Esta web, cuyo responsable es Bubok Publishing, s.l., utiliza cookies (pequeños archivos de información que se guardan en su navegador), tanto propias como de terceros, para el funcionamiento de la web (necesarias), analíticas (análisis anónimo de su navegación en el sitio web) y de redes sociales (para que pueda interactuar con ellas). Puede consultar nuestra política de cookies. Puede aceptar las cookies, rechazarlas, configurarlas o ver más información pulsando en el botón correspondiente.
AceptarRechazarConfiguración y más información

Carolina Ibac i Verdaguer

Vaig néixer a Esplugues de Llobregat el 30 de novembre del 1975. Sóc diplomada en Ciències Empresarials i a punt de llicenciar-me en Administració i Direcció dEmpreses per la UOC. Actualment treballo com a docent de secund ria en un institut de la comarca dOsona.

La meva afició per lescriptura es remunta des de la meva infantesa. Tot i que sempre mhavia decantat per la prosa, he rebut forces influències de la meva mare, una gran amant de la poesia i amb un talent especial per versar. Després de tenir una aturada liter ria de deu anys, torno a renéixer i a sentir el clam per la poesia de mans de lescriptor Daniel Ferrer i Esteban amb el que tinc un parell de poemes publicats dins el seu llibre BARREJAM i tres poemes més en el seu llibre MÀGICA LLUM. És quan reprenc amb més forces que mai el camí literari per poder transmetre al món a través de paraules escrites totes les meves inquietuds. Em moc en quatre eixos tem tics: els somnis, la crítica social, els moments obscurs i la passió per la meva filla, nascuda l1 de maig del 2007.

He col·laborat, de la m de l'escriptora Noemí Trujillo, amb 16 escriptors en una antologia poètica bilingüe, editada per Sial Ediciones, que a l'abril vinent sortir a la llum.

Actualment preparo una novel·la sobre els maltractaments a la llar i una altra novel·la futurista que critica la societat actual. Tot això ho combino amb poemes publicats al meu blog SOMNI TURQUESA.

Gr cies per ser-hi i continuar dins el més llarg dels somnis, seguim el camí cap a Ítaca. REVOLUCI?!