Sang!

L'homenet tenia el braç completament estirat, s'havia posat gairebé de perfil. Ella s'havia acostat fins situar-se aproximadament a un pam del canó que l'apuntava al pit. Estaven en silenci i s'aguantaven la mirada. Darrera seu hi havia la taula on havia passat tot, encara tenia els plats on tot just havia sopat i algun d'aquells gots allargats, tot tacat de sang, de la meva sang que s'escampava pel paviment en un riu que es dirigia cap a mi, escalava pel meu jersei i s'escolava entre els dits de la meva mà esquerra ”que encara estava completa” que tenia tenyida. I fins la mà dreta, amagada dins un tovalló que segurament hauria estat d'algun altre color abans de tornar-se vermell i humit. A la meva dreta un home inconscient ho contemplava tot immòbil des de darrera d'una mÃscara de vidre, licor i sang. Mirés on mirés tot era ple de sang.