Silvi, la cara oculta de la lluna. ( Continuació de "Silvi, la néta del jutge Farràs" )

Silvi és la néta del difunt jutge Farrs la qual per influència d'ell estudia la carrera d'advocat. L'endem de finir-la, entr a treballar al bufet de Marc Antoni Leiva considerat el més prestigiós de la ciutat i ell, el millor advocat dels nostres dies.  La Silvi és una xicota jove, intel·ligent i bonica, amb prou capacitat per a desenvolupar ella sola la marxa del bufet només amb pocs mesos de romandre-hi. Posades així les coses costa poc per un home encara jove i vidu, tot i que per anys podria ésser el seu pare,  esdevenir bojament enamorat des el primer dia que la va veure. Convertida en la seva amant coneix el fill arribat de poc de l'estranger, i de la mateixa manera que ella propícia la gran passió del pare, és el fill qui inspira la seva, la qual triga un no-res en convertir-se en un impossible per la seva condició d'homosexual. A contracor trenca la relació, relació, que esdevenia nul·la amb el pare des el moment que va assabentar-se'n essent només un adolescent. Malalt i sol, en recaure de la malaltia incurable que arrossegava declarada en la seva estança a l'estrenger, la Silvi és incapaç de mirar a una altra banda i, aquella passió que va inspirar-li tot d'una, es torna amor, el més sublim, i té per ell la cura que només una mare en seria capaç. Al costat de la filla que neix  de l'advocat formen la família més original i surrealista i, alhora, més entranyable que ningú pugui imaginar. La lluita de la Silvi ha començat. Lluita pel que ja considera el seu fil, lluita per la filla, per la justícia, per la veritat, per la llibertat, pel dèbil, pel desprotegit i per un matrimoni que se li nega, ella creu, injustament. Tan injust com la mort del fill de l'advocat quan tot feia pensar una definitiva recuperació. Cansada dolguda i trencada per dintre cau en una depressió pregona que la du a la desesperació. En aquest estat és com ho veu i com ho viu la néta del Jutge. En La Cara oculta de la Lluna és com ho viuen i com ho veuen els altres.  Però ella no pot, ara com ara, albirar-ho d'una altra manera. Tot s'esfondra dintre seu,  ja no creu en res, ja no vol res i rebutja fins i tot el matrimoni que l'advocat li ofereix. I per més que li demana en nom del seu amor, tampoc el creu. L'amor és un passatemps - diu fredament - el temps fa passar l'amor.  I fuig com un au pelegrina sense lloc i sense nord, abandonant fins i tot, allò que més estima.