<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?><rss version="0.92">
			 <channel>
				  <docs>http://blog.unijimpe.net/rss</docs>
				  <title>Catálogo de libros</title>
				  <link>https://www.bubok.es/</link>
				  <description>Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok.</description>
				  <language>es</language>
				  <managingEditor>info@bubok.com (Bubok Publishing)</managingEditor>
				  <webMaster>info@bubok.com (Bubok Publishing)</webMaster>
		<item><title>deixat de la mà de déu</title><link>https://www.bubok.es/libros/246110/deixat-de-la-ma-de-deu</link><description>NOTA. Els compradors s'han de posar en contacte amb l'autor abans de fer la petició per rebre l'edició en CD del llibre en format "acció metapoètica".25HOMBRES em van tornar a convidar a un vermut poètic "yo soy feliz con la gente del hampa".El 12 de març de 2016 vam deixar anar en públic deixats de la m de déu, al Bar 134 (Torrent de l'Olla, 134, Grcia): la situació # 13 dins la programació [claudtor] vermuts i a la gbia!Quinohiveu i J. Savagge van declamar alternativament (un i un i un i un i un...), mentre 25HOMBRES i els seus amics hi anaven posen molt més que so.Aquest llibre que teniu entre les mans reuneix els poemes que quinohiveu va intentar recitar.El darrer text és un poema és un descobriment és un present escrit per Jordi Murillo Giralt, afegit com a pròleg, epíleg o colofó, per què no, o perquè s'adiu amb el tarann de tot el recull, i alguna cosa més.TG és el testament gris que quinohiveu va escriure en un estat febril, tristament eufòric i gairebé catatònic. dies després ell mateix va bloquejar alguns dels seus blocs i va tancar alguns dels seus comptes a les inadjectivables xarxes socials.Aquell dissabte, el 12 de març de 2016, quinohiveu es va acomiadar envoltat de més amics i amigues dels que té: mateu25HOMBRES "deixats de la m de déu".la missió ha acabat</description></item><item><title>taula reservada</title><link>https://www.bubok.es/libros/234005/taula-reservada</link><description>Arran dun contacte comú argentí (les casualitats no existeixen), i tot amarat en una bromera crimsonita i obsessiva, aquest parell va confluir el dos mil. Es van trobar perquè shavien de trobar, i aquí els teniu. Des daleshores, el més important no és que hagin tirat endavant el projecte defensa personal, hores dara format per diverses publicacions: lubricidi, de vegades un no pot desfer-se d'una bomba, per al meu amic, nu dry (boadas mix) i otros por mucho menos se han hecho guardia civil. No, tampoc ho és aquesta taula reservada. El més important és que encara són aquí, sense cap mena de recança i sense cap mena descrúpol, flanejant quan poden a la seva manera, com ho fan gairebé tot, o ho haurien de fer gairebé tot.</description></item></channel></rss>