http://blog.unijimpe.net/rss https://www.bubok.es/ Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok. es info@bubok.com (Bubok Publishing) info@bubok.com (Bubok Publishing) https://www.bubok.es/libros/231237/cami-dargelersPocs anys enrere, el propi Alcalde d�Argelers, que va néixer en aquest camp, exposava les seves opinions respecte al tracte que es va donar als encerclats: França no va ser un bon país d�acollida. S�observa un tracte inhum. La indefensió, la falta d�infraestructures i el control de la gent per part d�unes tropes que no eren cap garantia, agreujaven els problemes prou coneguts. A mesura que s�avançava en el temps les prestacions donades als encerclats anaven millorant... Els dos primers mesos de vigència d�aquest camp, així com els darrers dies del conflicte, al sud dels Pirineus, centren l�atenció de l�autor. Es pretén analitzar com visqueren la gent encerclada en aquell desert de sorra. Com pensaven i sentien, com a fruit de les explicacions d�una colla de persones que hi varen viure i que patiren les condicions d� una impresentable i cruel acollida. Tot això, després de cap a tres anys de guerra... Dintre aquest ambient marginal, la Dora i en Joan viuran un increïble enamorament com a resultat de situacions extremes i vivències que ratllen en la desesperació. En Josep Ripoll, la Palmira Coll i la Consol Solench de Vilajuïga, ens ofereixen els testimonis dels militars que treballaven al camp d�aviació d�aquest poble. Un cuiner de l�hotel Duran a Figueres, (J.C.) i un altre d�Espolla respectivament, expliquen com treballaven al camp de concentració d�Argelers. En Miquel Trilla de Vilanova de la Muga, com a artificier d�en Líster, fa saltar els polvorins de Llers i Figueres, els ponts de l�Albera sud i posar les metxes per fer saltar pels aires les bótes i tines del celler cooperatiu d�Espolla. En Jaume Oliva Ferrer de Llers, explicar el trasllat del tresor de la República des de València a Peralada i la crueltat de que féu gala el major Líster a Llers, abans de fer volar el polvorí ubicat a l�església. En Pere Martorell del Poble Sec i d�altres testimonis aporten les seves vivències, que anirem veient, si fóra que ens voleu acompanyar en aquest camí de crus records. https://www.bubok.es/libros/221795/la-mudaA les acaballes del segle XIX, en Joan Maench pastor d'origen francès i la Maria Moncanut de Cantallops es casen. En Joan sempre havia pensat que ell no estava per casar-se però la coneixença de la Maria, noia jove i maca, el féu canviar d'opinió.Tingueren una nena sordmuda, la Dolors, i no es volgueren sotmetre als dictmens de les normes de l'època que consideraven que aquestes persones posseïdes per dimonis o bruixes valia més que no sortissin de casa.L'Església, havent perdut part del seu poder entre la població, com a conseqüència de les desamortitzacions, es regenera en aquest paper d'entitat benefactora i el mossèn, en nom de la junta local de Beneficència de Capmany, ajuda a la família perquè la Dolors pugui anar a l'escola, encara que sigui d'amagat, o perquè més endavant pugui treballar.La família viu encaparrada en el futur de la Dolors. Tothom es desviu perquè estigui bé. All on la naturalesa s'ha equivocat la família i societat intenten compensar. Aquesta renúncia a les pròpies conviccions en favor de la " Muda" condueixen a la destrucció dels protagonistes.La família, seguint el costum dels pastors transhumants, visqué a Capmany, Cantallops, Darnius i de nou a Capmany. La Dolors morí assassinada a Espolla el 10 de novembre de 1929.