http://blog.unijimpe.net/rss https://www.bubok.es/ Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok. es info@bubok.com (Bubok Publishing) info@bubok.com (Bubok Publishing) https://www.bubok.es/libros/229888/lirascible-desigLirascible desig i la meva escriptura Aquest poemari tracta sobre els desitjos, allò que volem aconseguir, que anhelem, però que sovint i per la raó que sigui no assolim. Lestimada, leros, la ptria, la natura, la quotidianitat, el taciturn, un objecte, un pensament, versa sobre tot això, amb molt de sentiment. És un tòtem de poemes que diuen molt de mi, però daltres són imaginats, són idees que em vénen mentre llegeixo o escolto els evangelis, una conversa, un programa cultural i rpidament les anoto, ja sigui en un paper que tinc a m, un bitllet de tren, en un missatge de mòbil, o bé que intento memoritzar, de vegades, daquí sorigina un poema, daltres no. Uns poemes els escric en un instant, daltres en dies, hores, setmanes o guardo la idea en un arxiu per a més endavant, reprendre-la. Hi ha molts pocs poemes que tinguin rima perquè a mi magrada fer vers lliure, tot i que no la defujo, però de vegades, si no és molt bona, et pot sortir un poema carrincló, per això per mi no és imprescindible per escriure en vers. Mencanta disposar de mxima llibertat.Lirascible desig conté un seguit de poemes que han estat escrits a cavall de les terres del Segri i les del Vallès Occidental. La primera perquè és la meva terra i la segona perquè és on de fa uns anys treballo. És un poemari del qual em sento molt satisfet. Vaig revisar-lo un i altre cop, i fins i tot vaig presentar en algun que altre concurs poètic, sense massa sort. Tanmateix, penso que vaig aconseguir plasmar la idea que tenia a la ment i cap a on volia portar el poemari, donar-li una mxima compleció, indiferentment que fos o no premiat i lesforç que hi vaig posar és plausible.La temtica dels poemes és molt planera, minspiro en el meu entorn proper, paisatge, amistats, temps, pensades del moment, reflexions, la literatura. Per exemple, quan camino pel carrer observo o rumio alguna cosa, llavors, mil·lumino i daquí pot veure la llum algun poema o simplement res, una afanyosa meditació. Quan els escric sento satisfacció, em fascina plasmar les idees al paper, sense cap més intenció que assaborir-los i poder gaudir-los més duna vegada. Encara men recordo quan els escrivia primer en fulls, petites llibretes o en la meva vella mquina Olivetti i refeia un i altre cop aquell full amb el poema perquè no em satisfeia el seu resultat final. Aquí estan els meus orígens com a poeta. Sempre mha omplert jugar i enriquir-me amb els mots. És per aquesta raó que magrada escriure, mencanta la literatura, el cinema, la música, el teatre, la pintura, i quan tinc idees escric sobre tot això, fitant un quadre, una pel·lícula o llegint, ja sem retroalimenta la ment. Simplement, mapassiona.De tant en tant, menllepoleix revisar els poemes que escrivia ara ja fa uns anys, alguns sense data de caducitat, suportant bé el pas del temps, em diverteixo, els guardo amb nostlgia i molta estimació, són el meu petit tresor, allí estan, per a la història, per a qui els desitgi o si més no, en un precís moment els necessiti.Des daquí vull agrair la gran tasca editorial que fa Lo Cntich, grcies altre cop. Josep Maria Corretger i Olivarthttps://www.bubok.es/libros/229395/a-laltre-costat-del-mirall-poemes-per-sobreviurePròleg Lectora i lector de pròlegs, atureu-vos un instant. Observeu el mirall. És la nostra creació o és la nostra recreació Imatge efímera, la nostra, reflectida en el mirall. Levocació és deliciosa. I el poeta ho sap. Els mots traspassen els límits físics del mirall. Llisca la perspectiva. Sense sentiment, sense emoció, com a mínim, no tindria sentit ni credibilitat escriure poesia.La disposició emocional dels éssers humans ens impulsa a la creació poètica; des de molt abans de ser absorbits i esborrats definitivament pel polsim argentat de les estrelles... des de ben poc després del mgic moment de néixer. Talment, podem plorar sense vessar llgrimes; però la primera llgrima, la llgrima virginal, és sempre muda i cristal·lina. Sentiment silent. I un dia es trenca alguna cosa..., preludia el poeta. Concebuda, la veu poètica sobre a tothom i en especial a aquells i aquelles que es van perdre un dia incert entre fulls amb aroma de safr, buscant llur propi esperit, delatats per la debilitat per la paraula amada. Poesia és vida!, exclama Glòria Calafell poetessa a qui admiro i venero; i aquesta exclamació contempla tota la possibilitat subtil de la creació. Tota la meva vida cabria en un poema, afegiria jo. Si mapuren, en un vers. En un únic vers. Seria un vers-epitafi, o un vers-reencarnació. Seria una hipl·lage. Escriuria, per exemple, La nit est estrellada, i tremolen, blaus, els astres, en la llunyania, i signaria Neruda, com a heterònim. I tindria sentit, la vida, la meva vida, perquè tindria sentiment i emoció i goig i finalitat.En la poesia, els versos i els silencis sabracen. Les rimes, sovint, sacaricien. Els poemes es relacionen amb situacions concretes i amb estats dnims determinats. El poeta ho manifesta clarament: escriu per sobreviure. A laltre costat del mirall és un recull de poesia de supervivència, dividit en tres parts, no exemptes de risc, entrellaçades en un joc insalvable de miralls delators. El títol és indicatiu, però, què o qui hi ha a laltra banda del mirall, ens preguntem. Sabem que el mirall deforma la realitat. Sabem que la imatge que ens retorna el mirall és sempre un reflex invertit. Sabem que els atlants dominaven lantiga tècnica de la creació de miralls i que, a través dells, podien traslladar-se sense alterar el continu de lespai i del temps. Jorge Luis Borges, amb vint anys, va tenir un primer coneixement del secret dels miralls. Ho va començar a insinuar en el relat sobre el llibre imaginari Tlön, Uqbar, Orbis Tertius, però no es va atrevir a desenvolupar la totalitat del misteri. Malgrat el seu pas enrere, per a la posteritat, va deixar escrita una frase magistral: Des del fons remot del corredor, el mirall ens aguaitava. Descobrim (en lalta nit aquest descobriment és inevitable) que els miralls tenen un xic de monstruosos. Tot això ho sabem. Est escrit. Est somniat. Hi ha, però, incerteses que no coneixem i que el poeta ens descobreix.De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en lessència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent: Desperten els poblesamb el so de la veu calma de la marque pica a les finestres, trapella.El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual com en la filosofia pura de Kant, impera la necessitat sobre la finalitat:Cansat, en un badall que tanca els ulls,lhoritzó sempassa la immensa blavormentre grinyolen tramoiesal vell firmament. De leròtica i de lamor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim confidencial i prohibit del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir ser-ne còmplices:Per un forat voldria veure com et busques amb les mansa lentrecuix els teus llavis, humitejats de passió,i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.Els miralls, és clar, continuen presents:Emmirallant-nos en cada carícia,resseguim els límits amb dits expertsi allisem la seda i el vellut, amorosits.Del desconsol i lesperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:I a laire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:Quan el mirall del poeta,més enll de lúltim punt,et mostra lnima nuai et bull la vida per dins.No, no es pot explicarNo, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall est davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:All on no existeix el revers;on lespai, finit, es fa comprensible,on només el mag pot entrar.All on hi ha lessència...All voldria anar jo,a laltre costat del mirall. Toni Arencón i AriasSant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013https://www.bubok.es/libros/228526/logos-amphibolosPròleg La ciència-ficció és un gènere especulatiu que narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança del qual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen lhome a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que sha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys lluny i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galxia.Hem de partir, però, don surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar lexpressió ciència-ficció lany 1926 a lincorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.No és que anteriorment no hi haguessin obres la temtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor desttues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen lhome que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on lhome demiürg és incapaç de fer una obra que sassembli a la divina.A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu dinquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font daventures i de descobriments, com el cas de Verne.La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font dinspiració a finals del segle XIX dautors com Wells i tot el XX dautors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el paradís no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple déssers marginals. És una distòpia postindustrial.I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què lhome lluitar per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. Lhome demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.És el cinema, però, qui sha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors daquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules Què pretenen Què amaguen, a part dentretenir i/o angoixar al lector o espectadorEn la majoria dautors hi ha com a tema principal, a part duna fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica nexclogui laltra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, lautora fa daquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció dentretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.Emmarcats en societats futures Montserrat Lloret en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus dètica i moral.Futur imperfecte, el conte que obre el recull, el primer que lautora va escriure i el més llarg de tots; transcorre en futur molt lluny. Lescenari és una part de la Terra que, en un futur més immediat, haurien dominat uns científics anomenats Homo zenit que, a poc a poc, deixen pas a uns altres completament diferents des del punt de vista ètic i moral: Aviat, però, va aparèixer el trfic dinfluències i el favoritisme, passant a engrandir el grup nombrosos individus dintel·ligència més que dubtosa, però amb suficient malicia i habilitat per disfressar llurs mancances. Aquests, van aprofitar-se dels coneixements dels anteriors per organitzar un món a la seva mida. [...] Si volem definir els Homo zenit resultants, direm que la corrupció, lamoralitat i legocentrisme era la seva mxima... Aquesta era la nova raça que ara dominaria la Terra.Aquest escenari, que, en part, ens remetria a Un món feliç, dAldous Huxley, en què la societat alta dels Alfa subdivideix la resta fins a arribar als Omega; també en fa de la resta esclaus perquè els treu la capacitat de pensar, de recordar. En un mot els robotitza, els cosifica, al contrari del personatge de Jo, robot dAsimov que passa ser de robot a assimilar la humanitat a causa duna tara de fabricació. En el conte Futur imperfecte el personatge comença a sentir-se i a rebel·lar-se quan la memòria dóna senyals de vida fins que troba éssers com ell i plegats poden emprendre una lluita contra el poder: I, a nosaltres, ens tocar la tasca de regenerar la civilització a fi que en un futur pròxim, la llibertat deixi de ser una utopia.Com veiem lautora dóna al seu personatge autonomia a causa del record i lemoció. Perquè ambdues coses són importants per recuperar el passat, rebel·lar-se contra el present i acarar el futur.En 2169 lespai és una ciutat del satèl·lit Europa, el més gran del planeta Júpiter. En una atmosfera asfixiant, com el duna pel·lícula basada en la literatura ciberpunk, en què la biblioteca és el lloc preferit dun personatge femení desencantat i amb curiositat; descobrirem, a través de la lectura que aquest personatge fa dun antic volum; la provinença dels seus avantpassats: la Terra. Un planeta en què les classes dominants gaudien de tots els drets i privilegis, mentre que la resta eren dividits per castes al servei de la preeminent i tenien totes les crregues. Un personatge, requerit per un altre daquesta elit que sustenta el poder, ser lencarregat, com abans dell van ser altres, de colonitzar aquest satèl·lit a canvi dun favor: Em dic Tess fa ella. Jo seré lafortunada de rebre la teva esperma.En Operació futur, laltre conte, la crítica social es basa que en nom de la ciència una societat malda per la consecució duna raça única amb la finalitat daconseguir individus de gran resistència, tant per adaptar-se a canvis de nivell extern com per afrontar de manera adequada els interns; això comportava esdevenir immune a les malalties i disposar dun alt nivell dintel·ligència emocional.Les característiques físiques també han de ser úniques per a tots, ara bé els individus, els gens dels quals es resisteixen al canvi, acaben essent perseguits per a ser exterminats. Alguns que formen part de la mateixa família aconsegueixen fugir fins que arriben a formar una comunitat lliure, lluny daquesta societat opressiva.Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa dOzó que sha trobat al Pol Sud.Científics darreu del món exposen les seves teories per explicar-ne les causes, com per exemple: ... el fet de malmetre la natura, com succeïa des de feia tant temps, sobretot a partir del desenvolupament industrial, la tallada sistemtica darbres, la construcció massiva dedificis impersonals que passaven a crear grans ciutats artificials, superpoblades i malsanes... Proliferaven gran quantitat de projectes que, amb lexcusa de millorar el benestar dels éssers humans, tan sols servien per enriquir a uns quants, malbaratant els recursos naturals del planeta, ja tan malmès i agredit.Amb la qual cosa una nova generació destudiosos del medi ambient es posen dacord per remeiar la situació que és la causant de catstrofes naturals i malalties incurables per a la humanitat. Veient que tot el que es fa per pal·liar les tanta adversitat resulta insuficient, una jove científica catalana, basant-se en la premissa que ...tan sols ens cal aprendre a adaptar-nos a la vida que la Terra ens marca i trobar la manera de sumar-nos al ritme universal. No tot ha de girar al nostre voltant, sinó tot el contrari. Portem massa temps creient-nos el centre de tot i... què som nosaltres.Proposa la creació dun ésser adaptat al medi mitjançant empelts danimals de pell forta i resistent capaços de resistir qualsevol embat natural i genètic.Duna banda, lautora, coneixedora de les teories de Darwin de ladaptació de lésser al medi, on sobreviu el més fort de lespècie; ens en fa una clara exposició. De laltra: lhome no és el centre de lunivers, sinó que en viu i ha de viure-hi. Potser lhome no ha de ser un ésser amb semblança de Déu, sinó que, com el Frankenstein de Shelley, es proposa crear-ne un altre de diferent. No a imatge i semblança dun ésser dèbil que mor de malalties que no pot curar, sinó un ésser elaborat per alteracions genètiques, a partir dempelts danimals forts i resistents als canvis, a la matriu de diverses dones fins a transformar la raça humana, de fer-la resistent al medi.Altra vegada sorgeix el demiürg capaç de crear lésser perfecte: el nou Prometeu de debò, amb permís ara de M. Shelley.Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. Aquesta narració semmarca en una Tortosa distòpica en què la població lluita per sobreviure després duna hecatombe que sha produït segons tres teories. Lúltima és la que un científic tortosí va elaborar. Com que ningú se lhavia escoltat va fugir dels cercles universitaris delit on es movia i es refugi, aïllant-se de tot i tothom, a la Suda per aprofundir encara més en la seva teoria. La néta ser lencarregada de reivindicar la memòria de lavi.Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur duna societat Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétesPer això un dels subtemes daquests quatre contes és la infantesa.Si a Futur imperfecte els nens són criats en granges on creixen com animalets. Ens comencen a domesticar de ben petits, però no ens fan els rentats de cervell, ni les programacions fins que no som més grans. Per ser exactes, fins que no hem procreat dos o tres cops, segons convingui als dominadors, en funció de si necessiten més o menys m dobra. Arribat el moment, ens porten als laboratoris on hem de passar per diversos processos; en 2169 una societat preeminent que viu lliure i, aparentment sense preocupació no pot procrear perquè lesperma masculina no serveix. Per continuar el seu lloc de privilegi en una Terra dominada necessita generacions futures que puguin perpetuar el seu lloc de privilegi.En ambdós casos lautora, per boca dels seus personatges, proposa una educació lliure basada en lamor i la llibertat de lindividu.Operació futur i Híbrids, saconsegueix un individu fort però en el primer sopta per lexclusió i, potser, lextermini de qui no segueix les pautes marcades pel govern i en el segon és una fortalesa física que supera la humanitat tal com la coneixien.No tots els contes del recull són tan reivindicatius, nhi ha tres prou diferenciats.Les boques de lAvern és una narració daventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de lEstany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La mquina del Temps de Wells. Així una parella cau en un forat on troben éssers de pell translúcida, com els moloks de Wells, que són, però, pacífics i acollidors amb els nouvinguts. El conte acaba amb la sortida dun dels protagonistes al llac de Banyoles després de trenta anys.Computadora universal és una narració de temtica molt actual: el protagonista és un element de la informtica que lautora lantropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat.Transmutació és lúltim títol del recull i el més entranyable lestada de lésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que lestimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.Cal tenir en compte que lestil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol lautora:Entro a la biblioteca, disposada a llegir quelcom que em distregui. No puc acostumar-me al fred que fa a fora i encara que puc anar a centres esportius on disposem de piscines daigua calenta, que emergeix de les profunditats de loce [...] Els nostres edificis shan pogut construir grcies al moviment que es va produir fa milers danys a les dorsals oceniques. Van elevar-se terrenys rocallosos i ara són el nostre sòl. De fet, aquest fenomen, encara passa avui en dia i noves illes es van formant constantment. Nosaltres vivim a les zones més antigues, on ja no hi ha tant perill que es produeixin les erupcions magmtiques provinents de les capes més internes. ... Encara recordaven la primera vegada que els hi van portar a través dels túnels, fins a arribar a lentrada [...] un esvoranc ple darbres i plantes de diferents classes i tonalitats, de formes recargolades que sallargaven fins a tapar un forat per on sintuïa hi havia dhaver el cel. Laigua regalimava pels cantons anant a parar al centre, on hi havia un petit llac [...] Laigua era tèbia i reconfortant. Van tenir la sensació de reviure i recuperar tot loxigen que enyoraven. Cada dia hi anaven una estona.En aquest domini de la descripció Montserrat Lloret també ens deixa ben clar la seva informació sobre temes científics:... All treballen amb la producció i distribució del krill, un crustaci molt abundant a la zona antrtica i que sha descobert com aliment important per a lésser hum, ja que a més daportar proteïnes, oligoelements, minerals i greixos beneficiosos per a lorganisme, sha comprovat que té una acció protectora enfront de certes malalties. Actualment ja se nha implantat el consum amb molts bons resultats.Com podem adonar-nos, lautora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cnons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a lescriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir Logos amphíbolos. Glòria CalafellSant Feliu de Guíxols, 2013https://www.bubok.es/libros/228285/paraula-despriuAquest recull aplegaels poemes, les proses i les il·lustracionsseleccionats en la convocatòrialiterria, artística i solidria"Paraula d'Espriu",organitzada perl'Associació de Relataires en Catalcom homenatge a l'escriptor Salvador Espriuen el centenari del seu naixement.Els autors i les autoreshan cedit les seves obresper recaptar fons en benefici per a la Marató de Tv3 - 2013dedicadaa les malalties neurodegeneratives.https://www.bubok.es/libros/228050/lo-cantich---numero-20---hiperbaton-2013Lo Cntich Revista digital de literatura, art i cultura Número 20 - Hipèrbaton, 2013 Juliol - Setrembre de 2013 Interior en blanc i negrehttps://www.bubok.es/libros/227490/miratgesHi ha moments que em cal aturar el rellotge i, quan ho faig, em deixo portar pels viaranys dels sentiments sense cap fita concreta. I quan més immers hi estic, més em costa trobar els mots que descriguin amb exactitud totes les imatges que shi aboquen. Per això, he hagut de coure lentament cada paraula per trobar lharmonia en cada una delles.Aquest és un llibre de poesies que est fet amb la voluntat daturar el temps i llegir. Preneu-vos el temps que us calgui per llegir cada pgina, no tingueu pressa, perquè ningú sabr quan lheu acabat.Si la poesia és efímera, cal allargar la poesia amb una mica de temps. Si la vida és efímera, cal allargar la vida amb una mica de poesia. Andreu Toneu i Mirhttps://www.bubok.es/libros/226396/pecats-capitals-71PròlegNúria López Garcia Em dic Núria López Garcia i sóc una pecadora. Fa eternitats que no em confesso. No crec en les confessions, sobretot si no hi ha penediment. Sóc pecadora i en gaudeixo, per a què deixar-ho llavors Assaborir amb gola un bon pat i repetir plat, llepar amb gust un mugró dhome amb luxúria, saber-me la millor rapsoda amb supèrbia, quedar-me al llit fins al migdia peresosament o enfadar-me com una mona quan algú em passa al davant a la cua; petits plaers a labast de tots. Per què negar-mels Fins i tot tinc plaers perversos, com morir-me denveja contemplant unes cuixes joves i un cos adolescent com el que havia tingut. Tots aquests plaers els atresoro amb avarícia i més, encara quan em dedico secretament al pecat que més una addicció incurable: escriure. Em confesso addicta al paper en blanc. No mhi puc estar. Quan tinc una estona tranquil·la a casa, a la feina o al bus, em trec un bolígraf de la butxaca (mai surto de casa sense paper i bolígraf) i escric una ratlla de text. Sempre ficció, no sem passa pel cap embrutar aquell full immaculat amb la llista de les compres. De vegades, em surt el parell de ratlles dun micro-conte, daltres un fragment de dileg. Molt sovint una pesada digressió reflexiva que mhavia de treure de dins, fos com fos. És una addicció greu i procuro amagar-men; però com la confiança diuen fa fstic, els de la família ja nestan acostumats i saben que no hi ha res a fer. No puc, no vull, deixar-ho; així que, o maccepten com sóc, o acabem per no parlar-nos ni al dinar de Nadal.Per sort, col·laboro amb una emissora de rdio. Això em permet desfogar-me escrivint ficció i no ficció. Poso veu a linformatiu diari i redacto alguna que altra nota de premsa. Perquè, penseu, que tot el que es diu per rdio, algú abans ho ha escrit, a menys que us penseu que els programes es fan improvisant sobre la marxa. El món de la no-ficció també té els seus al·licients, i encara que els fets siguin indubtables: qui, què, on, quan... el punt de vista del redactat de la notícia és per dir-ho diplomticament molt rellevant. A més els informatius són plens de pecats capitals: ira, enveja, avarícia... no us descobreixo res nou, però és molt més gratificant donar veu a un relat de ficció tan ben escrit com els seleccionats per formar part daquest recull Pecats Capitals (7+1). Quan portes set notícies llegides on les paraules conjuntura o sostenibilitat han sortit ratlla sí, ratlla no, et mors de ganes de sortir corrents del locutori i anar a posar veu a aquell relat que has llegit de Violant Barquet i que deia: Les flors de magnòlia sobren com mans blanques, escampant delicades aromes de vainilla i llimona. O set fa la boca aigua revivint el pantagruèlic banquet de la La llista den Simó. O et rius per sota el nas recordant el desgraciat protagonista de Qui tot ho vol.Vull pecar i pecaré. Tindré la supèrbia de creurem una bona escriptora, envejaré els companys quan publiquin els seus llibres i, amb avarícia, pensaré a presentar-me als premis literaris millor dotats econòmicament. La luxúria em portar si ell es deixa al llit dun escriptor perquè parli de mi a la seva propera novel·la. Devoraré tota obra literria que caigui a les meves mans i em venjaré de qui rebutgi els meus escrits o els menyspreï. Amb mandra infinita deixaré passar els dies de nevera abans de rellegir els meus relats i perfectir-los; perquè sóc escriptora i ho confesso. Núria López Garciahttps://www.bubok.es/libros/226390/sota-un-vel-de-cendraPròleg Jo sóc fill del Solsonès, d�una masia que hi ha entre Solsona i el Miracle i que es diu Viladot. I em fa grcia escriure uns mots per a la M. Roser Algué i Vendrells, escriptora, que també hi té arrels. Una rama dels Viladot baix cap a Agramunt, on el 1.776 fund una farmcia. L�estiu del 98, mentre la M. Roser passava les vacances al Pirineu aragonès, aquesta part de la Catalunya central cremava pels quatre costats. En assabentar-se�n, ella hi va córrer i damunt de les cendres intent de recuperar la memòria, per tal que aquella terra no morís o per fer el miracle com si res no hagués estat malmès. Amb una prosa de gran sobrietat i amb una lucidesa enlluernadora, la M. Roser ens mena a la masia de cal Guinga, des d�on ressuscita un saber fer i un saber estar de persones pageses tan humils com svies que decoraren la seva infantesa i adolescència, i que per la fetilleria de la seva prosa, n�actualitzen costums, maneres i feines entranyables: el lleixiu de cendra, l�apariar casaments (amb la flaire de la cmfora de les calaixeres), la recollida d�ous cada matí, les espardenyes noves per anar a missa i, sobretot, la festa major per celebrar les feines del segar i batre, que constituïen un cant entre pag i religiós de joia. Després de la seva visita, la M. Roser es troba davant unes terres que, per damunt del vel de cendres, bleixen en el record. Memòria fonda, bategant, articulada per un saber explicar linealment les coses, vull dir sense retòrica, que és com ho fan les persones que saben escriure. Guillem Viladot Agramunt, tardor del 1.999https://www.bubok.es/libros/225480/mirada-endinsPròlegLa literatura posseeix aspectes mgics o com a mínim atzarosos. Podríem consensuar que l'atzar juga un paper destacat en el moment que envoltats de milers d'obres ens trobem davant d'un llibre en singular. El fet d'acaronar un exemplar amb els nostres dits transforma aquell volum en un exemplar únic.L'atzar, en qualsevol cas, demana entrada per a conformar part de l'univers literari, sobretot pel moment tecnològic que vivim. En aquesta línia ens recorda que a finals de la dècada dels noranta i començament de segle XXI, és a dir abans d'ahir, la literatura d'autor experimenta una revolució sense precedents grcies als entorns virtuals. Uns entorns que a poc a poc van prenent força en tots els mbits de la vida quotidiana i de manera específica obren una porta de sortida a l'escriptura qualitativa que en l'antic món editorial, del nostre país petit, hauria roms en un calaix. El món amagat de les lletres daurades troba, així, un sòl adobat on instal·lar-se i reproduir-se, de manera que els blocs i les plataformes virtuals comencen a expandir-se aplegant composicions originals qualitatives i bons lectors d'autors fins aleshores desconeguts.En aquest context, a començament del segle XXI, Pilar Campmany, fins aleshores mestra de catal, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística i examinadora de la Junta Permanent de Catal, es jubilava i tro­bava, de bon grat, el temps per a dedicar-se a les seves dues grans aficions: la pintura i lescriptura. Lescola Massana i lAssociació dAquarel·listes aporten a la part filològica de lautora el colorisme i paisatgisme tan metafòric com al·legòric que acostumen per una banda a bastir les seves composicions literries, i per laltra, demostren un estil genuí i definit amb el qual identifiquem la seva particular forma dexpressió.Pilar Campmany escriu articles d'opinió, poemes i edita il·lustracions a la revista digital de literatura, art i cultura «Lo Cntich»; ofereix contes, relats curts, propostes didctiques de la llengua, a la pgina digital de «Relats en catal»; i tanmateix sempre és present en els espais literaris costumistes, en cursos i concursos literaris presencials dels ateneus, biblioteques de la diputació o centres culturals. La part tècnica unida a la creativitat d'aquesta autora comporta reconeixements immediats en forma de premis literaris com ara el 2n premi de Poesia al districte de Nou Barris, el 1r premi de Narració a l'Associació Set Plomes de Mollet, el 1r premi de Narració al concurs Crea el teu conte de Caixa Catalunya, el 1r premi de Poesia a l'Hospital de dia de Mollet, finalista al Concurs de Narrativa per a dones Àrtemis de Collblanc i finalista de Narració al Concurs Víctor Mora de l'Escala; els quals li permeten al començament editar en format llibre, en coautoria, títols com «Poemes i narracions breus de Nou Barris»; «Barcelona t'estimo»; «Criatures fantstiques»; «Tensant el vers»; «Les estrelles»; «Garbuix de contes»; «Llibertat»; «L'estimem perquè és la nostra!»; «Contes daigua»; ... Tanmateix, era qüestió de temps que arribés el primer llibre en solitari de Campmany, el qual es presenta amb el títol Mirada endins, denominació que identifica langle des del qual sha gestat aquest volum poeticopictòric.Mirada endins ofereix poemes, haikus i dibuixos intimistes de manera particular i original: el jo poètic/pictòric de Campmany acostuma a respondre a un paper secundari per interactuar amb elements de la natura que serigeixen protagonistes. Un protagonisme metafòric que acostuma a assenyalar la temtica principal del poema amb lexcel·lència amb què un mirall mostra, al rostre, el pas del temps:Plora la tardor...dels arbres davallen llgrimesque el temps ha pintat amb ptina dor [...][Ptines dor]Fins i tot i en certs moments el lector sent el plaer de la degustació:Camino inventant quimeresSenders amb grocs de ginestaI ocres de pa tendre amb mel [...][Fent camí]Mirada endins ens permet gaudir conjuntament de les dues passions de Pilar Campmany. Per una banda ens ofereix una lectura poètica que es transforma en un viatge entre els colors, les aromes, les textures i les imatges de la natura amb temtiques tan subjectives com lamor, la nostlgia, la il·lusió... Es tracta duns sentiments intimistes que traslladen el lector a lapartat del record i a la sensació o realitat dun temps que passa inexorable mentre es continua la lluita del dia a dia per a conservar lesperança pel dem. En qualsevol cas, Pilar Campmany se serveix dels sentits i sentiments que lenvolten a diari per a reflexionar sobre lalegria, el dolor, les frustracions i en definitiva tot un repertori de situacions quotidianes que ordena i mimetitza amb estètica literria.Malgrat que a la introducció la temtica de latzar hagi pres una nota de protagonisme, podem convenir que la poètica de Pilar Campmany ens mostra aquesta autora com una enamorada de la tècnica i dels recursos literaris: ens trobem davant duna autora curosa amb el ritme intrínsec dels versos que alhora vetlla per oferir una tonalitat harmònica a cadascuna de les seves composicions. Finalment, els dibuixos que acompanyen els poemes, en tinta xinesa, a banda dornamentar els poemes i haikus que conformen el volum, ens conviden a entrar en limaginari de lautora i en definitiva a apropar-nos més a la subjectivitat que envolta la seva veu lírica.La literatura posseeix aspectes mgics o com a mínim atzarosos, en qualsevol cas hores dara ens trobem davant duns poemes i haikus que ofereixen esperança i il·lusió; veus de tolerncia i veritat no absoluta, sinó relativa, que ens transporten directament a les nostres vivències i experiències personals, ens atrapen dintre el text i acabem associant-nos amb el contingut fins esdevenir un sol cos. Que latzar acompanyi Mirada Endins a moltes mans que labracin entre els seus dits; a moltes lectures plaents; fins molt lluny; a moltes llengües i molts anys. Elvira Comptehttps://www.bubok.es/libros/224998/de-lalba-al-capvespreDe lalba al Capvespre est dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a lamor, lautora fa un recorregut per lamor partint de ladolescència i seguint el camí duna vida madura. [...]En la segona part, Batecs dEmocions, lautora rememora la seva vida familiar: dels braços de mare / amb escalfor de sol, els contes i llegendes de la veu del seu pare en Les converses de sobretaula escalfen hores dhivern, el dol i la llgrima furtiva pel germ desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat: Amb cullera de fusta remoc sentiments i Cuino la teva absència. [...]Deixa el seu testament vital en el poema A la terra vull tornar i sendinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món: banyar-se en la rosada, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes. [...]En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida, lautora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de lésser hum: ...dansen homes de ferro / un frenètic i estrany ritual, / ofegant brogits de veus / en deliris de corrupció i vici, els qui viuen dels demés: Lhome, voltor de lavarícia humana i el salvatge costum damputar els genitals a les nenes dalguns països. [...]La poesia de la Núria Niubó té tots els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.Del pròleg d'Aurora Marco Arbonéshttps://www.bubok.es/libros/223734/la-sendera-del-pensamentPròleg No hi ha cap dubte que lamic Ferran utilitza els aforismes, per explicar-se la vida, la seva i la dels altres, però, crec, sense cap intenció didctica, sinó, més aviat, per tranquil·litzar el seu esperit. Sap dir-nos molt amb poques paraules, suggerint-nos la seva concepció ètica o moral pouada de lexperiència. En una època en què la gent twitteja per a no dir rés, reconforta trobar aquests fragments rics de contingut. Ferran Planell ens porta a reflexionar sobre la profunda realitat de la vida a través duna lògica discursiva. Elisenda Salahttps://www.bubok.es/libros/223498/lo-cantich---numero-18---antitesi-2013Lo Cntich Revista digital de literatura, art i cultura Número 18 Antítesi, 2013 Gener - Març del 2013 Interior en blanc i negre https://www.bubok.es/libros/223185/lirica-galaicoportuguesa-medievalLírica Galaicoportuguesa Medieval Xavier Sierra Valentí   Col·lecció Camí del Sorral Número 5 Abril, 2013 Lo Cntich (Revista digital de literatura, art i cultura) www.locantich.cat EAN 9772014303903 05> Editada per l�Associació de Relataires en Catal (ARC)   - MMXIII     * * * *   Xavier Sierra Valentí (Girona, 1952) és Doctor en Medicina, dermatòleg i Llicenciat en Humanitats. Ha publicat diversos llibres d�història de la Medicina (Historia de la dermatologia, Mra, 1994; Dermis i cronos: la dermatología en la historia, Planeta De Agostini, 1995; Historia de las enfermedades cutáneas producidas por hongos, MRA, 1997; La vida quotidiana a l�Edat Mitjana a través de l�Art Gòtic, Vicens-Vives, 2000; Historia de las micosis cutáneas, MRA, 2004). En el terreny lingüístic va ser un dels autors del Vocabulari Mèdic (1974). En història medieval ha col·laborat en publicacions del MNAC. Premi Roel de l�Institut Mèdic Valenci sobre Aspectes mèdics a la València del s. XV, reflectits a l�Espill de Jaume Roig (2001). Ha impartit conferències a mitja dotzena de països, entre les quals destaquen algunes sobre temtica artística i literria del món antic i medieval, així com una conferència sobre Arnau de Vilanova a la Universitat de Montpellier (2003). Coordinador del fòrum Roma a la UOC (2005-2009). Ha seleccionat, comentat, traduït i publicat dues antologies de textos poètics (Poesía a flor de piel, MRA, 1996 i 1997). Ha traduït, al catal, poemes de l�escriptor gallec Celso Emilio Ferreiro; i cantigues medievals galaicoportugueses al disc de Xurxo Romaní & Koichi Tanehashi: Escarnho e maldizer (2009).https://www.bubok.es/libros/222977/lestimem-perque-es-la-nostraEl portal literari Relats en Catal (RC) porta ja nou anys en funcionament i lAssociació de Relataires en Catal (ARC) encet lany 2013 amb una bona colla de publicacions a les espatlles. Si haguéssim de qualificar amb una sola paraula en què ha consistit el treball daquestes dues entitats, al llarg daquest temps, sens dubte la paraula seria estimació. Una gran estimació per la llengua catalana que sha traduït, a la prctica, en la donació desinteressada de temps, de creativitat, de pensaments, denergies i de recursos per poder acabar materialitzant en aquests objectes mundans que són els llibres, ja siguin de paper o virtuals, tot allò que els parlants daquesta llengua, que ho han volgut, tenien a dir. Lesforç continuat de lAssociació sha vist estimulat pel feedback provinent de la participació de persones que hi han confiat com a dipositaris i transmissors de les seves creacions. Aquesta comunió ha permès que ni les paraules ni els sentiments que hi anaven lligats sels hagi endut el vent.Precisament són els vents que bufen actualment els que ens han recordat la necessitat de recollir, amb més èmfasi si cal, les accepcions del verb estimar i fer-ho en relació a la llengua catalana. La capacitat per determinar el valor de la nostra llengua i atorgar-li un lloc preeminent en la mesura de les nostres possibilitats, lagraïment que flueix en lús de la paraula i la comunicació que sen deriva i, finalment, lamor en el sentit més noble i planer de la paraula, han estat els que han guiat durant tot aquest temps lAssociació de Relataires en Catal i el portal Relats en Catal. Lestimem perquè és la nostra! no vol ser més que una explicitació de tot això.Com que la nostra llengua és diversa, aquest recull ha maldat per ser laparador que reuneixi el mxim de la riquesa que sescampa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Creiem que la millor manera de fer saber que una cultura és viva és escampant arreu mostres de les diferents formes dexpressió, dels diferents mots emprats, de les frases fetes i dites peculiars. De tot allò que, en últim terme, ens fa adonar que compartim un bé comú i que ens uneix malgrat estar separats per distncies físiques. És, per aquest motiu, que el present recull ha volgut donar ales als seus autors, no volent ser ni un poemari ni una col·lecció de relats, sinó totes dues coses. Al seu interior hi trobareu mostres de la vida quotidiana dels seus parlants, damors de joventut i records dinfantesa i, fins i tot, un relat de com podria ser el futur. Històries de com la convivència, el respecte i la interacció entre una llengua amb els seus parlants, daquí o dall, ha permès establir un estret lligam entre diferents pensaments, cultures i provinences. I tot, salpebrat per paraules i més paraules: algunes de conegudes, altres de ben familiars i daltres per aprendre o rememorar.Per últim, voldríem tancar aquest pròleg amb un sol desig. Ens agradaria que aquesta col·lecció descrits esdevingui, daquí uns anys, una mera anècdota. Que la nostra llengua, la que hem utilitzat per parlar dels nostres somnis i pensaments no hagi de ser defensada davant de res ni ningú. Que els nostres néts esmercin les seves energies per fer-la créixer i florir amb la normalitat que li és pròpia. Cristina Balaguer Escrichehttps://www.bubok.es/libros/220897/lo-cantich---numero-17---simbol-2012---bnLo Cntich Revista digital de literatura, art i cultura Número 17 Símbol, 2012 - B/N Octubre - Desembre del 2012