Camí d'Argelers

França no va ser un bon país d™acollida. S™observa un tracte inhumÃ. La indefensió, la falta d™infraestructures i el control de la gent per part d™unes tropes que no eren cap garantia, agreujaven els problemes prou coneguts. A mesura que s™avançava en el temps les prestacions donades als encerclats anaven millorant...

Els dos primers mesos de vigència d™aquest camp, així com els darrers dies del conflicte, al sud dels Pirineus, centren l™atenció de l™autor.

Es pretén analitzar com visqueren la gent encerclada en aquell desert de sorra. Com pensaven i sentien, com a fruit de les explicacions d™una colla de persones que hi varen viure i que patiren les condicions d™ una impresentable i cruel acollida. Tot això, després de cap a tres anys de guerra... Dintre aquest ambient marginal, la Dora i en Joan viuran un increïble enamorament com a resultat de situacions extremes i vivències que ratllen en la desesperació.

En Josep Ripoll, la Palmira Coll i la Consol Solench de Vilajuïga, ens ofereixen els testimonis dels militars que treballaven al camp d™aviació d™aquest poble. Un cuiner de l™hotel Duran a Figueres, (J.C.) i un altre d™Espolla respectivament, expliquen com treballaven al camp de concentració d™Argelers. En Miquel Trilla de Vilanova de la Muga, com a artificier d™en Líster, fa saltar els polvorins de Llers i Figueres, els ponts de l™Albera sud i posarà les metxes per fer saltar pels aires les bótes i tines del celler cooperatiu d™Espolla. En Jaume Oliva Ferrer de Llers, explicarà el trasllat del tresor de la República des de València a Peralada i la crueltat de que féu gala el major Líster a Llers, abans de fer volar el polvorí ubicat a l™església. En Pere Martorell del Poble Sec i d™altres testimonis aporten les seves vivències, que anirem veient, si fóra que ens voleu acompanyar en aquest camí de crus records.