MEMÒRIES D'UN SUECÀ DE "A PEU"

Les MEMÒRIES D’UN SUECÀ «DE A PEU» arrepleguen en un sol volum les quatre parts de les «Memòries d'anar per casa" (el meu segle XX)», amb lleugeres modificacions de sintaxi i gramaticals, d’afegits que li passaren desapercebuts a l’autor, i rectificació d’alguns errors trobats desprès de successives i atentes lectures. Les memòries s’han dividit en dos apartats: La PART PRIMERA (?-1969) narra els records contats o viscuts per l’autor referent als antecedents familiars, la infància, adolescència i joventut, (generalment localitzats a Sueca) i del temps en que se n’anà a València a estudiar Preu (Curs Preuniversitari), posteriorment Medicina, Milícies Universitàries i acabament de la llicenciatura (1969). La PART SEGONA (1969-1999) detalla el temps que exercí de metge rural, metge hospitalari, i el pas per l’Ajuntament de Sueca (un any d’Alcalde--primer de la democràcia--i setze de Regidor).

Les Memòries, doncs, arrepleguen la quasi totalitat del Segle XX. Per dir-ho més exactament, des del primer quart de segle (al parlar dels antecedents familiars més directes) fins que acaba l’última legislatura democràtica local del segle (1995-1999)

No busqueu referència als jocs i veïns del Carrer Patilots i del Barri de la Milagrosa, on l’autor passà la infància i l’adolescència; tampoc trobareu res sobre les escoles a les que va assistis: la Unió Cristiana i el Centre Politècnic. Si algú en té interès es narra en el llibre publicat amb el títol: RELATS DE LA SUECA DELS ANYS 50.

En l’apartat d’agraïments no puc deixar d'esmentar als amics Ramón Navarro Bonet (que ha prologat els llibres «La Sueca dels anys 50», i «Reflexions parcials»); a Xavier Paniagua (que ha escrit el pròleg a la segona part de les «Memòries d’anar per casa»); a Josep Blay autor del de la quarta part; i a Joan Matoses (amb el que vaig «patir» i compartir militància en l’Agrupació Local del PCPV-PCE), i que m’ha servit d’ajuda en alguns records «confusos» de l’època de la nostra militància.

Per acabar, menció especial mereix TERE, perquè sense la seua paciència, col·laboració lectora, maquetació i correcció ortogràfica, en alguns moments ho haguera enviat tot «a fer la...». Però, siguem educats: «ho haguera enviat tot a fer punyetes o allà on brama la tonyina».

Si el lector en trau, de la lectura, alguna cosa de profit em consideraré agraït i pagat; això voldria dir que l’esforç no haurà estat en va.

J.Lloret (n.1944): metge jubilat.