<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?><rss version="0.92">
			 <channel>
				  <docs>http://blog.unijimpe.net/rss</docs>
				  <title>Catálogo de libros</title>
				  <link>https://www.bubok.es/</link>
				  <description>Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok.</description>
				  <language>es</language>
				  <managingEditor>info@bubok.com (Bubok Publishing)</managingEditor>
				  <webMaster>info@bubok.com (Bubok Publishing)</webMaster>
		<item><title>On acaba l'atzur</title><link>https://www.bubok.es/libros/194365/on-acaba-latzur</link><description>Últim poemari, primícia per a Bubok:  Entre l'Esperit i la  Matèria, on acaba l'atzur, com un altre Sòcrates, escolto la veu  interior, el cant de la Sibil·la.    On  acaba l'atzur habiten els hiperboris.    On  acaba l'atzur les paraules són balderes, clofolles buides, ridícules  altiveses.    On  acaba l'atzur trobarem el sentit d'aquest neguit que ens empaita, la  pedra filosofal, el Sant Greal, l'Anima Mundi, l'arc iris  sencer que encerclar? tots els dubtes i els dissoldr? de patac.        On  acaba l'atzur es dilueix tota aparença i brilla una llum  indescriptible que inunda la ment de lucidesa.     On  acaba l'atzur tu també acabes.           </description></item><item><title>Hanua Nua Mea</title><link>https://www.bubok.es/libros/171421/hanua-nua-mea</link><description>  	  	    Brolla  l'absència entre els meus dits orfes de tu. Encalço ficcions. El  vent de la nit em porta l'aroma dels dies perduts. ¿Calia arribar  fins aquí ¿Calia malmetre fins l'últim record No saps, potser no  saps, què hi ha rere la m?scara encisadora de les paraules. Una  certa penombra, L'Oracle imminent. El darrer poema que mai no et  faré. A l'entrellum, encara ens estimem. Hanua nua mea. Confessa que  em somies. Confessa que no em pots oblidar. Confessa-m'ho tot, sense  por. A mi no podries mentir-me. Ho sé tot de tu.    	  	</description></item><item><title>Un gripau al jardí</title><link>https://www.bubok.es/libros/207756/un-gripau-al-jardi</link><description>Un gripau al jardí. Vigília de lluna plena. Thot nasqué del cap del déu Seth després que aquest s'hagués empassat la semença del seu nebot Horus. Prima materia negra, putrefacta, sulfurosa. Basilisc de mirada vermella. Dona que has parit el gripau: posa-te'l sobre el pit i deixa'l que xucli la llet virginal. Quan el gripau estigui replè de llet, morirà la dona mercurial que ets i esdevindràs el sofre vermell dels filòsofs. Aleshores, em faràs un petó, em llevaré la màscara i descobriràs el príncep que puc ser, sempre desconcertant...   </description></item><item><title>Tros de quòniam</title><link>https://www.bubok.es/libros/21855/tros-de-quoniam</link><description>Premi d'humor i sàtira Jaume Maspons 2003. Una obra amb format de diccionari, amb 80 entrades, més de sàtira que d'humor, on l'autor critica i reflexiona sobre temes actuals amb un bon domini de la llengua. "Tros de quòniam és l´insult que més m´agrada. El símbol de Catalunya és el caganer. Internet és l´infinit a l´abast d´un ratolí. ¿I si Déu fós tan sols una paraula gastada ¿I si l´amor fós només una mentida pietosa ¿I si els diners fossin prohibits Fílies, fòbies i paranoies vàries."</description></item><item><title>Darrer poema</title><link>https://www.bubok.es/libros/21852/darrer-poema</link><description>LA NOVEL·LA D'AMOR ENTRE PESSOA I OFÈLIA. Lisboa, principis del segle XX. Un poeta anomenat Fernando Pessoa coneix la noia amb la qual viure l'única història d'amor de tota la seva vida. Ella es diu Ofèlia Queirós. Aquest serà el preludi d'una estranya relació que es perllongarà gràcies al misteriós protagonisme de la literatura. Ofèlia ens ofereix un relat en primera persona en el qual es barregen records i sentiments contradictoris, un bagul ple de paraules, un Diari molt personal, una ciutat omnipresent i un enigmàtic poema que serà clau final de tot plegat. A cavall de la realitat i la ficció, a través d'una prosa poètica intimista, podem resseguir pas a pas l'anfractuós itinerari d'aquestes dues ànimes unides i separades pel destí. "I aquesta història nostra només demostra que som sublims..."</description></item></channel></rss>