Resultados de la búsqueda : val mes que mil paraules

Paraules sense dir és un poemari d´en José Nicolás Sánchez que recull una col·lecció de poemes teixits de records, vivències i reflexions d´aquí i d´all, d´abans i d´ara. Paraules que connecten des de la nit, en paisatges de silencis i llunes que suren en cel estelats, en melodies anònimes i onades de taronja i mel.

Micro contes irònics i eròtics amb 69 paraules

Col·laboradors en òrbita: Sònia GinerAntoni Sacrest LlosasNoemí Serra San LeandroCarlos CobosJaume PontgallegoPepa CeferinoAntoni NúñezCristina Sainz ViñasStefano Puddu CrespellaniPaqui MartínezSindi VizAntoni CaliseroDonat ReinosChristian LlagosteraMercè G. QuinquerJordi SerraJosé Ramon CaubetMònica González FernándezDala CatalJordi MaciManel Hernández CabezoDaniel Ferrer EstebanMercè Verdaguer

Poesías sobre el amor, la melancolía, la amistad, la adversidad...

[...] Com natros ho diem és un recull de paraules plegades a les vores del riu, amb les mans dels pagesos amb durícies, dels mariners de viandes, al davantal de la peixatera, als peus tendres, descalços, de la infància, a la cisterna sense fons de la memòria. Trobareu paraules que ham sentit tota la vida, paraules adepreses a pur d'anys, escrites damunt d'un tovalló de paper a l'hora de dinar; anant en los amics a córrer el gínjol o a pescar, corrent en lo company pel quadro de l'arròs mentre, de lluny, mos maldaven; paraules sentides sota una llum de magatzem, o [...]

La veu de les paraules dóna nom a la producció literria dels diferents alumnes que participen en el taller descriptura de la Fina Ginesta que organitza la xarxa de Biblioteques de Terrassa.La primera vegada que La veu de les paraules es presenta en públic és lany 2012. Ho fa a través del blog de les Biblioteques Públiques de Terrassa.Enguany, les persones integrants al taller descriptura ens hem animat a publicar les nostres produccions en un format més sòlid i accesible. Vam triar un fil conductor, en aquests cas, la lectura Txèkhov , Cheever i Carver. Aquests [...]

Les paraules va dir, viatgen a tota velocitat. El seu periple comença fins i tot abans de ser pronunciades, però una vegada fet això, fugen con el vent. Una de les primeres paraules que voldria llançar avui, és el meu nom, però no el que tenen escrit en el seu programa de m, sinó el de debò, el que sento cada dia quan em guanyo el pa, que diuen vostès: potser ja han llegit que em dic Maimu Majid i que sóc mestre en una escola de Dar es Salaam, Tanznia, però seria millor que em coneguin per senyor Maimu, que és com em diuen els nens de l'escola.