Patrimoni hidrològic de Tàrbena.

A les acaballes de segle XVIII el mossén Josep Cavanilles en descriure la Vall de Tàrbena diu: «Es muy quebrado aquel terreno, pero hay sitios pingües, y aguas para regar algunos campos»: Un segle desprès 1845-50, Pascual Madoz en el seu «Diccionario geográfico-estadítico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» refereix que Tàrbena compta amb més de dues-centes fonts.

L’Associació Amics des Museu de Tàrbena, consultant el patrimoni cultural local se n’adonà que les fonts del Buscarró, Banissalim Casivanyes, Font Grosssa, d’Enmig, La Murta, sa Fonsanta i de Baix, estàn catalogats per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, com a Béns d’Interés Etnològic. La qual cosa ens va dur a catalogar la resta de fonts, i de retruc altres elements hidràulics: aljubs, basses i assuts; pel seu clar interés etnològic. Així entre el 2017 i 2018 els socis José Francisco Ginart Ripoll i Toni Pont Sifre van recórrer el terme municipal, visitant les fonts i altres elements. En alguns llocs la destrucció era total, com ara sa Font d’en Serra la qual està desapareguda i la bassa plena de roques i pedres. En altres llocs resulta impossible arribar-hi, donat l’abandó del conreu, en el cas de sa Font des Rafels xafant la brossa arribaren a escoltar l’aigua, però donat a l’esbarzerar no van poder albirar ni la font ni la bassa. Tot i això hem inventariat 57 fonts, falten algunes que tot i saber la seua existència desconeixem la seua ubicació exacta. Cal afegir 14 aljubs, en aquest cas hem fet un mostreig, tot i que tenim la certesa que són molts més, atés la semblança entre ells i la dificultat de localitzar-los. A més de 7 basses, 3 assuts, 7 pous d’aigua natural i la conducció de s’Ull de sa Font a Casivanyes, per la seua rellevància. Sumant en total 89 elements catalogats. Hem de remarcar que en aquesta publicació, no es tanca el procés de catalogació, el qual continua.