http://blog.unijimpe.net/rss https://www.bubok.es/ Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok. es info@bubok.com (Bubok Publishing) info@bubok.com (Bubok Publishing) https://www.bubok.es/libros/250008/lo-cantich---numero-32---catafora-2016-blanc-i-negreLo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 32 - CatforaSetembre - Desembre de 2016Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/250007/lo-cantich---numero-32---catafora-2016Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 32 - CatforaSetembre - Desembre de 2016Interior en colorhttps://www.bubok.es/libros/248178/lo-cantich---numero-31---hiperbole-2016-blanc-i-negreLo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 31 - HipèrboleAbril - Agost de 2016Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/248177/lo-cantich---numero-31---hiperbole-2016Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 31 - HipèrboleGener - Agost de 2016Interior en colorhttps://www.bubok.es/libros/246204/lo-cantich---numero-30---circumloqui-2016Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 30 - CircumloquiGener - Març de 2016Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/246203/lo-cantich---numero-30---circumloqui-2016Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 30 - CircumloquiGener - Març de 2016Interior en colorhttps://www.bubok.es/libros/244242/lo-cantich---numero-29---alliteracio-2015Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 29 - A·literacióOctubre - Desembre de 2015Interior en colorhttps://www.bubok.es/libros/243928/la-llumLAssemblea General de les Nacions Unides va proclamar, en la seva LXVIII sessió, lany 2015 com a Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum, amb lobjectiu de conscienciar tothom de la importncia que la llum té en la vida dels ciutadans del món, en el desenvolupament de la societat i en els reptes als quals senfronta la Humanitat. La llum juga un paper fonamental en la nostra vida quotidiana. Ha revolucionat, entre altres aspectes, la medicina o el desenvolupament dInternet. Durant segles, la llum i les seves aplicacions han constituït un element dunió que transcendeix totes les fronteres, no només les geogrfiques sinó també les de naturalesa cultural, de gènere o edat. Des de lAssociació de Relataires en Catal (ARC) ens afegim a aquesta celebració amb un objectiu solidari, tot destinant els beneficis daquest recull de contes a la Marató de TV3 2015, dedicada enguany a les malalties metabòliques. Els contes i les il·lustracionsdaquest recullhan estat seleccionatsdentre les obres presentades alConcurs ARC de Contes Infantils 2015La llumprojecte literari, artístic i solidarihttps://www.bubok.es/libros/243826/histories-quotidianesA TALL DE PRESENTACI Maria Teresa Galan i Buscató és una relataire que he conegut no fa gaire temps, per mitj daquesta plana tan nostra que és Relats en Catal. Vrem connectar de seguida. Amb ella, és molt fcil fer-ho, només has descoltar-la una estona i tadones que emana pau, senzillesa, harmonia i ganes de conviure.Maria Teresa Galan i Buscató és una autora espontnia, que té necessitat dabocar al paper les seves ocurrències i també les seves tribulacions.De vegades aquesta és una opinió molt i molt personal, em fa la sensació que escriu per a ella mateixa, per descomptat que si a continuació és llegida, millor que millor. Però crec sincerament que, si no ho fos, continuaria, continuaria escrivint.Els seus relats, sovint amb finals sorpresa, tracten temes quotidians, senzills. En altres ocasions, ens sorprèn posant els seus personatges en situacions angoixants, trgiques, per després obrir una finestreta, una escletxa que deixa entreveure una suavització del final, que pot ser esfereïdor, talment com si els demanés perdó.https://www.bubok.es/libros/243125/el-cicle-de-la-vidaLes obres literries i artístiquespresents en aquest recullhan estat seleccionades, com a finalistes,dels 435 relats presentatsa les convocatòries mensuals delVè Concurs de Microrelats ARC a la Rdio 2014-2015El cicle de la vidai delVè Concurs de portades per a il·lustradors i dissenyadorspels jurats integrats per relataires del web relats en catali per membres de lassociació de relataires en catal (arc). Els tres premis principals del concurs de relatshan estat triats pel jurat format perElisenda Sala, Carme Mayol i Mariona Borrs. El premi extraordinari, als autors amb més relatsfinalistes, ha recaigut en els escriptorsEdgar Cotes i Argelich i Josep Casals i arbós. La imatge de coberta, guanyadora de la V Convocatòriadel concurs de portadesper a i il·lustradors i dissenyadors de lARC,és obra de lartistaToni Arencón AriasAssociació de Relataires en Catal https://www.bubok.es/libros/242699/lo-cantich---numero-28---apostrofe-2015Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 28 - ApòstrofeJuliol - Setembre de 2015Interior en colorhttps://www.bubok.es/libros/242257/com-la-lluissor-dun-estel-extingitPròleg Benvolguda poesia,Avui ha caigut a les meves mans un poemari que taconsello de llegir. I no tel recomano pas perquè es tracti dun recull de poemes escrit per un amic, sinó perquè, entre altres coses, no deixa indiferent el lector.Si thi poses, tadonars que els poemes de Carles Ferran no tan sols es llegeixen, també es viuen, se senten, es pensen, et conviden a identificar-thi. Amalgamen i alien sentiment i reflexió, emoció i raó, instint i seny, plaer i sang, compromís i lluita, sinceritat i amor, molt damor.A vegades sens presenta preciosista, altres planer i entranyable, confidencial, i altres, quan no pot més, sarcstic i contundent, però sempre precís, quirúrgicament precís. Ai els científics, mencanten els científics!El poeta, arribat ja als prolegòmens de la talaia svia, confessa, enfront del mirall del temps, que amb els anys ha après a mirar-se de fora estant, amb mirada daltri i accepta que és un home vell, un home que ha anat creixent a cop dinstants / impredictibles, concrets, irrenunciables. I des daquesta posició privilegiada sens despulla impúdicament dels seus records, de les seves vides, de tot allò que, incrustat al seu ADN, lha anat modelant.Així i tot, corferit per un legítim anhel de transcendència, sencomana a la poesia i, duna revolada, abomina de la vellesa estèril, daquella vellesa en què els records sarrengleren com el seguici dun enterrament i suren ingrvids usurpant el lloc de lenergia; i, decidit, es nega a canviar futur per passat, tot contraposant el temps viscut i les ganes de viure. Al cap i a la fi, tracta de bastir el seu propi monument aere perennius horaci i ho fa amb una inequívoca i genuïna imatge, la lluïssor dun estel extingit, més enll de linfinit sideral.No vull canviar futur per passat:prenc els records, els retorço, els manipulo,i la seva essència farceix aquests poemesque allibero al dem com a fe de vida.Si em sobreviuen, seguiran parlant de midesprés de la partença;com la lluïssor dun estel extingit,durant anys llum amagant-ne la mort.I, enmig daquest estira-i-arronsa entre el temps i el poeta, es deixa anar versos avall per mostrar-nos el Carles íntim, emocional, social, observador, evocador, musical, professional, compromès, apassionat. Cada poema, segons ell, té el seu temps, el seu motiu i el seu destinatari, tenen vida per si mateixos.El meu arbre de la poesiaté lescorç turmentat duna oliveragairebé mai esporgada [...]Cada branca és un poemaque parla de lhome,de lhome individual, de lhome social,de lhome polític, del que pateix,del que gaudeix, del vell i de linfant,de lhome enamorat, del rebutjat,del menyspreat o oblidat [...]parla damor, de gaubança, de desig,però no vol eludir la misèria, ni la por,la injustícia, la crueltat, el fstic;no vol evitar lesgarrifança,no invita a una lectura plcida i neutra.Aquest és el camí que ha triat per entrar en sintonia amb el lector per tal daconseguir, no el seu beneplcit, sinó la seva empatia i afinitat per emprendre plegats un viatge apassionant. I en això estem.A la dedicatòria inicial ja fa gala del pòsit amorós que impregna i constitueix el rerefons de tota lobra. Amb tres versos deliciosos ens anticipa el to elegíac que retrobarem arreu del poemari.Et vaig robar el teu més íntim anhel.No sé si em podré perdonarquan et deixi sola.Duna banda, ens practica, a porta oberta, una dissecció acurada de lamor. És en aquest intent que serigeix en cronista de lamor dinmic, de lamor pas a pas. Estimar no és un acte instantani, consta de moltes temptatives, de tantes o més facetes que un diamant. I així ens transporta, de pell endins, per tots aquests moments, imaginaris o reals la literatura, si més no, els fa concrets i tangibles i ens parla, amb una clarividència envejable, de sensacions, sentiments, eufòries i tristors. Tot caminant, com qui no diu res. Heus ací alguns retalls:i un fibló de lava et crema el pit,i penses si aquest dolor és lamor.Encara no saps que la recordars per sempremal que acabis oblidant-li el nomApareix el sentiment molt abans del desigTespera un món ingrat, princesa:eufòries i tristors contradictòries,amors absoluts, decepcions irreversibles;la inquietud dun desig incipient irreprimibleatiat per carícies inexpertes i maldestresVaig caminantper oblidar-te a tu i al teu record, i tanmateix,tement que si toblido un jorn, no ser certque the estimat, i tot es reduira allò que fou abans: una aventura més,un passatemps galantFins que arriba al moment dalçar el vol cap a la vida, dembriagar-se dnsia, per estimar plenament fins que sesgoti el seu temps.em meno indefectible vers el teu pol magnèticNo estic cansat, però aramaturaré, si em vols, tot un estiu a la teva ombraDona de pluja i foc, engarlandat de somnistoferiré les cendres de ma antiga impotència;i un cop purificat, en un xaloc de gaudi,travessarem la porta oberta goig enllQuan sesgoti el meu temps, quedaran els poemesi unes cançons que ja no parlaran de tu.Em sorprendr la mort veient la mar a lalbaamb els ulls amarats de gavines i llum.En lassossec de laracompartim alleujats el nostre nou repte:envellir junts, amb la passió intacta.I en lendemig ens regala, entre altres joies, una antològica singladura que amb un balandreig amable ens condueix, tot costejant, pel record i lenyorança.mentre contemplo el teu lloc buit i tenyoroEncara és ben present la teva olor a bord;ni laire ni el salobre, després de mil bordades,no lhan pogut diluir, i la bancada nuaet conserva incrèdula el contorn de les natges.I inexplicablement, a lhora de la tria,què ens va fer escollir derrotes divergentsAmb tot, ha reservat el final del poemari per manifestar-se, amb una sinceritat que esborrona,com lésser que va estimar, arravatadamenti sense dubtes, aquell estiu que va durar dècades,i fou capaç de modelar, amb lofici dun mestre,un acurat estatge per compartir [...]tot allò que fa tan preciós lamor,i tan frgil.Els que el coneixem no tenim cap mena de dubte sobre qui és la protagonista a qui van dedicades aitals confessions,vinclada sobre els llibres, darrere les ulleres,sovint et destorbo amb un frec al bescollque encara et fa estremir.Però no és només de poeta enamorat que viu la poesia de Carles Ferran sinó de lluita i compromís. En aquesta faceta descobrim aquell jove cantautor dels anys seixanta, implicat en laventura de Can 64, el grup entusiasta de la Nova Cançó a Ponent. Veníem de la por diu, de la injustícia, empesos pels vint anys, perquè hi havia morts als marges dels camins / dels nostres pares. Malgrat tot i precisament per això, ell i nosaltres maldrem, amb voluntat ferma i benintencionada, per retrobar lesperit que ens havia alletat des de la infantesa. I contra el corrent vam navegar durant més de set anys amunt i avall de la terra ponentina ja quehavien niat les lletres a la pellde tan intenses com eren les paraules.Tanmateix, fou inútil insistir una vegada i una altra queno hi ha odi:és la cançó damor la que ens porta al carrerper reclamar novament allò que és nostre.Ara, des de la distncia i amb el cor encongit, atesa lactualitat que aquells clams han tornat a prendre a desgrat de tots, el poeta es lamenta amb cert estoïcisme.Shan quedat pel camí companys i partitures,com inacabats poemes que no seran mai mésabraçades intenses ni cants de lluita al vent.On van els poetes vells, els versos desgastats,un cop amortitzats i engolits per la boiraI des daquesta experiència, Carles Ferran ha convertit en cançons molts dels poemes que ara ens ofereix. La seva visió musical de la poesia ha fet possible que els seus versos estiguin impregnats dharmonia, ritme, vibració, batec i sintonia.Ara penso que gran part de la vidalhe passat manipulant i donant forma als cossos,i també a les notes, i a les paraules,mentre forjava la meva voluntat i el meu carcteren lobtenció de lobra més bella.Mes, el seu crit dalarma no es limita a la terra i al propi país, va molt més enll. El seu xiscle es fa universal, còsmic, gairebé.No espereu versos amables aquest vespre,si els dictadors llencen foc sobre el seu poble,[...] quan els nens són arrencats de la infantesa[...] quan en nom de mil déus es predica venjança[...] quan en nom de la ptria es roba la dels altres[...] si hi ha llocs on la dona val menys que la mula...No és un poema amable, ni tan sols un poema,no est fet de paraules, sinó de llgrimes,i sang, i odi, i desesperança, i rbia,No és un poema, és només un xiscle, un udol agònic,perquè ens maten el món i no sabem salvar-lo.I, enmig de lapocalipsi, li plau parangonar lahir amb lavui destil·lant aquell deix de tendresa i melangia que sol córrer per la sang dels poetes, talment com si, en denunciar-ho, per un moment, la realitat iniciés la metamorfosi tan vivament ansiejada, com si els versos principiessin la gènesi duna redempció necessria.I tot plegat esdevé una mena detopeia sentimental.[...] intento omplir els forats senils de la memòriaper reconstruir la meva biografia, dispersa i emboirada.Biografia que, en pro duna sinceritat gairebé impúdica de tan franca, no omet ni pretén relegar a loblit la seva experiència amb el dolor i la soledat per molt que inquieti només el fet desmentar-los. Les imatges del seu Poema inacabat realment fan mal al cor.I a la fi, el dolor:esglai inacabable de trens estremint les vísceres,cadena estrepitosa de llums degollant la nit.Infatigable cuc viatger per camins de rosecDepredador,carronyaire,copròfagpas de dansa amb patins de gelTan sols cal acceptar-loo mossegar-lo fins que les venes rebentin,els excrements es revoltini les ungles estripin els palmells de les mans.Així mateix, en els poemes Glacera i Fa temps que no faig de cor lautor hi ha emboscat un crit ple damargura i desassossec capaç darravatar lesperit cap a les profunditats de la desesperació. Només confia que algú lalliberi de les seves pròpies pors, neguits, deliris i feridures de soledat.No et pensis pas que les teves empremtespodran fer fondre aquest cor de glacera. [...]Ho sap, és un cor trist, no sapassiona,però és tard per a una altra alternativa:Dun cor de glaç, si es fon, què és el que quedaFa temps que no faig de cor.Qui em podr fer una sagniaperquè lamor no es podreixiDigual manera, a Solitud, un poema recitatiu a lestil dels chansonniers inspiradors de la Nova Cançó, va despullant la soledat de tots els seus vels fins a deixar-la nua per, al capdavall, donar-li a tastar la seva pròpia medicina.Ja fa temps que et conec, soledat.Desitjada a vegades, maleïda les més,a laguait, sense pressa, esperant-nos.Fas rebuig i basarda, fas dolor,però et compadeixo: Et saps condemnadaa la teva pròpia i eterna solitud.Amb tot, al repertori hi ha un sonet, Clímax espectacular i ben trenat, que no dóna opció a la imaginació, tot en ell és clar i evident, però amb una crrega important de lirisme. Entre topònims corporals hi encabeix imatges i metfores de gran volada mentre hi va bastint una descripció incandescent, dun erotisme exquisit, situada al punt exacte de la proporció uria, només possible per qui ha viscut intensament i conscient difícil binomi aquest clímax que vessa amor i passió per tots costats. Tel recomano.Finalment, què més es pot esperar dun autor que ens ha obert sense cap mena de pudor els arcans de la seva imaginació, aquells forats senils de la memòria plens a vessar de records i vivències Certament, com diria lesclau dHoraci a la stira VII, aut insanit homo aut versus facit, o el que és el mateix, aquest home o bé no est bé del cap o escriu versos. Mai ningú no havia fet una descripció més encertada ni més punyent del fet de ser poeta. Després daixò, quin poeta no sent una mica de sotsobre i confusió en llegir-ho i, a la vegada, no se li encenen les galtes en sentir-se al·ludit pel gran mestreSi bé la poesia, com diria Borges, pot sorgir en qualsevol moment i circumstncia, és ben cert també que els poemes naixen de la vida de qui els escriu això és de Joan Margarit o, com afirmava largentí Winograd, el veritable poeta no escriu, viu la poesia. Arribats a aquest punt, Carles Ferran també hi vol dir la seva. Ell no en té prou amb lemoció ni amb la brillantor de les imatges, va més enll, viatja a la cerca del misteri de les paraules i de les idees que transporten. Així ens aprompta una visió estereoscòpica del fet poètic. I, tot fent honor al seu tarann professional cirurgi, poeta, músic, quin dels tres, ens trasllada a través de neurones, neurotransmissors, química i matemtica a la causa i gènesi dels mots i les seves estratègies, a la ment on tot es fabrica. O, si cal, a latzar de la inspiració, a aquella conjunció fortuïta dalgorismes i bioquímica en un instant precís, inevitable. Sense oblidar que un poema és comunicació, que sacseja sentiments, / pertorba esperits, sasseu a les entranyes... i cadascú en fa la seva pròpia poesia. Daquesta manera, encuriosit, ja que, segons ell, és la curiositat la que fa al poeta, i conscient que encara cal caminar molt devers la perfecció, sendinsa en la marea de la vida a la cerca[...] de la clarividència del genique porto esperant impacient tota la vidaper omplir de saviesa i solemnitatels meus dubitatius poemes.Finalment i tornant a Jorge L. Borges, podríem concloure que la poesia de Carles Ferran és, cada cop que hom la llegeix, una experiència nova.Això és tot, amiga poesia. Lenhorabona per la part que et toca. Lleida, abril de 2015Raül Torrent i Torrenthttps://www.bubok.es/libros/241540/a-laltre-costat-de-la-pellPròlegA l�altre costat de la pell, però a quin. La pell és l�última part del cos i alhora la primera. Ens protegeix de les inclemències de fora, tot deixant que per ella traspuïn fins i tot aquells sentiments que duem amagats tan endins.Tenim a les mans un llibre que ja comença captivant-nos amb un títol suggeridor. Per què a quin altre costat de la pell viatjarem en endinsar-nos per les seves pgines Penetrarem a dins del nostre propi jo, o deixarem que el jo d�altri ens acariciï la pellSeria absurd pretendre amagar-vos-ho, tot dient-vos que ja ho descobrireu amb la lectura, perquè el títol de la primera part De pell enfora, ja delata que el de la segona ser De pell endins.Full rere full, ser molta la poesia que ens pessigollejar els sentits venint de fora, com tanta la que ens rajar de dins fins que no podrem per més que deixar-la brollar a flor de pell.Aquesta nostra pell de lector, quedar primer xopa d�emocions produïdes pel gotim constant, rítmic i suau d�una pluja de mots, per acabar amarada de la suor destil·lada per aquells versos d�interioritzats sentiments.Sempre he cregut que els pròlegs no han de ser llargs, perquè, en ser-ho, impacienten al lector, que el que vol no és altra cosa que llegir allò que li vol dir l�autor. Autor que en aquest cas haurem de pluralitzar, ja que com diuen elles, les autores, és un llibre escrit a quatre mans.L�art d�encadenar lletres que tenen tant l�Anna com la Montse, em sembla que a hores d�ara ja és prou reconegut. Per separat fan poesia; juntes la fan en majúscules.I si bé acabo de dir que ho faria curt, encara he d�afegir un últim apunt. Amb aquest llibre no sols gaudireu dels ver-sos que conté; també ho fareu de les imatges que els acompanyen. Reproduccions de quadres de l�amic, tant de les autores com meu, Joan Pasqual. Llstima que el llibre sigui en blanc i negre, perquè ell és un mestre en el domini dels colors. Tot i així no us ser difícil acolorir-les amb la imaginació, ja que a la portada hi teniu una bona mostra, doncs, també és d�ell.L�acompliment d�un desig acostuma a ser sempre una incògnita, menys en casos com el d�ara, en què tinc la certesa que veuré acomplert el meu.Un desig, gaudiu del llibre que teniu a les mans.Ferran Planellhttps://www.bubok.es/libros/240809/presoner-de-la-terraPròleg Benvinguts al món de la poesia. Si teniu aquest llibre a les mans, esteu de sort, ja que de la m den Roger Núñez fareu un viatge des dels laberints interiors de la consciència fins a les galxies i més enll. Dos mons interconnectats per portes i finestres que ens permeten entreveure lun des de laltre i cercar respostes a les més íntimes preguntes de lexistència.Magradaria destacar-vos aquells poemes que, al meu entendre, són la clau principal daquest viatge. Amb Medito, el poeta ens mostra com obre una daquestes portes que us comentava en el primer pargraf del pròleg, així ens diu de forma magistral: Desperto, la porta est obertai salto plenament al buitprofundament porpra i silenciós. Magistral des del seu començament, ja que ens planta un despertar cap en dins, curiós i tan ben portat que et convida a la reflexió, una de les grans missions de la poesia, sens dubte.I, és clar, aquest viatge interior no acostuma a ser un viatge fcil i sovint, crec, és més una necessitat que un simple caprici. Una necessitat de retrobar-se, de desfilar boires, de trencar foscors... i vet aquí que ens trobem al Roger convertit en caçador, la seva presa, la foscor. Amb Caçar la nit, el poeta ens porta de cacera contra una presa ben esmunyedissa:Crec que lhe feriti que després ha soferti que mha oblidat mil cops. Tanmateix, és clar, que aquests viatges tenen la seva recompensa quan de cop i volta un troba la línia de lEquilibri i decideix viure la vida arriscant, assaborint-la amb Els cinc sentits: Aleshores vam paladejarsuaus esferesde continents vergesi mars daigua ensucradafins a descobrir gemegantel camí dels cinc sentits. I és llavors que el poeta descobreix la bellesa, lamor, la natura, la música i semociona i canta una Cançó damor mentre lluita contra el temps:¡Canteu la cançóde lamor etern! Tot plegat, com us deia, és una contínua descoberta que en Roger plasma en els seus poemes amb un estil propi, amb versos curts i plens de significat, que sentrellacen els uns amb els altres omplint-se de sentit. Afegiu-li un vocabulari acurat i tindreu poesia a dojo: una Explosió, una Ignició, un Amor Salvatge, un Doll de llum i fins i tot un Piano concerto del gran Mozart:ja que sens escapa la vidaque sigui una autèntica bogeria. Ja ho sabeu doncs, benvolguts lectors, no deixeu perdre locasió de gaudir de la poesia amb tots els sentits.Com va dir Leonardo da Vinci: La pintura és poesia muda; la poesia, pintura cega. Joan Abellaneda i Fernndezhttps://www.bubok.es/libros/239853/lo-cantich---numero-26---pleonasme-2015Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 26 - PleonasmeGener - Març de 2015Interior en color