Logos Amphíbolos

Comprar Libro en papel por 11,50€ Comprar eBook en PDF por 2,50€

Pròleg La ciència-ficció és un gènere especulatiuque narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança delqual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.Sovintes diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen l’homea ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que s’ha aconseguitcientíficament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficcióocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en lanarrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys llunyà i en llocsque poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que podenestar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostragalàxia.Hem departir, però, d’on surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. HugoGermsback va encunyar l’expressió “ciència-ficció” l’any 1926 a l’incorporar-laa la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.No ésque anteriorment no hi haguessin obres la temàtica de les quals en són un clarreferent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple elmite de Dèdal, constructor d’estàtues que es movien com robots, o en el segleXVIII la història del Baró de Münchaussen. ?s en el segle XIX en què elsavenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen l’home que sorgeixla primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors notingués aquesta denominació, es tracta de Frankensteino el modern Prometeu de Mary Shelleyon l’home demiürg és incapaç de fer una obra que s’assembli a la divina.A finalsdel XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquèels atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. ?s a dir, laciència subjacent passa a ser motiu d’inquietud o de preocupació per allò queno coneix a ser una font d’aventures i de descobriments, com el cas de Verne.La creacióde mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fitesimportants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More ambla seva obra Utopia que va ser font d’inspiracióa finals del segle XIX d’autors com Wells i tot el XX d’autors com A. Huxley,Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W.Gibson autor de Neuromancer i un delsprecursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·laEls androides que fou duta al cinemaamb el títol de Blade runner en quèel “paradís” no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, avegades, ple d’éssers marginals. ?s una distòpiapostindustrial.I és quetots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que esdesvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què l’homelluitarà per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats perell. L’home demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o moltllunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.?s elcinema, però, qui s’ha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lículesque van des de les grans obres literàries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowskiper al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després latelevisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat elsgrans difusors d’aquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.Però,per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules? Què pretenen? Quèamaguen, a part d’entretenir i/o angoixar al lector o espectador?En lamajoria d’autors hi ha com a tema principal, a part d’una fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una doside crítica social, sense que cap característican’exclogui l’altra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPH?BOLOS, l’autorafa d’aquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on tambéla intenció d’entretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.Emmarcatsen societats futures Montserrat Lloret en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fauna crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus d’èticai moral.Futurimperfecte, el conte que obre el recull, el primer que l’autorava escriure i el més llarg de tots; transcorre en futur molt llunyà. L’escenariés una part de la Terra que, en un futur més immediat, haurien dominat unscientífics anomenats Homo zenit que,a poc a poc, deixen pas a uns altres completament diferents des del punt devista ètic i moral: “Aviat,però, va aparèixer el tràfic d’influències i el favoritisme, passant a engrandirel grup nombrosos individus d’intel·ligència més que dubtosa, però amb suficientmalicia i habilitat per disfressar llurs mancances. Aquests, van aprofitar-sedels coneixements dels anteriors per organitzar un món a la seva mida. [...]Si volemdefinir els Homozenit resultants, direm que la corrupció, l’amoralitat i l’egocentrisme erala seva màxima... Aquesta era la nova raça que ara dominaria la Terra”.Aquestescenari, que, en part, ens remetria a Unmón feliç, d’Aldous Huxley, en què la societat alta dels Alfa subdivideixla resta fins a arribar als Omega; també en fa de la resta esclaus perquè elstreu la capacitat de pensar, de recordar. En un mot els robotitza, elscosifica, al contrari del personatge de Jo,robot d’Asimov que passa ser de robot a assimilar la humanitat a causa d’unatara de fabricació. En el conte Futurimperfecte el personatge comença a sentir-se i a rebel·lar-se quan lamemòria dóna senyals de vida fins que troba éssers com ell i plegats podenemprendre una lluita contra el poder: “I, anosaltres, ens tocarà la tasca de regenerar la civilització a fi que en unfutur pròxim, la llibertat deixi de ser una utopia”.Comveiem l’autora dóna al seu personatge autonomia a causa del record i l’emoció. Perquèambdues coses són importants per recuperar el passat, rebel·lar-se contra elpresent i acarar el futur.En 2169l’espai és una ciutat del satèl·lit Europa, el més gran del planeta Júpiter. Enuna atmosfera asfixiant, com el d’una pel·lícula basada en la literatura ciberpunk, en què la biblioteca és ellloc preferit d’un personatge femení desencantat i amb curiositat; descobrirem,a través de la lectura que aquest personatge fa d’un antic volum; la provinençadels seus avantpassats: la Terra. Un planeta en què les classes dominantsgaudien de tots els drets i privilegis, mentre que la resta eren dividits per“castes” al servei de la preeminent i tenien totes les càrregues. Unpersonatge, requerit per un altre d’aquesta elit que sustenta el poder, serà l’encarregat,com abans d’ell van ser altres, de colonitzar aquest satèl·lit a canvi d’un“favor”: “Em dic Tess –fa ella–. Jo seré l’afortunada de rebre la teva esperma”.En Operaciófutur, l’altre conte, la crítica social es basa que en nom de la ciènciauna societat malda per la consecució d’una “raça única” amb la finalitat “d’aconseguir individus de gran resistència,tant per adaptar-se a canvis de nivell extern com per afrontar de maneraadequada els interns; això comportava esdevenir immune a les malalties idisposar d’un alt nivell d’intel·ligència emocional”.Lescaracterístiques físiques també han de ser úniques per a tots, ara bé elsindividus, els gens dels quals es resisteixen al canvi, acaben essentperseguits per a ser exterminats. Alguns que formen part de la mateixa famíliaaconsegueixen fugir fins que arriben a formar una comunitat lliure, lluny d’aquestasocietat opressiva.Híbrids és elprimer de dos contes que tracta del mediambient, concretament del Forat de la Capa d’Ozó que s’ha trobat al PolSud.Científicsd’arreu del món exposen les seves teories per explicar-ne les causes, com perexemple: “... el fet de malmetre la natura,com succeïa des de feia tant temps, sobretot a partir del desenvolupamentindustrial, la tallada sistemàtica d’arbres, la construcció massiva d’edificisimpersonals que passaven a crear grans ciutats artificials, superpoblades imalsanes... Proliferaven gran quantitat de projectes que, amb l’excusa demillorar el benestar dels éssers humans, tan sols servien per enriquir a unsquants, malbaratant els recursos naturals del planeta, ja tan malmès i agredit”.Amb laqual cosa una nova generació d’estudiosos del medi ambient es posen d’acord perremeiar la situació que és la causant de catàstrofes naturals i malalties incurablesper a la humanitat. Veient que tot el que es fa per pal·liar les tanta adversitatresulta insuficient, una jove científica catalana, basant-se en la premissa que“...tan sols ens cal aprendre a adaptar-nos a lavida que la Terra ens marca i trobar la manera de sumar-nos al ritme universal.No tot ha de girar al nostre voltant, sinó tot el contrari. Portem massa tempscreient-nos el centre de tot i... què som nosaltres?”.Proposala creació d’un ésser adaptat al medi mitjançant empelts d’animals de pellforta i resistent capaços de resistir qualsevol embat natural i genètic.D’unabanda, l’autora, coneixedora de les teories de Darwin de l’adaptació de l’ésseral medi, on sobreviu el més fort de l’espècie; ens en fa una clara exposició.De l’altra: l’home no és el centre de l’univers, sinó que en viu i ha deviure-hi. Potser l’home no ha de ser un ésser amb semblança de Déu, sinó que,com el Frankenstein de Shelley, es proposa crear-ne un altre de diferent. No aimatge i semblança d’un ésser dèbil que mor de malalties que no pot curar, sinóun ésser elaborat per alteracions genètiques, a partir d’empelts d’animalsforts i resistents als canvis, a la matriu de diverses dones fins a “transformar la raça humana, de fer-laresistent al medi”.Altravegada sorgeix el demiürg capaç de crear l’ésser perfecte: el nou Prometeu dedebò, amb permís ara de M. Shelley.Un altreconte en què el medi ambient és eltema és Quan el Sol dorm. Aquestanarració s’emmarca en una Tortosa distòpica en què la població lluita persobreviure després d’una hecatombe que s’ha produït segons tres teories. L’últimaés la que un científic tortosí va elaborar. Com que ningú se l’havia escoltatva fugir dels cercles universitaris d’elit on es movia i es refugià, aïllant-sede tot i tothom, a la Suda per aprofundir encara més en la seva teoria. La nétaserà l’encarregada de reivindicar la memòria de l’avi.Totesaquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïblequè, o millor dit qui és el futur d’una societat? Els infants. Així, doncs, pera Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una deles preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacionsfutures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes?Per aixòun dels subtemes d’aquests quatre contes és la infantesa.Si a Futurimperfecte els nens són criats en granges on “creixen com animalets. Ens comencen a domesticar de ben petits, però noens fan els rentats de cervell, ni les programacions fins que no som més grans.Per ser exactes, fins que no hem procreat dos o tres cops, segons convingui alsdominadors, en funció de si necessiten més o menys mà d’obra. Arribat el moment,ens porten als laboratoris on hem de passar per diversos processos”;en 2169una societat preeminent que viu lliure i, aparentmentsense preocupació no pot procrear perquè l’esperma masculina no serveix.Per continuar el seu lloc de privilegi en una Terra dominada necessitageneracions futures que puguin perpetuar el seu lloc de privilegi.Enambdós casos l’autora, per boca dels seus personatges, proposa una educaciólliure basada en l’amor i la llibertat de l’individu.Operaciófutur i Híbrids, s’aconsegueix un individu fort però en el primer s’opta per l’exclusiói, potser, l’extermini de qui no segueix les pautes marcades pel govern i en elsegon és una fortalesa física que supera la humanitat tal com la coneixien.No totsels contes del recull són tan reivindicatius, n’hi ha tres prou diferenciats.Lesboques de l’Avern és una narració d’aventures que se situa entreLa Garrotxa i el Pla de l’Estany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La màquina del Temps de Wells. Així unaparella cau en un forat on troben éssers de pell translúcida, com els moloks de Wells, que són, però, pacíficsi acollidors amb els nouvinguts. El conte acaba amb la sortida d’un delsprotagonistes al llac de Banyoles després de trenta anys.Computadorauniversal és una narració de temàtica molt actual: elprotagonista és un element de la informàtica que l’autora l’antropomorfitzafins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funcióper la qual ha estat creat.Transmutació és l’últimtítol del recull i el més entranyable l’estada de l’ésser al claustre matern,les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que l’estimarani ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb unagran dosi de poesia.Caltenir en compte que l’estil, la manera de narrar és important en aquests relatsperquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol l’autora:“Entro a la biblioteca, disposada a llegir quelcomque em distregui. No puc acostumar-me al fred que fa a fora i encara que pucanar a centres esportius on disposem de piscines d’aigua calenta, que emergeixde les profunditats de l’oceà [...] Els nostres edificis s’han pogut construirgràcies al moviment que es va produir fa milers d’anys a les dorsalsoceàniques. Van elevar-se terrenys rocallosos i ara són el nostre sòl. De fet,aquest fenomen, encara passa avui en dia i noves illes es van formant constantment.Nosaltres vivim a les zones més antigues, on ja no hi ha tant perill que esprodueixin les erupcions magmàtiques provinents de les capes més internes”. “...Encara recordaven la primera vegada que els hi van portar a través dels túnels,fins a arribar a l’entrada [...] un esvoranc ple d’arbres i plantes de diferentsclasses i tonalitats, de formes recargolades que s’allargaven fins a tapar unforat per on s’intuïa hi havia d’haver el cel. L’aigua regalimava pels cantonsanant a parar al centre, on hi havia un petit llac [...] L’aigua eratèbia i reconfortant. Van tenir la sensació de reviure i recuperar tot l’oxigenque enyoraven. Cada dia hi anaven una estona”.Enaquest domini de la descripció Montserrat Lloret també ens deixa ben clar laseva informació sobre temes científics:“... Allà treballen amb la producció i distribuciódel krill, un crustaci molt abundant a la zona antàrtica i que s’ha descobertcom aliment important per a l’ésser humà, ja que a més d’aportar proteïnes,oligoelements, minerals i greixos beneficiosos per a l’organisme, s’hacomprovat que té una acció protectora enfront de certes malalties. Actualmentja se n’ha implantat el consum amb molts bons resultats”.Compodem adonar-nos, l’autora del recull, a més de ser una admiradora del gènere,també escriu relats segons els cànons més rigorosos i és que la ciència-ficcióincita a l’escriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des delprimer conte no podran deixar de llegir Logos amphíbolos. GlòriaCalafellSant Feliude Guíxols, 2013

Quiero publicar un libro Ver más libros