imperialisme

Comprar Libro en papel por 10€

LENIN (escritentre gener i juny de 1916 i publicat per primera vegada a meitat del 1917 enPetrograd per l’editorial Zhizn y Znanie) Versió catalanaestablerta per Ernest Blanc des de l’edició castellana del Marxists Internet Arxive i l’ediciócastellana de l’Editorial Progreso de Moscou de 1970 inclosa a les ObrasEscogidas en tres volums, volum 1, pàgines 689-798. En aquesta versió s’haprescindit de les notes a peu de pàgina de Lenin i de les de l’Editorial PR?LEG El fullet que oferisc a l'atenció del lector va ser escrit a Zuric durantla primavera de 1916. En les condicions en què em veia obligat a treballar vaighaver d'ensopegar, naturalment, amb una certa insuficiència de materialsfrancesos i anglesos i amb una gran carestia de materials russos. No obstant,l'obra anglesa més important sobre l'imperialisme, el llibre de J A. Hobson, ha estat utilitzada ambl'atenció que, al meu entendre, mereix. El fullet estàescrit tenint en compte la censura tsarista. ?s per açò que no sols em vaigveure obligat a limitar-me estrictament a una anàlisi exclusivament teòrica(sobretot econòmica) sinó, també, a formular les indispensables i poc nombrosesobservacions de caràcter polític amb una extraordinària prudència, per mitjàd'al·lusions, del llenguatge a l'?sop, maleït llenguatge a què el tsarismeobligava a recórrer a tots els revolucionaris quan prenien la ploma per aescriure alguna cosa amb destí a la literatura "legal". Produeix penarellegir ara, en els dies de llibertat, els passatges del fulletdesnaturalitzats, comprimits, continguts en un anell de ferro per la preocupació de la censura tsarista. Per adir que l'imperialisme és el preludi dela revolució socialista, que el socialxovinisme (socialisme de paraula,xovinisme de fet) és una traïció completa al socialisme, el pas complet alcostat de la burgesia, que eixa escissió del moviment obrer està relacionadaamb les condicions objectives del'imperialisme, etc., em vaig veure obligat a parlar en un llenguatge servil, iper açò no tinc més remei que remetreals lectors que s'interessen pel problema a la col·lecció dels meus articles de1914-1917, publicats a l’estranger, que seran reeditats en breu. Paga la pena,particularment, d’assenyalar un passatge de les pàgines 119-120: per tal de fercomprendre al lector, en forma adaptada a la censura, el mode indecorós de commenteixen els capitalistes i els socialxovinistes que s'han passat al costatd'aquells (i contra els quals lluita amb tanta inconseqüència Kautsky), en totallò que es refereix a la qüestió de les annexions, el desvergonyiment amb quèencobreixen les annexions dels seus capitalistes, em vaig veure obligat aprendre l'exemple. . . del Japó! El lector atent substituirà fàcilment el Japóper Rússia, i Corea, per Finlàndia, Polònia, Curlandia, Ucraïna, Jivà, Bujará,Estlandia i altres territoris de l'imperi tsarista no poblats per grans russos. Vull abrigarl'esperança que el meu fullet ajudarà a orientar-se en la qüestió econòmicafonamental, sense l'estudi de la qual és impossible comprendre res enl'apreciació de la guerra i de la política actuals, a saber: la qüestió del'essència econòmica de l'imperialisme. L'AUTOR Petrograd, 26 d'abril de 1917 PR?LEG A LES EDICIONS FRANCESA IALEMANYA I Aquest llibre,com ha quedat dit en el pròleg de l'edició russa, va ser escrit en 1916, teninten compte la censura tsarista. Actualment, no tinc la possibilitat de refer totel text; d'altra banda, seria inútil, ja que el fi principal del llibre, avuicom ahir, consisteix a oferir, amb ajuda de les dades generals irrefutables del'estadística burgesa i de les declaracions dels savis burgesos de tots elspaïsos, un quadre de conjunt de l'economia mundial capitalista en lesseues relacions internacionals, alcomençament del segle XX, en vespres de la primera guerra mundial imperialista. Fins a certgrau serà inclús útil a molts comunistes dels països capitalistes avançatspersuadir-se per l'exemple d'aquest llibre, legal, des del punt de vista dela censura tsarista, que és possible (i necessari) aprofitar fins aqueixospetits badalls de legalitat que encara els queden a aquests, per exemple, en l'Amèrica actual oa França, després dels recents empresonaments de quasi tots els comunistes, pera demostrar tota la mentida de les concepcions i de les esperancessocialpacifistes quant a la "democràcia mundial". Intentaré donar enaquest pròleg els complements més indispensables a aquest llibre censurat. II En aquesta obrahem provat que la guerra de 1914-1918 ha estat, d’ambdós costats bel·ligerants,una guerra imperialista (açò és, una guerra de conquista, de bandidatge i derobatori), una guerra pel repartiment del món, per la partició i el nourepartiment de les colònies, de les "esferes d'influència" delcapital financer, etc. Perquè laprova del vertader caràcter social o,millor dit, del vertader caràcter de classe d'una guerra no es trobarà, clarestà, en la història diplomàtica de la mateixa, sinó en l'anàlisi de lasituació objectiva de les classesdirigents en totes les potències bel·ligerants. Per a reflectir aqueixasituació objectiva, no cal prendre exemples i dades aïllades (donada lainfinita complexitat dels fenòmens de la vida social, es pot sempre trobar unnombre qualsevol d'exemples o dades aïllades, susceptibles de confirmarqualsevol tesi), sinó indefectiblement el conjunt de les dades sobre elsfonaments de la vida econòmica de totes les potències bel·ligerants i del món sencer. M'he recolzatprecisament en aquestes dades generals irrefutables en descriure el repartimentdel món en 1876 i en 1914 (§ 6) i el repartiment dels ferrocarrils en tot elglobus en 1890 i en 1913 (§ 7). Els ferrocarrils constitueixen el balanç de les principals branques de laindústria capitalista, de la indústria del carbó i del ferro; el balanç il'índex més notable del desenvolupament del comerç mundial i de la civilitzaciódemocràticoburgesa. En els capítols precedents d'aquest llibre, exposem la connexió entre els ferrocarrils ila gran producció, els monopolis, els sindicats patronals, els càrtels, elstrusts, els bancs i l'oligarquia financera. La distribució de la xarxa ferroviària, la desigualtat d'aqueixadistribució i del seu desenvolupament, constitueixen el balanç del capitalisme modern, monopolista, enl'escala mundial. I aquest balançdemostra l'absoluta inevitabilitat de les guerres imperialistes sobre aquestabase econòmica mentre subsistisca la propietat privada dels mitjans deproducció. La construccióde ferrocarrils és en aparença una empresa simple, natural, democràtica,cultural, civilitzadora: es presenta com tal als ulls dels professors burgesos,pagats per a embellir l'esclavitud capitalista, i als ulls dels filisteuspetitburgesos. En realitat, els múltiples llaços capitalistes, per mitjà delsquals aqueixes empreses es troben lligades a la propietat privada sobre elsmitjans de producció en general, hantransformat aqueixa construcció en un mitjà per a oprimir a mil milionsd’éssers (en les colònies i en les semicolònies), és a dir, a més de la meitatde la població de la terra en els països dependents i als esclaus assalariatsdel capital en els països "civilitzats". La propietatprivada fundada en el treball del petit patró, la lliure concurrència, lademocràcia, totes aqueixes consignes per mitjà de les quals els capitalistes ila seua premsa enganyen els obrers i els camperols, pertanyen a un passatllunyà. El capitalisme s'ha transformat en un sistema universal d'opressiócolonial i d'estrangulació financera de la immensa majoria de la població del planeta per un grapat de països "avançats". Aquest "botí"es reparteix entre dues o tres potències rapaces de poder mundial, armades finsa les dents (Estats Units, Anglaterra, Japó), que, pel repartiment del seubotí, arrosseguen a la seua guerra a tot el món. III La pau deBrest-Litovsk, dictada per la monàrquica Alemanya, i la pau encara més brutal iinfame de Versalles, imposada per les repúbliques "democràtiques"d'Amèrica i de França i per la "lliure" Anglaterra, han prestat unservei extremadament útil a la humanitat, en desemmascarar alhora els culis de la ploma a sou de l'imperialisme iels petits burgesos reaccionaris (encaraque s'anomenen pacifistes i socialistes), que celebraven el "wilsonisme" i tractaven de ferveure que la pau i les reformes són possibles sota l'imperialisme. Desenes demilions de cadàvers i de mutilats, víctimes de la guerra (aqueixa guerra que esva fer per a resoldre la qüestió de si el grup anglès o alemany de bandolers financers rebria unamajor part del botí), i damunt, aquests dos "tractats de pau" fanobrir, amb una rapidesa desconeguda finsara, els ulls de milions i desenes de milions d'homes atemorits, aixafats, entabanats i enganyatsper la burgesia. Sobre la ruïna mundial creada per la guerra, s’engrandeix aixíla crisi revolucionària mundial, que, per llargues i dures que siguen lesperipècies que travesse, no podrà acabar sinó amb la revolució proletària i laseua victòria. El Manifest deBasilea de la II Internacional, que, en 1912, caracteritzà precisament laguerra que va esclatar en 1914 i no la guerra en general (hi ha diferentsclasses de guerra; hi ha també guerres revolucionàries), ha quedat com unmonument que denuncia tota la vergonyosa fallida, tota la traïció dels heroisde la II Internacional. Per això, incloc el text d'aqueix Manifest coma apèndix a aquesta edició, advertint una vegada i una altra als lectors queels herois de la II Internacionaldefugen amb interès tots els passatges del Manifest que parlen precisa, clara idirectament de la relació entre aquesta guerra que s’acostava i la revolucióproletària, amb el mateix interès amb què un lladre evita el lloc on va cometre el robatori. IV Hem prestat enaquest llibre una atenció especial a la crítica del "kautskisme",aqueix corrent ideològic internacional representat en tots els països del mónpels "teòrics més eminents", pels caps de la II Internacional(Otto Bauer i Cia. a ?ustria, Ramsay MacDonald i d’altres en Anglaterra, AlbertThomas a França, etc., etc.) i per un nombre infinit de socialistes, dereformistes, de pacifistes, de demòcrates burgesos i de clergues. Aqueix correntideològic, d'una banda, és el producte de la descomposició, de la putrefaccióde la II Internacional i, d'una altra banda, és el fruit inevitable de la ideologia delspetitburgesos, als que tot l'ambient elsfa presoners dels prejudicis burgesos i democràtics. En Kautsky iles gents de la seua mena, semblants concepcions signifiquen precisament l'abjuració completa delsfonaments revolucionaris del marxisme, defesos per Kautsky durant desenes d’anys,sobretot, dit siga de pas, en la lluita contra l'oportunisme socialista (deBernstein, Millerand, Hyndman, Gompers, etc.). Per això, no és un fet casualque els "kautskistes" de tot el món s'hagen unit avui, pràcticament ipolítica, als oportunistes més extrems (a través de la II Internacional oInternacional groga) i als governs burgesos (a través dels governs de coalicióburgesos amb participació socialista). El movimentproletari revolucionari en general, que creix en tot el món, i el movimentcomunista en particular, no pot deixar d'analitzar i desemmascarar els errorsteòrics del "kautskisme". Açò és tant més necessari quant que el pacifisme, i el"democratisme" en general (que no tenen pretensions de marxisme, però que, enterament igual que Kautsky iCia., dissimulen la profunditat de les contradiccions de l'imperialisme i laineluctabilitat de la crisirevolucionària engendrada per aquest) són corrents que es troben encaraextraordinàriament estesos per tot el món. La lluita contra semblantstendències és el deure del partit del proletariat, que ha d'arrancar a la burgesia els petits propietarisque ella enganya i els milions detreballadors les condicions de vida dels quals són més o menys petitburgeses. V Cal dir unesparaules a propòsit del capítol VIII: "El parasitisme i la descomposiciódel capitalisme". Com ho fem ja constar en aquest llibre, Hilferding, antic "marxista", actualmentcompany d'armes de Kautsky i un delsprincipals representants de la política burgesa, reformista, al si del"Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya", ha donat en aquestaqüestió un pas enrere respecte a l’anglès Hobson, pacifista i reformista declarat.L'escissió internacional de tot el moviment obrer apareix ara d'una manera plena (II i IIIInternacional). La lluita armada i laguerra civil entre les dues tendències és també un fet evident: en Rússia,suport de Koltxak i de Denikin pels menxevics i els"socialrevolucionaris" contra els bolxevics; a Alemanya, Scheidemann,Noske i Cia. amb la burgesia contra els espartaquistes; i també a Finlàndia, aPolònia, en Hongria, etc. On està la base econòmica d'aquest fenomen històricuniversal? Es trobaprecisament en el parasitisme i en la descomposició del capitalisme, inherentsa la seua fase històrica superior, és a dir, l’imperialisme. Com ho demostremen aquest llibre, el capitalisme ha destacat ara un grapat (menys d'unadesena part de la població de la terra, menys d'un quint, calculant "amb tots els luxes") d'estatsparticularment rics i poderosos, que saquegen tot el món amb el simple"retall del cupó". L’exportació de capital dóna ingressos ques'eleven a vuit o deu mil milions de francs anuals, d'acord amb els preusd'abans de la guerra i segons les estadístiques burgeses d’aleshores. Ara això, naturalment, representamolt més. ?s evident queun sobrebenefici tan gegantí (ja que s’obté per damunt del benefici queels capitalistes espremen als obrers del seu "propi" país) permetcorrompre els dirigents obrers i la capa superior de l’aristocràcia obrera.Els capitalistes dels països "avançats" els corrompen, i ho fan de mil maneres, directesi indirectes, obertes i ocultes. Aquesta capad'obrers aburgesats o d’"aristocràcia obrera", completamentpetitburgesos quant a la seua manera de viure, per la quantia dels seusemoluments i per tota la seua mentalitat, és el suport principal de la Segona Internacional,i, avui en dia, el principal suport social (no militar) de laburgesia. Perquè aquests són els vertaders agents de la burgesia alsi del moviment obrer, els lloctinents obrers de la classecapitalista (labour lieutenants ofthe capitalist class), els vertaders portadors del reformisme i delxovinisme. En la guerra civil entre el proletariat i la burgesia es poseninevitablement, en nombre no menyspreable, al costat de la burgesia, al costat dels"versallescs" contra els "comuners". Sense havercomprés les arrels econòmiques d'aqueix fenomen, sense haver-hi abastat a veure la seua importància políticai social, és impossible donar el menor pas vers la solució de les tasques pràctiques del moviment comunista ide la revolució social que s'acosta. L'imperialismeés el preludi de la revolució social del proletariat. Açò ha estat confirmat,en una escala mundial, des de 1917. N. LENIN 6 de juliol de1920 Durant elsdarrers quinze o vint anys, sobretot després de la guerra hispanoamericana(1898) i de l'angloboer (1899-1902), la literatura econòmica, així com lapolítica, del Vell i del Nou Món, consagra una atenció creixent al concepte d’"imperialisme" per acaracteritzar l'època que travessem. En1902, aparegué a Londres i Nova York l'obra del economista angles J A. Hobson, L'imperialisme.L'autor, que manté el punt de vista del socialreformisme i del pacifismeburgesos (punt de vista que coincideix, en el fons, amb la posició actual del'exmarxista C. Kautsky) fa una descripció excel·lent i detallada de lesparticularitats econòmiques i polítiques fonamentals de l'imperialisme. En1910, es va publicar en Viena l'obra del marxista austríac Rudolf Hilferding, Elcapital financer (traducció russa: Moscou 1912). Malgrat l'error de l'autoren la qüestió de la teoria del diner i de certa tendència a conciliar elmarxisme amb l'oportunisme, l'obra mencionada constitueix una anàlisi teòricaextremadament valuosa de la "fase moderna de desenvolupament delcapitalisme" (així està concebut el subtítol de l'obra de Hilferding). Enel fons, el que s’ha dit sobre l'imperialisme durant aquests darrers anys(sobretot en el nombre immens d'articles sobre aquest tema publicats enperiòdics i revistes, així com en les resolucions preses, per exemple, en elsCongressos de Chemnitz i de Basilea, que es celebrà a la tardor de 1912) apenes si sortia del cercle d'idees exposades o, per a dir-ho millor, resumidesen els dos treballs mencionats... En les pàginesque segueixen ens proposem d’exposar succintament, en la forma més popularpossible, el llaç i la correlació entre les particularitats econòmiquesfonamentals de l'imperialisme. No ens detindrem, tant com s’ho mereix, enl'aspecte no econòmic de la qüestió. Les indicacions bibliogràfiques i altresnotes que no a tots els lectors poden interessar, les donem al final delfullet. ILA CONCENTRACI? DE LA PRODUCCI? IELS MONOPOLIS L'incrementenorme de la indústria i el procés notablement ràpid de concentració de laproducció en empreses cada vegada més grans constitueixen una de lesparticularitats més característiques del capitalisme. Les estadístiquesindustrials modernes subministren les dades més completes i exactes sobreaquest procés. A Alemanya, perexemple, de cada mil empreses industrials, en 1882, tres eren empreses grans,és a dir, que comptaven amb més de 50 obrers assalariats; en 1895, sis, i en1907, nou. De cada cent obrers els corresponien, respectivament, 22, 30 i 37.Però la concentració de la producció és molt més intensa que la dels obrers, perquè el treball en les grans empresesés molt més productiu, com ho indiquenles dades relatives a les màquines de vapor i als motors elèctrics. Si prenem el que a Alemanya s'anomenaindústria en el sentit ampli d'aquesta paraula, és a dir, incloent-hi elcomerç, les vies de comunicació, etc., obtindrem el quadre següent: gransempreses, 30.588 sobre un total de 3.265.623, és a dir, el 0,9% . En elles estan empleats 5,7 milions d'obrerssobre un total de 14,4 milions, és a dir, el 39,4%; cavalls de força de vapor,6,6 milions sobre 8,8, és dir, el 75,3%; de força elèctrica 1,2 milions dequilovats sobre 1,5 milions, és a dir el77,2%. Menys d'unacentèsima part de les empreses tenen més de 3/4 de la quantitat total de laforça de vapor i elèctrica! Als 2,97milions de petites empreses (fins a 5 obrers assalariats) que constitueixen el91% de totes les empreses, correspon únicament el 7% de la força elèctrica i devapor! Les desenes de milers de grans empreses ho són tot; els milions depetites empreses no són res. En 1907, hihavia a Alemanya 586 establiments que comptaven amb mil obrers i més. Aaqueixos establiments els en corresponia quasi la dècima part (1,38milions) del nombre total d'obrers i quasi el terç (32%) del total de laforça elèctrica i de vapor. El capital monetari i els bancs, com veurem, fanencara més indiscutible aquest predomini d'un grapat de grans empreses, i diemindiscutible en el sentit més literal de la paraula, és a dir, que milions depetits, mitjans i inclús una part dels grans "patrons" es troben defet completament sotmesos a uns pocs centenars de financers milionaris. En un altrepaís avançat del capitalisme contemporani, en els Estats Units, l'increment dela concentració de la producció és encara més intens. En aquest país,l'estadística considera a banda a la indústria en l'accepció estreta de laparaula i agrupa els establiments d'acord amb el valor de la producció anual.En 1904, hi havien 1.900 grans empreses (sobre 216.180, és a dir, el 0,9%), ambuna producció d'1 milió de dòlars i més; en elles, el nombre d'obrers era de1,4 milions (sobre 5,5 milions, és a dir el 25,6%), i la producció, de 5.600milions (sobre 14.800 milions, és a dir, el 38%). Cinc anys després, en 1909,les xifres corresponents eren les següents: 3.060 empreses (sobre 268.491, és adir, l'1,1%) amb dos milions d'obrers (sobre 6,6 milions, és a dir el 30,5%) i 9.000 milionsde producció anual (sobre 20.700 milions, o siga el 43,8%). Quasi la meitatde la producció global de totes les empreses del país en les mans de la centèsimapart del nombre total d'empreses! I aqueixes tres mil empreses gegantines abracen 258 branquesindustrials. D'ací es dedueix clarament que la concentració, en arribar en ungrau determinat del seu desenvolupament, per si mateixa condueix, pot dir-se,de ple al monopoli, ja que a unes quantesdesenes d’empreses gegantines els resulta fàcil posar-se d’acord entre si, i,d'altra banda, la competència, que es fa cada vegada més difícil, i latendència al monopoli, neixen precisament de les grans proporcions de lesempreses. Aquesta transformació de la competència en monopoli constitueix deper si u dels fenòmens més importants (per no dir el més important) del'economia del capitalisme modern, i és necessari que ens detinguem aestudiar-lo amb major detall Però abans hem d’eliminar un equívoc possible. L'estadísticanord-americana diu: 3.000 empreses gegantines en 250 branques industrials. Alparèixer, corresponen 12 grans empreses a cada branca de la producció. Però no ésaixí. No en cada branca de la indústria hi ha grans empreses; per una altrabanda, una particularitat extremadament important del capitalisme arribat alseu més alt grau de desenvolupament és l'anomenada combinació, és a dirla reunió, en una sola empresa, de distintes branques de la indústria querepresenten en si o bé fases successives de l'elaboració d'una matèria primera(per exemple, la fosa del mineral de ferro, la transformació del ferro en aceri, en certs casos, l'elaboració de tal o tal altre producte d'acer), o bédistintes branques que fan unes amb relació a les altres un paper auxiliar (per exemple, la utilització dels residus odels productes accessoris, producció d'articles d'embalatge, etc.). "Lacombinació - diu Hilferding - anivella les diferències de conjuntura igaranteix, per tant, a l'empresa combinada una norma de benefici més estable.En segon lloc, la combinació determina l'eliminació del comerç. En tercer lloc,fa possible el perfeccionament tècnic i, per consegüent, l'obtenció de guanyssuplementaris en comparació amb les empreses 'pures' (és a dir, no combinades).En quart lloc, consolida la posició de l'empresa combinada en comparació amb la'pura', la reforça en la lluita de competència durant les forts depressions(estancament dels negocis, crisi), quan la disminució del preu de la matèriaprimera va a la saga respecte a la disminució dels preus dels articlesmanufacturats". L'economistaburgès alemany Heymann, que ha consagrat una obra especial a les empreses"mixtes" o combinades en la indústria siderúrgica alemanya, diu:"Les empreses pures pereixen, xafades pel preu elevat dels materials i elbaix preu dels articles manufacturats". Resulta el següent: "D'unabanda, han quedat grans companyies hulleres, amb una extracció de carbó que esxifra en diversos milions de tones, sòlidament organitzades en el seu sindicathuller; després, estretament lligades a elles, les grans foneries d'acer amb elseu sindicat. Aquestes empreses gegantines, amb una producció d'acer de 400.000tones per any, amb una extracció immensade mineral de ferro i d'hulla, amb la producció d'articles d’acer, amb 10.000obrers allotjats en els quarters de les colònies obreres, que compten a vegadesamb ferrocarrils i ports propis, són els representants típics de la indústriasiderúrgica alemanya. I la concentració continua avançant sense parar. Lesempreses van guanyant en importància cada dia; cada vegada és major el nombred'establiments d'una o diverses branques de la indústria que s'agrupen enempreses gegantines, recolzades i dirigides per la meitat d’una dotzena degrans bancs berlinesos. Pel que fa a la indústria minera alemanya, ha estatdemostrada amb exactitud la doctrina de Karl Marx sobre la concentració; ésveritat que açò es refereix a un país en què la indústria està defensada perdrets aranzelaris proteccionistes i per les tarifes de transport. La indústriaminera d'Alemanya està madura per a l’expropiació". Tal és laconclusió a què es veié obligat a arribar un economista burgès, conscienciósper excepció. Cal observar que considera Alemanya com un cas especial aconseqüència de la protecció de la seua indústria per elevades tarifesaranzelàries. Però aquesta circumstància no ha pogut més que accelerar laconcentració i la constitució d'associacions monopolistes patronal

Quiero publicar un libro Ver más libros