http://blog.unijimpe.net/rss https://www.bubok.es/ Puedes comprar en nuestra librería todos los libros publicados en Bubok. es info@bubok.com (Bubok Publishing) info@bubok.com (Bubok Publishing) https://www.bubok.es/libros/268504/brasil-al-cor Els textos que componen aquesta obra provenen de les anotacions fetes durant els tres viatges realitzats al Brasil. El primer viatge vaig visitar Sa?o Paulo i Manaus (Amazo?nia). El segon va durar 8 setmanes (Rio de Janeiro, Ilha Grande, Iguac?u?, Brasilia, Chapada dos Viadeiros). En el tercer, de 12 setmanes, vaig reco?rrer la Chapada Diamantina, Salvador, el litoral baiano, Curitiba, Floriana?polis, i la costa caterinense i paulista fins a Rio. Els estats inclosos en el relat so?n: Sa?o Paulo, Amazo?nia, Rio de Janeiro, Minas Gerais, Parana?, Brasilia i Goia?s, Bahia, Santa Catarina. Les meves estades brasileres sumen, en total, 148 dies (5 mesos) https://www.bubok.es/libros/268503/anakana El mar brama amb onades capcioses. Ponent, gregal, garbi?, xaloc. L?anticiclo? es regira sobre les busques geogra?fiques. Cap de Venus, Verdera, Albera, Grifeu. https://www.bubok.es/libros/254103/dietari-de-viatge-estiu-2017Apunts i reflexions sobre la marxa al llarg i ample dels següents escenaris: França, Anglaterra, BeÌ€lgica, ItaÌ€lia, EsloveÌ€nia, CroaÌ€cia, BoÌ€snia i Herzegovina, AlbaÌ€nia, Montenegro, GreÌ€cia, MacedoÌ€nia, BulgaÌ€ria, SeÌ€rbia, Romania, Hongria, AÌ€ustria, TxeÌ€quia, Alemanya, MeÌ€xic... Els baladres florien quan va marxar. Baladres rosa, hibiscus vermells. La mar sense onades, silent. Mai ens acomiadem. Sempre tornem als llocs on vam ser feliços i als braços que ens van arrecerar. Els baladres florien i el seu anhel: un horitzó per les ales, un somni fet de rialles, una promesa de pètals multicolors... Florien els baladres quan va marxar, i tot era perfecte, lleuger, suau... Ningú coneix el misteri del deixar enrere i del retornar... https://www.bubok.es/libros/253877/poemes-de-cap-rasPoemes escrits al paradís caprasenc al llarg dels 3 anys que m'ha acollit... Més enllà dels mots, afirmo en silenci allò transcendental, la veritat que s'amaga rere aquesta aparença de carn i de sang. Somric. Abdico de la voluntat. Intento viure sense expectatives. Així m'acosto a mi mateix. El misteri d'una ànima assedegada de llum. Serenament. Més enllà dels mots... Tot penja d'un fil. L'amor-onatge es bressola entre el ponent i el llevant. La sorra s'esmuny sota les pedres de la cala. L'horitzó, aparentment lineal. Brollen les fulles tendres. La sang s'escola per la ferida oberta. L'art tan efímer. La sensació fugaç. La vida tota, cada minut, cada pas, cada glop, cada raig. Tot penja d'un fil de niló o de seda, depèn de la traça que tinguis d'entrebancar-te amb les petiteses existencials. Tanmateix no passis pena. La pesantor del cel i l'atracció fatal de la terra faran la resta, un dia o altre, amb solemne gravetat. Mentrestant, sigues lleuger, no acumulis objectes, sinó vivències. Si pots, camina sense motxilla, descalç, nu, serè. I al final del camí, quan hagis d'acomiadar-te, somriu sense impostura, sense estrafer el gest. Perquè tot penja d'un fil. Som la ploma volàtil que se somia arrel. No oblidis mai la tardor quan neix la primavera. https://www.bubok.es/libros/248872/viatge-a-hiperboriaDietari de l'expedició al Nordkapp realitzat el juliol i agost de 2016 (22.000 km, 17 països)Dietari del Camino Primitivo, setembre de 2016 (343 km) Recopilació de textos amb reflexions, anècdotes. consells, etc. A mesura que passen els dies, les cames del pelegrí esdevenen ales... Cada passa que avança és una passa que l'enlaira... Cada batec una espurna que escampa amor i llum per l'univers... El pelegrí es transforma en un ésser sagrat com sagrades són totes les coses que impliquen dolor i perseverança... Al final del Camí hi ha la joia i l'esperança... Al final del Camí la fletxa groga assenyala el cor i, fent una espiral, recomença una altra vegada...https://www.bubok.es/libros/244323/connexio-espiralVaig llogar una casa a Cap Ras i allí, enlluernat per la claredat mediterrània esbandida per la implacable tramuntana, vaig adonar-me que les paraules eren ombres i jo cercava la llum. Les vaig deixar de banda. Les pedres i les fustes de deriva van ocupar l'espai elemental dels mots. Des d'aleshores l'home ocell ha viscut coses increïbles. Resulta difícil resumir tota la màgia dels darrers mesos. Ho faré amb textos curts, espigolant fragments del dietari. Són la destil·lació de les vivències d'un Robinsó al paradís. Perquè Cap Ras ha sigut el lloc més bonic on he viscut i aquest darrer semestre l'època més joiosa.https://www.bubok.es/libros/237884/un-hombre-libre-prosas-bipolaresHubo suicidio de aves y otras constelaciones ignotas que ocultaron la verdadera esencia de lo absoluto. En el centro de la habitación oscura, donde duele la vida, me entretuve largo rato hasta que nadie se acordó de despertarme. Dime, dímelo tú, hada informe, ¿cuánto tiempo tendré que recordar mis pecados A veces callo para que el silencio no se enoje. Hace años tuve hambre de todo y ahora me vomito a mí mismo. La luna era niña. El tren se puso delante. Con lo que me queda voy a tejer un nuevo fracaso. Mañana estaré más loco y nadie, ni mi madre, ni mi hija, ni tú, que meces mi corazón con tus besos profundos, podrá reconocerme.https://www.bubok.es/libros/232246/ales-i-arrelsQuè se n'ha fet d'aquell neguit? Qui ha curullat la buidor? Ales i arrels, perfecte equilibri. L'ocell que troba el niu oblida la boira, el fred, la solitud. Hi ha una pau infinita: la pau dels cims nevats, la pau del llac amb llúdrigues, la pau dels teus ulls a trenc d'alba. Canten els ocells. El verd és més verd que mai. Aigua. Núvols. Piano. Violí. Quants dies han passat? És com si haguéssim mort i fóssim al cel. No comptis les hores que resten, sinó les que han sigut. Ales i arrels, perfecte equilibri. https://www.bubok.es/libros/226532/rubiesUna novel·la basada en les meves vivències quan vaig viure a la casa que vaig llogar davant el llac de Terradets (Pallars Jussà). Quatre estacions d'eremitisme. El realisme màgic i la màgia de la realitat. La ficció versemblant.... Solitud, roures, senglars, rat-penats, llúdrigues, solitud, el Sant del Bisc, la meiga...https://www.bubok.es/libros/222786/meditacionsSOBRE LA SOLITUD, L'AMOR, L'ESCRIPTURA, LA LLIBERTAT, LA FELICITAT I LES POSTES DE SOLhttps://www.bubok.es/libros/221392/ciberditaris-2007-2012He seleccionat els textos més rellevants del blog Entrellum des de 2007 fins a 2012. Els dels anys anteriors van ser publicats en el volum Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06. Entre els 43 i els 48 anys he viscut els fets més transcendentals de la meva existència. Sens dubte, l'escriptura revela aquesta evolució personal. A l'hora de fer la tria, han prevalgut la filosofia i la literatura sobre altres aspectes, com ara la blogologia, que va ser preponderant en el primer volum. Segueixo pensant (i practicant) que la forma més natural i genuïna d'escriure és el dietari. Fa 9 anys que bloguejo i se'm faria molt difícil imaginar la vida sense el blog. https://www.bubok.es/libros/211232/dietari-de-terradetsÉs tan feliç que no necessita escriure. Escolta els grills i les granotes i, quan el vent s'esvalota, l'hipnòtic balandreig del fullatge dels roures. El penjoll de petxines fa gatzara. El penell és una bruixa de ferro amb l'escombra entre les cames. Una casa de fusta per fora i per dins. Aquest matí ha penjat la bústia nova amb el seu nom escrit amb tinta negra. Des de la terrassa pot albirar set pobles. La lluna, sibil·lina, s'amaga rere el Montsec de Rúbies. Li ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, tota la vida. Sent que ha trobat el seu lloc i que podria quedar-s'hi per sempre, si sempre no fos una paraula grandiloqüent i ridícula.https://www.bubok.es/libros/197331/el-somni-de-venusVenus no acaba d?entendre què significa ser escriptor. Tampoc no ho entenia la meva ex. ¿Com pot entendre una persona que no escriu el que suposa l?imperatiu d?escriure? El més dur no és estar-se hores i més hores assegut, ni tampoc la solitud intrínseca i extrínseca de la tasca literària, sinó la tràgica incompatibilitat entre la vida normal i la vida creativa, entre la rutinària quotidianitat i l?efervescència artística. Això és el més dur, combinar aquestes dues dimensions sense fracassar en una o en l?altra, o potser en ambdues. L?escriptor de raça no és un ésser qualsevol, un ciutadà estàndard, sinó una mala bèstia neoplàstica que necessita la llibertat com l?aire que respira. Sense llibertat no hi ha obra autèntica, sense llibertat només hi ha posa falsària, esguerros abominables. Jo sempre he escrit el que m?ha sortit dels collons. Quan he vist que no podia escriure el que volia, he plegat d?escriure i santes pasqües. Tots els meus llibres són afirmacions llibertàries que s?adrecen a lectors lliures. Si una obra que llegeixes no et fa més lliure, estripa-la, crema-la, llença-la a les escombreries. L?art que no allibera endogala. Ser escriptor no és una bicoca, sinó una condemna. La paradoxa és fantàstica: només ets completament lliure quan ets completament esclau de les paraules, quan els mots et posseeixen fins a l?extrem d?anihilar-te. L?autor ha de desaparèixer rere la grandiositat de l?obra com una ombrívola estampa eclipsada per la resplendor de la bellesa. Restarà ella, no pas tu. Tu seràs un nom en una coberta, un minúscul fragment d?una enciclopèdia, mentre ella brillarà per sempre més. Venus no ho pot entendre. ¿Com podria entendre el sacrifici algú que només pensa en el seu propi plaer? Nietzsche clou el Zarathustra amb aquesta sentència lapidària: Trachte ich denn nach Glücke? Ich trachte nach meinem Werke! Per això va embogir.https://www.bubok.es/libros/194388/mandala Hem de ser dòcils al destí que trena cada episodi amb cura exquisida, res no és debades, ni l'aleteig del colibrí, ni les causes innúmeres que configuren l'evolució de les gal?xies, ni la nostra trobada aquell diumenge de setembre a l'estació de ferrocarrilhttps://www.bubok.es/libros/174187/la-sindrome-de-gauguinEI dia que vaig fer 45 anys em vaig plantejar una pregunta crucial. Em trobava nell mezzo del cammin de la meva vida i volia esbrinar quina direcció em calia prendre dins la selva obscura en la qual estava completament desorientat. La pregunta va ser: ¿Estàs disposat a continuar la resta dels teus dies com fins ara? Vaig matisar: ¿Et trobes a gust, ets feliç amb la teva vida actual, o creus que caldria canviar-Ia? Admeto que la pregunta en qüestió era un torpede dirigit a la Iínia de flotació de la meva fràgil estabilitat. Dos mesos després d'aquesta pregunta, fugia definitivament de casa, travessava l'Atlàntic i tot se'm capgirava 180°...