<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?><rss version="0.92">
			 <channel>
				  <docs>http://blog.unijimpe.net/rss</docs>
				  <title>Catálogo de libros</title>
				  <link>https://www.bubok.es/</link>
				  <description>Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok.</description>
				  <language>es</language>
				  <managingEditor>info@bubok.com (Bubok Publishing)</managingEditor>
				  <webMaster>info@bubok.com (Bubok Publishing)</webMaster>
		<item><title>Camí d'Argelers</title><link>https://www.bubok.es/libros/231237/cami-dargelers</link><description>Pocs
anys enrere, el propi Alcalde d&#2013266073;Argelers, que va néixer en aquest
camp, exposava les seves opinions respecte al tracte que es va donar
als encerclats:
França
no va ser un bon país d&#2013266073;acollida. S&#2013266073;observa un tracte inhum.
La indefensió, la falta d&#2013266073;infraestructures i el control de la gent
per part d&#2013266073;unes tropes que no eren cap garantia, agreujaven els
problemes prou coneguts. A mesura que s&#2013266073;avançava en el temps les
prestacions donades als encerclats anaven millorant...
Els
dos primers mesos de vigència d&#2013266073;aquest camp, així com els darrers
dies del conflicte, al sud dels Pirineus, centren l&#2013266073;atenció de
l&#2013266073;autor. 

Es
pretén analitzar com visqueren la gent encerclada en aquell desert
de sorra. Com pensaven i sentien, com a fruit de les explicacions
d&#2013266073;una colla de persones que hi varen viure i que patiren les
condicions d&#2013266073; una impresentable i cruel acollida. Tot això,
després de cap a tres anys de guerra... Dintre aquest ambient
marginal, la Dora i en Joan viuran un increïble enamorament com a
resultat de situacions extremes i vivències que ratllen en la
desesperació. 

En
Josep Ripoll, la Palmira Coll i la Consol Solench de Vilajuïga, ens
ofereixen els testimonis dels militars que treballaven al camp
d&#2013266073;aviació d&#2013266073;aquest poble. Un cuiner de l&#2013266073;hotel Duran a
Figueres, (J.C.) i un altre d&#2013266073;Espolla respectivament, expliquen com
treballaven al camp de concentració d&#2013266073;Argelers. En Miquel Trilla
de Vilanova de la Muga, com a artificier d&#2013266073;en Líster, fa saltar
els polvorins de Llers i Figueres,  els ponts de l&#2013266073;Albera sud i
posar les metxes per fer saltar pels aires les bótes i tines del
celler cooperatiu d&#2013266073;Espolla. En Jaume Oliva Ferrer de Llers,
explicar el trasllat del tresor de la República des de València a
Peralada i la crueltat de que féu gala el major Líster a Llers,
abans de fer volar el polvorí ubicat a l&#2013266073;església. En Pere
Martorell del Poble Sec i d&#2013266073;altres testimonis aporten les seves
vivències, que anirem veient, si fóra que ens voleu acompanyar en
aquest camí de crus records. 
</description></item><item><title>La Muda</title><link>https://www.bubok.es/libros/221795/la-muda</link><description>A
les acaballes del segle XIX, en Joan Maench pastor d'origen francès
i la Maria Moncanut de Cantallops es casen. En Joan sempre havia
pensat que ell no estava per casar-se però la coneixença de la
Maria, noia jove i maca, el féu canviar d'opinió.Tingueren
una nena sordmuda, la Dolors, i no es volgueren sotmetre als
dictmens de les normes de l'època que consideraven que aquestes
persones posseïdes per dimonis o bruixes valia més que no sortissin
de casa.L'Església,
havent perdut part del seu poder entre la població, com a
conseqüència de les desamortitzacions, es regenera en aquest paper
d'entitat benefactora i el mossèn, en nom de la junta local de
Beneficència de Capmany, ajuda a la família perquè la Dolors pugui
anar a l'escola, encara que sigui d'amagat, o perquè més endavant
pugui treballar.La
família viu encaparrada en el futur de la Dolors. Tothom es desviu
perquè estigui bé. All on la naturalesa s'ha equivocat la família
i societat intenten compensar. Aquesta renúncia a les pròpies
conviccions en favor de la " Muda" condueixen a la
destrucció dels protagonistes.La
família, seguint el costum dels pastors transhumants, visqué a
Capmany, Cantallops, Darnius i de nou a Capmany. La Dolors morí
assassinada a Espolla el 10 de novembre de 1929.</description></item></channel></rss>