Traços de desig

Pròleg

 

Limpuls fonamental

 

La primera vegada que li vaig dir a una noia que la trobava sexy em va clavar una bufetada sense miraments al mig del carrer. Ella era una progre vestida amb els enagos de lvia i un cabs de vímet gran com un cove on hi portava una capsa de llumins de cuina, un flascó de ptxuli i una novel·la de Pedrolo, i jo era un barbamec grenyut amb una bossa de pell girada on hi duia sempre el meu quadern descriure poemes i un exemplar del Llibre de les Meravelles de lEstellés. Eren temps de lluitar per lalliberament sexual, i a això ens dedicvem amb tot lafany polític del moment, carregats de contradiccions evidents, i sense saber gaire en què consistia el sexe.

Després vam llegir Freud i tot allò de la força motriu de lenergia de leros, però suposo que no vam entendre res, perquè allò no va millorar les relacions sexuals entre els de la meva quinta. Ho fèiem malament, amb presses i sentit de culpa. I sort que alguns vam descobrir el Marquès de Sade i Histoire dO i Les onze mil verges dApollinaire, si no encara ens lagafaríem amb paper fi, que és el que fa la gent que al sexe li diu fer lamor i a follar anar-sen al llit. I potser perquè molts no van llegir mai aquelles porcades i el cervell sels va quedar embussat de psicoanlisi, els catalans som més dallitar-nos a les fosques i tapats fins al cap, que de rebolcar-nos com feres per terra, mossegar-nos els mugrons i donar o rebre lembat de la pixa per tots els forats damunt del linòleum. I així ens van les coses en general.

Avui en dia la sana descoberta de latractiu eròtic duna persona no hauria de ser motiu de cap plantofada. Ens hem fet grans, ens nhan passat unes quantes i crec que ens hem desempallegat dalguns tabús que ens encongien la tita o ens serraven les cuixes només pensar-hi. El sexe és una prctica inherent a la vida, i així ho diuen fins i tot els filòsofs sense que a ningú no se li obturi cap neurona. Després hi ha els carques reconsagrats i la jerarquia eclesistica, però això és un altre tema.

Però no ens enganyem, la contribució de la literatura catalana a un cert estadi de normalització de les coses del sexe (que és el que vol dir erotisme), no ha estat gaire notòria al llarg dels temps. Alguns títols més o menys pintorescos, dues col·leccions que han passat a millor vida fa anys, dos premis dels quals només en sobreviu un, una colla darticles recordant el que podríem haver estat i no som (una altra xacra típicament catalana), i uns quants treballs de recerca destudiants de secundria hormonalment esvalotats. Poca cosa més tret dels versos de lEstellés que encara rellegeixo de tant en tant. I de sexe, poc; això també.

Una col·lecció de poemes eròtics com aquesta que ara llegireu no far aixecar la moral de les tropes dactivistes sexuals, tant de bo; però si predisposa lamable lector a escatir la possibilitat daventurar-se a dir-li a la parella que tingui més a m que la troba sexy i a proposar-li una tarda de gresca sense profilctics mentals ni polítics (que sempre destrempen), us asseguro que les autores i autors del recull ja es donaran per ben pagats.

Més enll del lirisme del cant al desig eròtic, la poesia és lart dexpressar en paraules convertides en imatges el contingut espiritual propi. Lerotisme de divers pelatge que impregna els poemes del llibre és la mostra duna espiritualitat moderna, alliberada del vendaval que va arrasar les ments del país fins a convertir-les en un convent destretors libidinoses primer, i en una assemblea de discussió política i psicològica després.

Probablement el món encara no sacaba, però això no treu que haguem dajornar sempre per a un altre moment que mai no arriba una de les facetes més agradables de la vida. La poesia hi ajuda.

 

Rafael Vallbona

Periodista i escriptor