. Albert Llueca, amb aquesta reedició, no sols ret homenatge a l'obra del seu predecessor, sinó que també proporciona una nova mirada a la rica història i cultura de Sagunt. El llibre és una invitació a explorar l'itinerari urbà del Divendres Sant, un camí ple de fe, història i art. Llueca explica que el llibre fa un recorregut de la mà de la Vera Creu, ?La Vera Creu és un element central en la Setmana Santa de Sagunt, simbolitzant la passió i sacrifici de Crist. La seua presència en el Divendres Sant i la seua entrada a les esglésies és un moment de profunda emoció i devoció per als fidels. La creu no sols representa l'instrument de la mort de Jesús, sinó també la promesa de la resurrecció i la salvació. La tradició de la Vera Creu a Sagunt connecta a la comunitat amb la seua herència religiosa i cultural, oferint un espai per a la reflexió i la fe compartida. L'emoció que se sent en veure la Vera Creu, com Majoral, entrar a les esglésies durant la Setmana Santa és una mescla de reverència i admiració. És un recordatori tangible de la història i les creences que han modelat la identitat de la ciutat i els seus habitants. Aquest acte solemne permet als participants experimentar una connexió més profunda amb la seua espiritualitat i amb la història de la seua fe?. Setmana Santa La Setmana Santa Saguntina és una celebració de gran importància a Sagunt, no sols pel seu valor religiós sinó també pel seu impacte cultural i social. La Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, una de les més antigues d'Espanya, juga un paper central en l'organització dels esdeveniments que commemoren la passió i mort de Jesucrist. La Setmana Santa no és només una sèrie de processons i actes litúrgics; és una expressió de la identitat de la comunitat, que uneix als seus membres en una experiència compartida de fe i tradició. Els actes organitzats per la confraria són manifestacions de la devoció i el compromís de la comunitat amb la seua herència. A més, la Setmana Santa Saguntina ha sigut declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, la qual cosa subratlla la seua rellevància més enllà de les fronteres locals i destaca la riquesa de les seues tradicions. Els visitants i fidels poden experimentar la profunditat espiritual i la bellesa artística de les processons, especialment la Processó del Sant Enterrament, que és coneguda per la seua solemnitat i les seues impressionants imatges.https://www.bubok.es/libros/268519/ciutadanes-vol-iSempre diuen que la nostra pàtria és la nostra infantessa. Sempre discrepe d?esta frase en una cosa. Pot ser que al ser criat on els referents sempre han sigut les dones jo sempre la interprete d?un altra manera. La meua màtria és la meua infantessa. Màtria, és un neologisme utilitzat per escriptores com Virgínia Woolf, Isabel Allende i Christa Wolf per a representar la reconstrucció del terme pàtria, lògica que ja esmentava Plutarc en l'antiga Grècia,​ i que en el segle XVII era referit en la llengua castellana per derivar-se aquesta de la pròpia terra. Si, és cert que un dels meus referents és el meu pare i a ell li dec poder afrontar un full en blanc. Però és ma mare qui hem guia, qui durant la meua edat d?infantessa marca el camí pel que sempre he anat. Ha tret tot el productiu que tinc dins. Ella s?ha preocupat per a que la meua societat, el meu entorn, sigues el millor possible. Pot ser, segur que si, ella ha sigut el meu far per tal de ser com soc. En està equació també intervé la meua germana en la que colze a colze he anat creixent com a adult i com a persona. I com no! No puc oblidar a la meua companya de viatge i a les meues filles, no entendria la vida sense elles. Ella hem fa tindre els peus en terra i hem fa vore la realitat des dels seus ulls, uns ulls de vida, de lluita i de responsabilitat. Elles educades en el feminisme i en la igualtat hem fam repensar sobre la meua vida i el meu entorn i com, les dones, elles han fet la meua vida més fàcil i senzilla. Pot ser ha sigut l?educació però jo com molts altres homes hem estat educats en un matriarcat i és per això que brollen de nosaltres unes noves masculinitats que ens fan tindre com a referents CIUTADANES del nostre municipi que han fet, i fan, història i màtria.https://www.bubok.es/libros/267081/festes-populars-de-morvedre-calendari-liturgicEn aquesta publicació fem un recorregut per la cultura popular de Sagunt, de gener a desembre ?d?hivern a tardor?, començant per l?Adoració als Reis Mags passant per les falles, Sant Josep, i com a eix vertebrador les persones que fan la festa, destacant les festes d?interès turístic i les desenvolupades per les comunitats d?immigrants al municipi ?aragonesos i andalusos. Les festes patronals i les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l'Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació antropològica continua sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals. El seu caràcter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patronals tenen molt major arrelament popular que altres símbols identitaris locals o nacionals, o per què continuen tenint tant d?arrelament popular en una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en portar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què eixos passos, i les imatges que sustenten, s'adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots eixos aspectes d'aquestes festes cal recórrer a la història. És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre?n l?origen, el desenvolupament i les característiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada període històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els símbols festius s'interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la història. Els resultats d'aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores. Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles. A més de la història, la geografia i la presència del mar Mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual. Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la música, la gastronomia, les festes, etc.https://www.bubok.es/libros/255119/la-casa-denfront-i-altres-historiesFa molts anys que tenia en ment escriure este llibre que hui, volgut amic i paisà, tens a les teues mans. Es tractava de reflectir en unes quartilles aquelles xicotetes històries viscudes per mi, i l'escenari de les quals foren els carrers de Quartell i la seua gent. Lloc on, al juliol del 1949, vaig vore per primera vegada la llum del dia. Ja de xiquet vaig voler escriure alguna cosa així com la meua pròpia història, la meua pròpia crònica. El meu diari. Volia deixar constància del viure de la meua família, dels meus pares, dels meus germans i de mi mateix. Sense oblidar-me de totes aquelles persones que, d'una manera o una altra, van formar i formen part de la nostra pròpia existència, encara que siga a la llunyania. Per descomptat que no podia oblidar-me de la tía Carmen Asensi, la veïna de ?la casa d'enfront?. No volguera continuar estes línies sense aclarir que quan en estes pàgines parle de la "tia" o el "tio" no el faig de forma despectiva. Els termes "tia" o "tio" en els nostres pobles de La Vall de Segó tenen un significat molt especial, íntim, de familiaritat. Moltes vegades el seu significat supera als autèntics llaços consanguinis de família. En gran nombre d'ocasions el tractament de "tia" o "tio" a sigut substituït pel de senyora o senyor, en estes pàgines, quan així ho hem cregut oportú. També el malnom, o "apodo", juga en la nostra societat un paper molt important. Per això en moltes ocasions és inevitable acompanyar al nom de pila el malnom. No significant per això un tracte vexatori, sinó tot al contrari, se citen amb gran respecte i afecte, màxim quan els seus "titulars" es consideren totalment identificats amb ells i inclús l'utilitzen amb tot orgull. Al llarg d'estes pàgines seran citats molts dels nostres amics i conveïns, ja que ells també són els protagonistes d'estes històries; citant-se per això amb els seus noms i cognoms ja que este llibre no arreplega històries fantàstiques, de ficció, sinó tot el contrari; tracta de recuperar la memòria d'un temps viscut per persones senzilles però tan honestes i humanes, que s'han fet mereixedores de ser recordades en la nostra xicoteta història; la del nostre poble. Són molts els records, les xicotetes i grans històries viscudes per mi i la meua família des de l'estiu de l'últim any de la fosca dècada dels quaranta fins a 1965, és a dir, des del meu enllumenament a Quartell fins al nostre trasllat a Sagunt en 1965. Van ser 15 inoblidables i irrepetibles anys. El meu llibre, ?La casa d'enfront?, veu precisament la llum quan es compleixen els cinquanta tres anys de la nostra absència de Quartell , lloc on es desenrotlla esta història. M'agradaria que algun dia algun amic, o el propi Ajuntament col·locarà en la paret, molt a prop de la seua porta d'entrada, de la casa on vivia la tia Carmen i la seua família, una senzilla, com era la tia Carmen, placa que diga; "Aquesta es la casa d'enfront". El perquè del seu títol, ?La casa d'enfront?, és molt senzill. No sorgeix per casualitat. En la casa d'enfront, en el carrer del Banc, vivia la tia Carmen, davant mateix d?on vivíem nosaltres. En aquella casa va transcórrer gran part de la meua infància i els albors de la meua primera joventut. Aquella casa, escenari de moltes de les meues històries, i els seus habitants van ocupar i encara ocupen un lloc molt important en les nostres vides, tant per a mi com per a la meua família. Però este humil treball, ple de records i enyorances, no tindria sentit sinó reflectirà la realitat històrica de l'espai i del temps viscut que abraça, i per descomptat de totes aquelles persones, coprotagonistes de la meua història. Per estes pàgines desfilen gran nombre dels nostres conveïns, molts d'ells lamentablement ja no estan entre nosaltres. A tots ells guarde un record molt especial. Mai he deixat de visitar, quan els meus múltiples quefers me'l permeten, el meu poble. M'agrada passejar per els seus carrers, els velles i els nous. Observar com creix i recordar els meus infantils anys viscuts amb la meua família a Quartell. Trobar-me amb vells amics i companys d'escola i de jocs. Recordar amb ells temps pretèrits i quan puc parlar, escriure i donar a conèixer, a través dels meus llibres, articles i xarrades, a Quartell, el meu poble, del que un dia el seu Ajuntament em va distingir amb l'honrós títol de Cronista Oficial.https://www.bubok.es/libros/236778/privilegios-y-honores-de-la-ciudad-de-saguntoLas guerras, los conflictos y los desordenes sociales que a lo largo de los tiempos ha sido nuestra Ciudad escenario, han propiciado la quema y desaparición de los archivos, tanto los civiles como los religiosos. El archivo municipal desapareció, como nos cuenta Antonio Chabret en la introducción de su libro Nomenclator de las calles, plazas y puertas antiguas y modernas de la Ciudad de Sagunto' (Valencia, 1901), en 1873 a consecuencia de la tercera guerra carlista:Sin vacilación puedes creerme, lector carisimo, que este opúsculo que tengo el gusto de recomendar á tu indulgencia, hubiera sido harto sencilla de reunir los materiales de que está formado, si el Archivo municipal de Sagunto, rico depósito de las glorias de la ciudad insigne, no hubiera perecido abrasado por la tea incendiaria de los secuaces del carlismo en 21 de Diciembre de 1873. Allí desaparecieron para siempre los libros de Consells, inapreciable repertorio de todo lo que se deliberaba en lo que ahora llamamos Ayuntamiento; los Aveinaments, que como indica el nombre, contenían el alta y baja de los vecinos en la entonces villa de Murviedro; privilegios, autos, apocas, cabreves y otros muchos documentos que me hubieran proporcionado contingente no menguado de noticias utilísimas para la confección de este libro.Solo, amedrantado, por el continuo silvar de las balas del Castillo, el que esto escribe, pudo salvar en aquellos días de luto, preciosas reliquias del venerado depósito, que abandonadas aquí y allá por quien ignoraba el valor de aquellos monumentos, ma han servido en gran manera durante el curso de mis investigaciones pátrias.Poco más de sesenta años más tarde, en agosto de 1936, el archivo parroquial de la iglesia de Santa María era pasto de las llamas en la plaza Mayor. En aquel archivo se custodiaban importantes documentos de los que se valió el cronista Chabret para la elaboración de sus publicaciones. En la Introducción de su mencionado libro, apunta:No fueron, sin embargo, tan numerosos que por si sólos bastaran á dar cima al fin deseado, y tuve necesidad de recurrir á nuevas fuentes, que aunque no tan copiosas ni fáciles de utilizar, de todas suertes contribuyeron á esclarecer muchas dudas y á cimentar sobre base sólida otros conocimientos adquiridos de antemano. Tales fueron los protocolos notariales custodiados en el archivo parroquial de Santa María, copioso arsenal de noticias históricas varias que se remontan al siglo XV y bajan al XVIII, en las cuáles la constancia y la paciencia encuentran á veces más de lo que el deseo buscaba, y otros, por el contrario, sólo logran descorrer un poco el velo al punto que se pretende ilustrar, y sirven de acicate para no dejar de la mano la pesada é indigesta lectura, hasta que ahondando más y más la labor pacientísima, surge la luz que ilumina todo el campo de nuestra investigación.Con la desaparición de los archivos desapareció la memoria histórica, la memoria de nuestros antepasados, el devenir de nuestras gentes y nuestro territorio. A la hoguera fueron a parar los libros y legajos del Ayuntamiento. Desaparecieron para siempre los libros del Mustafa, la carta pobla, de las cuentas de la Bahilía de Morvedre, visitas reales y como no, los libros de protocolo, privilegios y honores de Sagunto.Por suerte Antonio Chabret mantuvo en su poder valiosos documentos que dio a conocer en sus publicaciones (Sagunto, su historia y sus monumentos, Barcelona, 1888), aunque por desgracia estos documentos se dan por perdidos o desaparecidos. Es decir, no se sabe con certeza nada acerca de su paradero. Chabret deja muy claro, en los pies de página, que los documentos del archivo municipal estudiados se conservan en su poder.https://www.bubok.es/libros/221857/la-sagunt-republicana-1931-1939llibre la sagunt republicana (1931-1939) escrit per Albert Llueca bassant-se en els apunts d�Emili Llueca per a l�exposició del mateix nom que no es va realitzar durant la cel·lebració del 75 aniversari de la II República en Sagunt. I amb introducció de Josep Ramón Carbonell, col·laborador de larxiu.org.Podeu consultar tota la informació en http://republica.larxiu.org/