http://blog.unijimpe.net/rss https://www.bubok.es/ Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok. es info@bubok.com (Bubok Publishing) info@bubok.com (Bubok Publishing) https://www.bubok.es/libros/239851/lo-cantich---numero-26---pleonasme-2015Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 26 - PleonasmeGener - Març de 2015Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/239564/nomes-terraMaria Dolors Vallverdú i Torrents (Reus, 1945) és escriptora i professora de catal. Est en possessió d'una llarga sèrie de premis obtinguts arreu dels Països Catalans i ha publicat els llibres Antologia mossèn Amadeu Oller (1967), Poemes (1968), Les cinc branques (Antologia de poesia catalana femenina, 1975), Antologia de la poesia reusenca de Pere Anguera (1975) , Enll de les paraules (1977), Per camins introbables (1995) i L'encadenada llum (2010).Només terra...Només terra,res més que lalenadaque regira per dinsla potència del magma.Limps de tres seglesregenerainjúries i desgrciesque no eixuga cap llgrima. https://www.bubok.es/libros/238129/lo-cantich---numero-25---interludi-2014Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 25 - InterludiOctubre - Desembre de 2014Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/237722/el-conte-de-lespurneta-del-sol-un-viatge-daventura-a-la-terra-primera-partCarta al lector El conte de lespurneta del Sol: un viatge daventura a la Terra est adreçat als meus preferits lectors i lectores, des de nens i nenes fins als adolescents més madurs, quan encara pot quedar alguna gota de memòria destat natural de la infncia. És apte per a totes les edats; sobretot per a la gent creativa i imaginativa, o tal vegada per als filòsofs o els savis. Utilitzaré el llenguatge del grup més petit, el dels nens, ja que la resta ho pot entendre (si sesforça una mica); però, per als nens, entendre els adults, o el llenguatge dun professional o dun científic, potser sigui més complicat. Així, doncs, ho faré amb un conte, amb un llenguatge una mica més comprensible i senzill, que també és més ric en imaginació i en creativitat, i per això, en alguns aspectes, més competent. Quines coses són reals i quines són fruit de la imaginació, us ho deixo al vostre criteri, ja que de vegades les veritats semblaran poc reals (hi trobareu aquí unes històries que us poden sorprendre) i les inventades semblaran realitat. Qui ho sap De tant en tant, els escriptors inventen coses en els seus llibres, com per exemple un robot, i després els enginyers o els científics els fabriquen en el món material, i així, les idees creatives obren el camí per als inventors de tota mena. Esperem que aquestes criatures artificials siguin de bona natura i utilitat, encara que és bastant difícil preveure totes les finalitats que poden haver-hi.Sembla que mhe oblidat danomenar la categoria de la gent adulta normal; és a dir, la majoria dels que ja no creuen en contes i deprecien el món dels fills i pensen que aquestes coses són infantils i innecessries, creient que el seu món, creat per la societat existent o per la moda temporal, té unes prioritats diferents. A ells no puc dir-les res, però no descarto que tinguin remei. Qualsevol dia poden experimentar un sentiment denyorança de lestat innat, quan eren petits i no tenien les preocupacions de la vida diria adulta... Sempre pot haver-hi un moment daquests. I és bo que hi sigui... Només demanaria un favor a aquests adults que són molt adults: si els vostres fills us fan una pregunta, almenys escolteu-los amb latenció adequada i responeu des del respecte. Ells tenen dret a gaudir de les seves pròpies visions sobre el món.Resumint, aquest llibre és un conte que recull fets de la vida real i coneixements científics, una mica acolorits per la fantasia o la imaginació creativa, que també reflecteix una de les realitats de la ment i que predisposa al desenvolupament del pensament creatiu i a no prendre els fets amb una única interpretació. I per això és molt recomanable per als pares, per als mestres i per als educadors. És ideal per a totes les persones amb ments inquietes, curioses per saber, com són els savis petits, els quals solen ser ignorats pels adults a causa de les seves presses diries. També aquest llibre és ideal per als adults infantils, ja que no és un defecte o immaduresa fer interpretacions i presumir en la seva llestesa, sinó que és un do, un do que assenyala la capacitat innata de creació i de justícia veritable intacta. És un do molt gran. Feliciteu-vos si el teniu!Per aquells que han triat aquest llibre per llegir, us desitjo Bon Viatge! Espero que hi gaudiu molt i pugueu veure la vostra vida a la Terra des de lespai i tenir així una visió global de les coses que hi succeeixen. Per a les ments més inquietes i curioses, podeu enviar les vostres preguntes, dubtes, opinions i comentaris (si voleu, poseu el vostre nom inventat). I si els comentaris o les qüestions són interessants o gracioses, sortiran en la propera part de laventura. Lautora del conte,La Pobla de Claramunt (Catalunya), 25 de desembre 2010https://www.bubok.es/libros/237720/somnis-tricentenarisAquest recull aplega les obresseleccionades en la convocatòria literria i solidriaSomnis Tricentenaris,organitzada perlAssociació de Relataires en Catal,com a commemoració del tricentenari de la darreradefensa de Barcelona, després de catorze mesos de setge,durant la guerra de successió, en la qual la casa delsÀustries i la casa dels Borbons van lluitar per lacorona dEspanya.Amb la victòria de Felip V es van derogar els privilegisnobiliaris, els Furs locals i les institucionsdautogovern de Catalunya. Els autors i les autores han cedit les seves obresper recaptar fons en benefici per a laMarató de Tv3 2014dedicada a les malalties del cor. La imatge de portada i les il·lustracions interiorshan format part de lexposicióArtistes X Tricentenari a cura de lAssociació dArtistes de Premi de Dalt Somnis tricentenaris és un projecte subvencionat per laGeneralitat de Catalunya en la convocatòriaper a activitats de commemoració del tricentenari delonze de setembre de 1714https://www.bubok.es/libros/236113/lo-cantich---numero-24---asindeton-2014Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 24 - AsíndetonJuliol - Setembre de 2014Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/235070/colorsPròlegJoan Pinyol La grandesa dels contes puça Fa un temps corrien pel món uns anuncis dautomòbils que posaven laccent en la velocitat que podien arribar a agafar darrencada i en pocs segons. Avui aquestes proeses sobre rodes ja no sestilen, entre altres raons perquè si en deu segons pots arribar, per exemple, als 140 Km/h, en el mateix temps pots ser retratat pel flaix depriment de tres radars consecutius.El petit gran gènere dels microcontes, però, continua anant a la seva i es resisteix a aquesta mena de penalitzacions. Una bona colla de segles després que algú el comencés a conrear, aposta per la mateixa singularitat. Accelerar i arrodonir la trama en molt poc espai escrit. I aquí no hi valen coaccions en forma de radars!Singular en la precisió lèxica, en la condensació didees i en la concreció textual té aquella grcia de la idoneïtat de les paraules i del valor estètic de la brevetat. Per a mi una de les millors maneres de definir aquest gènere és aquella que el compara amb un telegrama escrit per un xerraire que té molta imaginació. Que podria omplir tots els programaris de textos de la Santíssima Informtica però que es limita a quatre línies capaces de sorprendret, destremir-te, dangoixar-te i de saciar la teva set de lectura en molt poc espai. Com si fos una microscòpica gota de verí capaç de matar un mamut en un fragment reduït de segon.No hi ha dubte, doncs, que aquí el que es valora és tenir-la petita, la història. I deixar de banda qualsevol farciment inútil que desdibuixi lautèntica trama. Si pogués escriure aforismes! es queixava el novel·lista.. I el gran Pere Calders, pare dels contes brevíssims a casa nostra, sempre assegurava que Sovint negligim les coses daparença mínima i ens dediquem a exaltar aquelles altres que omplen els ulls pel seu volum. Per tant, parlem sempre del pot petit i de la millor confitura.Ara bé, aquesta intensitat portada a lextrem que ens regala infinites possibilitats discursives, no ha de deixar mai indiferent el lector i, sobretot, exigeix una gran adequació a cada tema.La iniciativa, en forma de concurs, que en el seu moment va endegar lAssociació de Relataires en Catal (ARC) i que ja ha arribat a la quarta edició, no és pas micro sinó ben macro en aquest sentit. En la darrera edició, de novembre de 2013 al mes de maig de 2014, i sota el nom genèric de Colors tots els concursants han hagut daccelerar i de concretar les trames de zero a dos mil carcters (espais inclosos), a partir dels diferents mbits suggerits. Des del terror fins al misteri, passant pel microrelat de ciència-ficció, leròtic, el sentimental, lhistòric i el dhumor. I en tots els casos en un espai rècord, perquè el lector entri en matèria en dècimes de temps i es deixi endur per situacions angoixants, es projecti cap a nous mons, se li acceleri el clímax corporal, tasti la dolçor de les relacions amoroses, revisqui altres èpoques, rebi laclucada dull irònica pertinent o sendinsi en els terrenys insondables de les causes dels crims.En tots els casos es demana un lector actiu que cooperi en la imaginació, que posi de la seva part i que acabi de vestir els textos. Perquè un bon microconte és aquell que no explica, que només suggereix i espera que qui el llegeix endiumengi el text, en paraules de Llorenç Villalonga (Nosaltres no hem pogut escriure més que arguments descarnats. Lector, la literatura, si et plau, la hi posars tu).En els textos que segueixen i que han estat seleccionats mes rere mes pel jurat pertinent, trobareu relats escrits amb un evident to poètic, pors confessades, preassassinats, sang a dojo, solituds mal portades, dubtes sobre lamor veritable, els recels que desperta la mort, altres morts involuntries que es paguen ben cares, suïcidis, defuncions compartides, reivindicacions socials, les destrosses i les misèries que provoquen les maleïdes guerres, pirates davant de les costes catalanes, desnonaments forçats, debats sobre leutansia i les situacions econòmiques in extremis de moltes famílies actuals, defecacions de gos de mal trepitjar, cants a la vellesa plcida, interpel·lacions al cicle menstrual, egocentrismes portats a lextrem, respiracions alienes que pertorben els silencis i, en més dun cas, i com a tret intrínsec al gènere, finals dhistòria ben desestabilitzadors, daquells que et regalen a parts iguals sorpresa i en alguns casos, també reflexió.Sobretot el guanyador absolut titulat Novel·la negra, un relat enginyós, molt ben travat i del tot sorprenent. Però també el tercer classificat amb el nom de La mquina del temps que et serveix un cop defecte notable per la via duna proclama oficial. I altres com El Pla Renove i Agost, també ben sorprenents just abans del punt final.Del segon classificat, inclòs en els relats eròtics i titulat Llum, en destaca sobretot el to poètic amb un Regalimava la tarda peresa dun taronja pl·lid que de seguida em va fer pensar en un microrelat de José Luís Zárate: De cop i volta no vaig sentir un soroll. Sinó una absència, un buit. Vaig mirar al sostre. Des del pis de dalt, gota a gota, queia el silenci. No oblidem mai que, per la bellesa i síntesi de les paraules, la microliteratura i la poesia són més que cosines germanes.Només em resta felicitar els tres guanyadors, tots els classificats i la resta de participants per haver contribuït a fer més gran un gènere que és petit dextensió, però que demana una dedicació important. Com deia Heinrich Heine, no he estat més breu perquè no he tingut temps. Joan PinyolJuliol de 2014https://www.bubok.es/libros/234346/lo-cantich---numero-23---prosopopeia-2014Lo Cntich Revista de Literatura, Art i CulturaNúmero 23 - ProsopopeiaAbril - Juny de 2014Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/234179/la-fulla-al-ventPròleg Diu la tradició que el Buddha recomanava als seus deixebles que en reunir-se o bé parlessin sobre els ensenyaments o bé guardessin noble silenci. En efecte, la nit en la que va despertar a la veritable naturalesa de las coses, ell mateix sembla ser que va dubtar si no seria millor romandre en complet silenci. El seu propi nom, Shakyamuni (el silenciós del clan dels Shakya), ens recorda que a lÍndia antiga als ascetes sels coneixia com a munis, silenciosos.El haijin, o autor dhaikus, un asceta de les paraules, nues, austeres, és hereu del consell del Buddha i cada cop que inicia un nou haiku es troba ell també davant daquest mateix dubte. Quin és el so de la paraula silenci No hi ha silencisense fressa de vida.Bosc del migdia. La resposta a aquesta pregunta és la font de la que brollen els haikus i és la postura en la que seu el meditador Zen, contemplant el joc dombres xineses de la seva ment damunt la paret blanca, en una meditació de silenci lluminós (mokusho zen).Conscient que el so de la paraula silenci són totes les paraules, en lacte descriure, el haijin només pot parlar des del noble silenci. I per a fer-ho, calla. I en callar la ment, en aquesta ment sense ment (mushin no shin), la natura ens parla.Ni les imatgesdels millors poetes igualenel so de laigua. Això és un haiku. Lofrena del poeta que renuncia a la seva paraula perquè el lector pugui sentir la veu del món que habita. Aquesta és lalquímia del haiku. En labsència del jo es manifesta una naturalesa personalitzada. En dissoldres lobservador, la realitat obre els ulls i ens oferix la seva mirada amorosa. En la quietud de la ment els moviments del món cobren vida. Com diu lantic koan: Lhome mira la flor, la flor somriu.Però entre el silenci de la ment i la lluminositat de la natura salça un darrer obstacle: el brogit del Jo pren la forma de torres de metall, edificis i fanals. Carrer dentrada,un sol fanal amagamilers destrelles. I és aquí on acaba el camí del haijin i comença lescriptura del haiku. De retorn a casa. Quin és el so de la paraula silenci Ferran Mestanzahttps://www.bubok.es/libros/232448/tracos-de-desigPròleg Limpuls fonamental La primera vegada que li vaig dir a una noia que la trobava sexy em va clavar una bufetada sense miraments al mig del carrer. Ella era una progre vestida amb els enagos de lvia i un cabs de vímet gran com un cove on hi portava una capsa de llumins de cuina, un flascó de ptxuli i una novel·la de Pedrolo, i jo era un barbamec grenyut amb una bossa de pell girada on hi duia sempre el meu quadern descriure poemes i un exemplar del Llibre de les Meravelles de lEstellés. Eren temps de lluitar per lalliberament sexual, i a això ens dedicvem amb tot lafany polític del moment, carregats de contradiccions evidents, i sense saber gaire en què consistia el sexe.Després vam llegir Freud i tot allò de la força motriu de lenergia de leros, però suposo que no vam entendre res, perquè allò no va millorar les relacions sexuals entre els de la meva quinta. Ho fèiem malament, amb presses i sentit de culpa. I sort que alguns vam descobrir el Marquès de Sade i Histoire dO i Les onze mil verges dApollinaire, si no encara ens lagafaríem amb paper fi, que és el que fa la gent que al sexe li diu fer lamor i a follar anar-sen al llit. I potser perquè molts no van llegir mai aquelles porcades i el cervell sels va quedar embussat de psicoanlisi, els catalans som més dallitar-nos a les fosques i tapats fins al cap, que de rebolcar-nos com feres per terra, mossegar-nos els mugrons i donar o rebre lembat de la pixa per tots els forats damunt del linòleum. I així ens van les coses en general.Avui en dia la sana descoberta de latractiu eròtic duna persona no hauria de ser motiu de cap plantofada. Ens hem fet grans, ens nhan passat unes quantes i crec que ens hem desempallegat dalguns tabús que ens encongien la tita o ens serraven les cuixes només pensar-hi. El sexe és una prctica inherent a la vida, i així ho diuen fins i tot els filòsofs sense que a ningú no se li obturi cap neurona. Després hi ha els carques reconsagrats i la jerarquia eclesistica, però això és un altre tema.Però no ens enganyem, la contribució de la literatura catalana a un cert estadi de normalització de les coses del sexe (que és el que vol dir erotisme), no ha estat gaire notòria al llarg dels temps. Alguns títols més o menys pintorescos, dues col·leccions que han passat a millor vida fa anys, dos premis dels quals només en sobreviu un, una colla darticles recordant el que podríem haver estat i no som (una altra xacra típicament catalana), i uns quants treballs de recerca destudiants de secundria hormonalment esvalotats. Poca cosa més tret dels versos de lEstellés que encara rellegeixo de tant en tant. I de sexe, poc; això també.Una col·lecció de poemes eròtics com aquesta que ara llegireu no far aixecar la moral de les tropes dactivistes sexuals, tant de bo; però si predisposa lamable lector a escatir la possibilitat daventurar-se a dir-li a la parella que tingui més a m que la troba sexy i a proposar-li una tarda de gresca sense profilctics mentals ni polítics (que sempre destrempen), us asseguro que les autores i autors del recull ja es donaran per ben pagats.Més enll del lirisme del cant al desig eròtic, la poesia és lart dexpressar en paraules convertides en imatges el contingut espiritual propi. Lerotisme de divers pelatge que impregna els poemes del llibre és la mostra duna espiritualitat moderna, alliberada del vendaval que va arrasar les ments del país fins a convertir-les en un convent destretors libidinoses primer, i en una assemblea de discussió política i psicològica després.Probablement el món encara no sacaba, però això no treu que haguem dajornar sempre per a un altre moment que mai no arriba una de les facetes més agradables de la vida. La poesia hi ajuda. Rafael VallbonaPeriodista i escriptorhttps://www.bubok.es/libros/232291/lo-cantich---numero-22---oximoron-2014Lo CntichRevista de Literatura, Art i CulturaNúmero 22 - OxímoronGener - Febrer de 2014Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/232241/el-jurament-i-altres-narracions-oniriquesNarracions viatgeres(o més clar laigua) Seguint les petjades de La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica, el present recull aplega una sèrie de narracions i de relats, producte de fervors onírics quan encara feien barretines i duna imaginació desendreçada a bona mesura, que han viscut trajectòries divergents.He descobert i és una descoberta personal que als meus escrits els agrada viatjar, al lluny del lluny i enll denll, impulsats per motius incerts, allunyant-se del vast scriptorium que els concep tal com raja i de primera intenció. Els hi agrada, i molt. Gaudeixen amb laventura, coberts amb el vestit de lAdam, recorrent espais oberts i fent distncia. Suposo que, per aquest motiu, lluiten amb tanta voluntat per sortir del meu interior.Citant Umberto Eco: Tota criatura, ja sigui visible o invisible, és una llum, filla del pare de les llums. I les llums, no poden ser recloses; seria com saber el vent i no saber el torrent, una incoherència, un criteri inabastable.Més enll del pensament, lescriptura, com a criatura nounada, filla del pare de les llums, inicia un procés que finalitza no quan lobra est enllestida, sinó quan lobra és compartida. Davant daquest acte dexquisida rebel·lia i reconstrucció del procés creador es troba la clau que obre la porta de la terra incògnita.He descobert, també, que als meus escrits, llumenetes de Sant Elm, a més de viatjar, els agrada retrobar-se de tant en tant i confusament barrejats en la vigília de lendem. Com és el cas; tap i carabassa, diria el metge de capçalera. Tot sembla indicar que no hi ha cap raó que ho justifiqui. Però, potser, a hores dara i a aquestes alçades, ja no cal buscar justificacions ni dides seques que els hi facin de mainaderes, alliberats de llargs, emotius i secrets remordiments manllevats per un caramull de nits en vetlla. Ni de bon tros. Cap queixa per part meva. No cal treure pols de sota laigua ni trobar pèls als ous.Res més resta, avui, per dir, a les calmes del gener. Res més per afegir a les minves, després de la mar desfeta. No cal obsessionar-se ni ficar-nos una ceba al cap. Fem taula rasa en virtut de santa obediència i anem pel camí del dret.Legítimament, és el moment en el qual les faules han de parlar amb la seva pròpia veu, de pronunciar els noms i de descriure els fets, amb la realitat subjectiva en tant que independent del subjecte hum.I és que, en definitiva, sense demanar permís a un peu per moure laltre, els escrits tenen vida pròpia i no est, en les nostres mans, la potestat de contenir el seu lliure esperit. Toni Arencón i AriasMarç, 2014https://www.bubok.es/libros/231099/viure-el-momentPròleg Mestre de ploma i pinzell Ramon Navarro Bonet (Sueca, 1941) viu a Xeresa, on conrea amb ironia i sensualitat lescriptura i la pintura. Ha rebut, entre altres, els premis de poesia Antoni Ferrer (Alcúdia de Crespins, 2009), Poesia de Tardor Memorial José López García (Barcelona, 2009), Castell de Suera (Suera, 2010 i 2012), Pilar de Vuit (Vilafranca del Penedès, 2010 i 2011), segon premi Escriptura i Memòria (Alacant, 2007), segon premi Poesia de Tardor Memorial José López García (Barcelona, 2013), tercer premi Slvia (Canet de Mar, 2011), accèssits dels Jocs Florals de la Tardor (Barcelona, 2007 i 2012), finalista del premi Pepi Pagès (Granollers, 2012). En narrativa ha estat guardonat amb el premi Flor de Cactus (Gandia, 1993), finalista del Vent de Port (Tremp, 1995), del premi de literatura eròtica La vall dAlbaida (1998) i del concurs de contes infantils Jo escric (2008). Ha publicat De llunes i de temps (1993) i ha participat com a escriptor i il·lustrador en diferents llibres col·lectius. Forma part de lAssociació de Relataires en Catal (ARC) i és un habitual col·laborador de la revista de literatura, art i cultura Lo Cntich.Vaig conèixer el Ramon mitjançant Internet, al web relats en catal, on els dos aportvem els nostres escrits. Ell feia uns relats de caire jocós i satíric que, des del primer moment, em van cridar latenció, però malgrat la seua aparent indiferència per la Poesia, que arriba fins i tot a anomenar renglons curts als seus versos, encara que això, pense que entra dins del seu tarann burleta i rialler, que compartim molts dels que hem nascut en aquesta terra, on tenim la dèria de riurens de nosaltres mateixos, la veritat és que el Ramon és un gran poeta, i ha guanyat molts premis en aquesta disciplina artística pertot arreu del territori de parla catalana.A més a més, el Ramon és allò que sanomena un veritable engrescador cultural, que participa en tots aquells esdeveniments en que li ho demanes, fent de jurat, fent il·lustracions, escrits, etc., i ho dic per experiència. El seu blog dibuixets i versets és un bon exemple de la seua capacitat artística, però ara voldria parlar-vos del llibre que teniu a les mans, que el seu autor ha titulat Viure el moment, i no debades, ja que elcarpe diem dels antics poetes de lImperi rom, seguidors dHoraci, és una divisa que li ve que ni pintada a lartista de Xeresa, un home que viu el moment i que gaudeix a la gana amb els seus, com he pogut comprovar i compartir en totes les ocasions en que ens havem reunit.Bé, ara us podria dir que el Ramon parla al seu llibre de la nit i del dia, de la mar i de la terra, i de moltes altres coses, però crec que és molt més interessant que passeu la pgina i que gaudiu dels poemes i dels dibuixos del mestre. De ben segur que agraireu el meu silenci.Salut i rebolica! Francesc Arnau i Chinchillahttps://www.bubok.es/libros/230817/viure-el-momentPròleg Mestre de ploma i pinzell Ramon Navarro Bonet (Sueca, 1941) viu a Xeresa, on conrea amb ironia i sensualitat lescriptura i la pintura. Ha rebut, entre altres, els premis de poesia Antoni Ferrer (Alcúdia de Crespins, 2009), Poesia de Tardor Memorial José López García (Barcelona, 2009), Castell de Suera (Suera, 2010 i 2012), Pilar de Vuit (Vilafranca del Penedès, 2010 i 2011), segon premi Escriptura i Memòria (Alacant, 2007), segon premi Poesia de Tardor Memorial José López García (Barcelona, 2013), tercer premi Slvia (Canet de Mar, 2011), accèssits dels Jocs Florals de la Tardor (Barcelona, 2007 i 2012), finalista del premi Pepi Pagès (Granollers, 2012). En narrativa ha estat guardonat amb el premi Flor de Cactus (Gandia, 1993), finalista del Vent de Port (Tremp, 1995), del premi de literatura eròtica La vall dAlbaida (La vall dAlbaida, 1998) i del concurs de contes infantils Jo escric (2008). Ha publicat De llunes i de temps (1993) i ha participat com a escriptor i il·lustrador en diferents llibres col·lectius. Forma part de lAssociació de Relataires en Catal (ARC) i és un habitual col·laborador de la revista de literatura, art i cultura Lo Cntich.Vaig conèixer el Ramon mitjançant Internet, al web relats en catal, on els dos aportvem els nostres escrits. Ell feia uns relats de caire jocós i satíric que, des del primer moment, em van cridar latenció, però malgrat la seua aparent indiferència per la Poesia, que arriba fins i tot a anomenar renglons curts als seus versos, encara que això, pense que entra dins del seu tarann burleta i rialler, que compartim molts dels que hem nascut en aquesta terra, on tenim la dèria de riurens de nosaltres mateixos, la veritat és que el Ramon és un gran poeta, i ha guanyat molts premis en aquesta disciplina artística pertot arreu del territori de parla catalana.A més a més, el Ramon és allò que sanomena un veritable engrescador cultural, que participa en tots aquells esdeveniments en que li ho demanes, fent de jurat, fent il·lustracions, escrits, etc., i ho dic per experiència. El seu blog dibuixets i versets és un bon exemple de la seua capacitat artística, però ara voldria parlar-vos del llibre que teniu a les mans, que el seu autor ha titulat Viure el moment, i no debades, ja que el carpe diem dels antics poetes de lImperi rom, seguidors dHoraci, és una divisa que li ve que ni pintada a lartista de Xeresa, un home que viu el moment i que gaudeix a la gana amb els seus, com he pogut comprovar i compartir en totes les ocasions en que ens havem reunit.Bé, ara us podria dir que el Ramon parla al seu llibre de la nit i del dia, de la mar i de la terra, i de moltes altres coses, però crec que és molt més interessant que passeu la pgina i que gaudiu dels poemes i dels dibuixos del mestre. De ben segur que agraireu el meu silenci.Salut i rebolica! Francesc Arnau i Chinchillahttps://www.bubok.es/libros/230168/lo-cantich---numero-21---aforisme-2013Lo CntichRevista de Literatura, Art i CulturaNúmero 21 - AforismeOctubre - Desembre de 2013Interior en blanc i negre