les urbaLiades

Sense aquella carpeta amb gomes de color blau trobada en una socarrimada cafeteria, mai hagués publicat Paraula de Vndal 1987-1993. I, si mai hagués publicat Paraula de Vndal, possiblement no hagués rebut la visita den Iu Murallis a casa.

Em dic Xavier Xoll, però la gent que em coneix em diu Xevi. Sóc etimòleg i estic a latur: la meva feina i cada cop la de més gent. I, com que no trobo una ocupació, utilitzo la meva vocació per recuperar, reciclar, restaurar i aclarir uns papers que van ser escrits per un xaval que es va suïcidar amb vint-i-tres anyets. Era lany 1993 i, des del cul de barri on era, va passar olímpicament de lil·lusionisme olímpic, per viure en una realitat paral·lela, una realitat paral·lela que, paraula detimòleg, potser ens resulta massa actual.

Xevi Xoll, etimòleg en atur

 

les urbaLiades són un recull de relats que es belluguen entre el somni, la vigília i el record. El segon maó de El Somni dels Bruts, la novel·la que sautoescriu, és escrit a quatre mans: les difuntes mans de lIu i les nerviüdes i tafaneres mans den Xevi.

De fons, Lovercraft, Bontempelli i essències de Bukowski i dun món, el de la punki-barcelona del 86 al 93 de la qual nIu Murallis en va ser un crpula consumidor.

Bon profit!