Esta web, cuyo responsable es Bubok Publishing, s.l., utiliza cookies (pequeños archivos de información que se guardan en su navegador), tanto propias como de terceros, para el funcionamiento de la web (necesarias), analíticas (análisis anónimo de su navegación en el sitio web) y de redes sociales (para que pueda interactuar con ellas). Puede consultar nuestra política de cookies. Puede aceptar las cookies, rechazarlas, configurarlas o ver más información pulsando en el botón correspondiente.
AceptarRechazarConfiguración y más información

Ignasi M. Carrero Cervera

Nací en Barcelona el año 1945. Considero que soy la única persona en el mundo no autorizada para escribir mi biografía. Dicho de otro modo, no me parece posible, y si me apuráis, ni honesto, cualquier intento de autobiografía. De todos modos no creo que sea infringir gravemente mi manera de ver las cosas, afirmar que actualmente vivo en Ibiza. No quiere esto decir que me niegue a contar las historietas de mi vida, pero eso sí, no lo hago más que a aquellos que se interesan en oírlas. Y en su caso lo hago, y lo haré, con mucho gusto, aunque garantizándoos mi total parcialidad. De todos modos, si me leéis no os costará mucho acercaros, cuanto menos, a mi perfil.

En mis escritos hay una clara transición del ensayo (Llegar a ser, Aprender a aprender) a la novela (Callar, Aún, Aigua de pluja, Paraula de campana, Parèntesi), así como del castellano, lengua en la que aprendí a leer y escribir, al catalán, lengua en la que siempre he hablado. He traducido, sin embargo, al castellano las novelas escritas en catalán.
 
Vaig néixer a Barcelona l'any 1945. Em considero l'única persona del món que no està autoritzada a escriure la meva biografia. Val a dir que no em sembla possible ni honest cap intent d'autobiografia. Malgrat això, no crec que infringeixi greument aquesta forma de veure les coses si afirmo que actualment visc a Eivissa. Això no vol dir que em negui a contar les historietes de la meva vida, però ho faig només a qui hi està interessat. I en tot cas ho faig -i ho faré- de bon grat, garantint-vos la meva total parcialitat. Però, sigui com sigui, si em llegiu no us costarà gaire acostar-vos, almenys, al meu perfil.
En els meus escrits hi ha una clara transició de l'assaig (Llegar a ser, Aprender a aprender) a la novel·la (Callar, Aún, Aigua de pluja, Paraula de campana, Parèntesi), així com del castellà , llengua en què vaig aprendre a llegir i escriure, al català, llengua en què sempre he parlat. Nogensmenys, he traduït al castellà les novel·les escrites en català.
 
página 1 de 2