Amor, hem de parlar

Amor, hem de parlar és un recull de vint-i-cinc contes que tenen com a fil conductor les relacions humanes. Les narracions són escenes quotidianes en les quals es barregen estrelles de la música o el cinema com Robert Redford, Richrad Gere, Harrison Ford, Sylvester Stallone, Wynona Ryder, Shakira, Mick Jagger o Keith Richards amb personatges normals i corrents que cada dia ens creuem pel carrer i als quals sovint no prestem atenció com la Laura Tutusaus, la Mònica Graziani, en Sadurní Rifé o l™anònima noia del paraigua taronja. Les relacions de parella, en totes les seves vessants, ocupen bona part dels textos però també hi podem trobar relacions entre mestres i alumnes, entre companys de feina, companys d™habitació en un hospital, entre germans, amics, coneguts i saludats, entre el client d™un supermercat i la caixera que sempre l™atén, entre l™editor i l™escriptor i entre sogres i gendres. Tot hi cap però amb un denominador comú: malgrat que els homínids fa segles que intentem relacionar-nos, malgrat que cada generació es pot emmirallar en les anteriors o en els seus coetanis, seguim tenint poca traça a l™hora d™entendre™ns i, en canvi, una facilitat increïble a l™hora d™espatllar-ho tot i fer-ne miques fins al punt que la reconciliació es fa impossible.

El to dels contes no sempre és el mateix però la majoria s™afronten amb sentit de l™humor, ironia i certes dosis de frivolitat. Si és que n™hi ha, cosa que no sempre succeeix o almenys l™autor no sempre té la voluntat que sigui així, cal buscar el missatge entre línies i, enmig de situacions còmiques i, a vegades, desconcertants, s™hi amaguen petits esquitxos literaris que conviden a la reflexió, ni que sigui perquè el lector es pot veure retratat en algun dels personatges que protagonitzen les històries. En un altre bloc de textos, el to es torna seriós i reflexiu. No hi ha lloc per al sentit de l™humor però sí per a la poca traça abans esmentada que els humans tenim quan ens relacionem. Són contes que obren la porta als maltractaments o a la decadència de certs éssers que, sota una aparença normal, amaguen intencions perverses o pateixen un procés de degeneració moral que els condueix a actuar fora dels límits que una societat amb sentit comú hauria de permetre.

No hi ha cap tret autobiogrÃfic en els vint-i-cinc contes que formen aquest volum però sí que és veritat que l™autor ha estat molt a l™aguait del seu entorn immediat, principal font d™inspiració d™aquest recull. Personatges coneguts i desconeguts que habiten en el seu paisatge habitual, les seves anades i vingudes, les circumstÃncies que els envolten, sobretot les més anecdòtiques o surrealistes, han estat font d™inspiració per a la majoria d™aquests relats curts. L™expressió que dóna títol al recull, tan utilitzada en la vida real com en el cinema, convida a sentir males notícies o ens permet intuir que les coses no van tan bé com ens pensÃvem. No sempre és així. Amor, hem de parlar té moltes sorpreses reservades als seus lectors.