Vens i el vent bufa
Una narrativa entretinguda i inesperada amb profunds aspectes psicològics i filosòfics

Als vuit anys, Jairo marxa amb els seus pares de les illes Canàries cap al Japó, on hi té una tia àvia que els acull. Al cap d’uns anys, marxa sol —perquè se li han mort els pares— de Shimakami i va a Tòquio per fer-se un camí. Al cap de tres anys, torna al poble de la seva infantesa per reconciliar-se amb el passat. Arran d’un tsunami, rep un fort cop al cap que el fa perdre part de la memòria. Jairo s’endinsa als Boscos Prohibits per salvar a Cora. Allí es troba amb esperits, una fetillera i la Mare del Bosc (viatge iniciàtic).

A la fi, la seva amiga i consellera Setsuko l’admet com algú “de casa”.

Narrativa de ficció escrita en primera persona del passat,
a la manera de memòries. A la narració, hi ha inserits històries breus inspirades en contes japonesos, poemes curts, somnis, entorns màgics.

La novel·la té tres nivells de lectura. Al primer nivell, es descriuen els paisatges que envolten els personatges principals i els seus trets físics (l’aparença de les coses). Al segon, es mostren els seus mons interiors (oníric i metafòric). I al tercer (el més profund) el personatge principal, Jairo, explica el procés que ha de fer per rescabalar una conducta perversa que va tenir a una vida passada (metafísica).