<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?><rss version="0.92">
			 <channel>
				  <docs>http://blog.unijimpe.net/rss</docs>
				  <title>Catálogo de libros</title>
				  <link>https://www.bubok.es/</link>
				  <description>Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok.</description>
				  <language>es</language>
				  <managingEditor>info@bubok.com (Bubok Publishing)</managingEditor>
				  <webMaster>info@bubok.com (Bubok Publishing)</webMaster>
		<item><title>Silvi, La néta del jutge Farràs</title><link>https://www.bubok.es/libros/221869/silvi-la-neta-del-jutge-farras</link><description>   La meva novel·la, estimat lector, no és la història de ningú, però sí un trosde la història de la vida de tots  i un molt de la història de la vida de cadascú. Els meus personatges, tot i que són ficticis, han sortit del mes profund del meu cor com un fill surt del més profund de la mare.A través d'ells he volgut fer un cant a la vida, a la natura, a la bonesa, a la tendresa a la justícia i a la fidelitat. Sóc honesta i he deixat al destí de cadascú allò que jo no conec d'aquells els quals estimo. El desamor i la deslleialtat. Jo només he descrit simples éssers humans amb totes les seves virtuts, els seus defectes, errades i imperfeccions però, amb prou sentit comú per a rectificar, cosa aquesta, que hores d'ara el més segur ja ho hauran aconseguit..... L'autora                                                                Carme Bernat Altisidor.</description></item><item><title>Silvi, la cara oculta de la lluna. ( Continuació de &quot;Silvi, la néta del jutge Farràs&quot; )</title><link>https://www.bubok.es/libros/216085/silvi-la-cara-oculta-de-la-lluna--continuacio-de-silvi-la-neta-del-jutge-farras</link><description>Silvi és la néta del difunt jutge Farrs la qual per influència d'ell estudia la carrera d'advocat. L'endem de finir-la, entr a treballar al bufet de Marc Antoni Leiva considerat el més prestigiós de la ciutat i ell, el millor advocat dels nostres dies.  La Silvi és una xicota jove, intel·ligent i bonica, amb prou capacitat per a desenvolupar ella sola la marxa del bufet només amb pocs mesos de romandre-hi. Posades així les coses costa poc per un home encara jove i vidu, tot i que per anys podria ésser el seu pare,  esdevenir bojament enamorat des el primer dia que la va veure. Convertida en la seva amant coneix el fill arribat de poc de l'estranger, i de la mateixa manera que ella propícia la gran passió del pare, és el fill qui inspira la seva, la qual triga un no-res en convertir-se en un impossible per la seva condició d'homosexual. A contracor trenca la relació, relació, que esdevenia nul·la amb el pare des el moment que va assabentar-se'n essent només un adolescent. Malalt i sol, en recaure de la malaltia incurable que arrossegava declarada en la seva estança a l'estrenger, la Silvi és incapaç de mirar a una altra banda i, aquella passió que va inspirar-li tot d'una, es torna amor, el més sublim, i té per ell la cura que només una mare en seria capaç. Al costat de la filla que neix  de l'advocat formen la família més original i surrealista i, alhora, més entranyable que ningú pugui imaginar. La lluita de la Silvi ha començat. Lluita pel que ja considera el seu fil, lluita per la filla, per la justícia, per la veritat, per la llibertat, pel dèbil, pel desprotegit i per un matrimoni que se li nega, ella creu, injustament. Tan injust com la mort del fill de l'advocat quan tot feia pensar una definitiva recuperació. Cansada dolguda i trencada per dintre cau en una depressió pregona que la du a la desesperació. En aquest estat és com ho veu i com ho viu la néta del Jutge. En La Cara oculta de la Lluna és com ho viuen i com ho veuen els altres.  Però ella no pot, ara com ara, albirar-ho d'una altra manera. Tot s'esfondra dintre seu,  ja no creu en res, ja no vol res i rebutja fins i tot el matrimoni que l'advocat li ofereix. I per més que li demana en nom del seu amor, tampoc el creu. L'amor és un passatemps - diu fredament - el temps fa passar l'amor.  I fuig com un au pelegrina sense lloc i sense nord, abandonant fins i tot, allò que més estima.</description></item><item><title>La Dansa de les Papallones</title><link>https://www.bubok.es/libros/221566/la-dansa-de-les-papallones</link><description>Les errades són els camins coneguts. Venim en aquest món amb el ulls embenats, qui pot saber si és endevinat o errat el vinent pas que donem.... D&#2013266073;altra banda, és bo errar-ne una de tant en tant. Ens fa humils i ens retorna a la condició d&#2013266073;home. Altrament si la nostra vida es convertís en una corrua d&#2013266073;encerts, la infinita vanitat de l&#2013266073;home s&#2013266073;enlairaria fins a creure&#2013266073;s un Déu. A través de les errades en temin un concepte clar de les coses, una comprensió, si més no relativa, de tot allò que ens envolta.....</description></item><item><title>Nicolàs Dòria</title><link>https://www.bubok.es/libros/225710/nicolas-doria</link><description>Autisme</description></item></channel></rss>