<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?><rss version="0.92">
			 <channel>
				  <docs>http://blog.unijimpe.net/rss</docs>
				  <title>Catálogo de libros</title>
				  <link>https://www.bubok.es/</link>
				  <description>Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok.</description>
				  <language>es</language>
				  <managingEditor>info@bubok.com (Bubok Publishing)</managingEditor>
				  <webMaster>info@bubok.com (Bubok Publishing)</webMaster>
		<item><title>Sang!</title><link>https://www.bubok.es/libros/216356/sang</link><description>
L'homenet
tenia el braç completament estirat, s'havia posat gairebé de
perfil. Ella s'havia acostat fins situar-se aproximadament a un pam
del canó que l'apuntava al pit. Estaven en silenci i s'aguantaven la
mirada. Darrera seu hi havia la taula on havia passat tot, encara
tenia els plats on tot just havia sopat i algun d'aquells gots
allargats, tot tacat de sang, de la meva sang que s'escampava pel
paviment en un riu que es dirigia cap a mi, escalava pel meu jersei i
s'escolava entre els dits de la meva m esquerra &#2013266068;que encara
estava completa&#2013266068; que tenia tenyida. I fins la m dreta, amagada
dins un tovalló que segurament hauria estat d'algun altre color
abans de tornar-se vermell i humit. A la meva dreta un home
inconscient ho contemplava tot immòbil des de darrera d'una mscara
de vidre, licor i sang. Mirés on mirés tot era ple de sang.</description></item><item><title>Tríptic</title><link>https://www.bubok.es/libros/16248/triptic</link><description>Poc més tard estic conduint per l'autopista, cap a una ciutat que no he visitat mai abans, per què una persona que no conec m'ha demanat que hi anés. Baixo les finestres per apaivagar una mica la calor, i pujo la música -aquella música rabiosa i punyent que encara fa bullir la sang- per tapar el soroll. Sóc un altaveu enorme i destartalat  que es mou roçant els límits de velocitat legals. Si tot va bé arribaré dins de poc temps -i molts peatges-. Però duc una crrega que he d'entregar, miro al seient del costat per comprovar que encara hi és. Un quadern. Perfecte. En els darrers dos dies les coses s'han anat confabulant igual que les paraules que van teixint un text, sense saber cap on van, només fent nusos un rere l'altre. Jo només segueixo aquests nusos sense saber què s'est teixint, quin és el final del meu text. Ara només em preocupa que el meu anònim contacte em dugui fins a ella. I que no sigui massa tard.</description></item></channel></rss>