πυρωπός. La blegadissa de la llagoteria

Vull començar a tall d'introducció tot explicant la petita llicència literÃria que m™he permès alhora de traduir el ˜piropo™ com a pirop i no amoreta, floreta o flor com manarien els cÃnons pompeuencs. El fet de fer un estudi sobre la floreta i posar-li títol (que de ben segur sortiria florit), s™hem presentava com a missió quasi bé impossible ja abans de poder començar a explicar qualsevol tesis filosòfica. Així doncs, donat que a la nostra llengua existeix la paraula pirop, del llatí pyrōpus i aquest del grec πυρωπός (títol d™aquesta obra), per referir-se™n al nesosilicat d™alumini i de magnesi, mineral del grup del granat que cristal·litza en el sistema cúbic, de color vermell de foc, considerat gemma (fins i tot m™he après la fórmula: Mg3Al2(SiO4)3) i que, per una altra banda, aquest mineral de ben segur que rep el nom d™una paraula grega derivada del nom del color del carbúncul, d'un vermell intens com la grana, semblant al foc, granat, utilitzada per anomenar l™aspecte de foc, de ˜focs artificials™ i, per tant, de les paraules amb un sentit derivat d™això, he cregut convenient afegir al pirop mineral el sentit de pirop com a floreta.

Tan mateix, el literari i bonic subtítol La blegadissa de la llagoteria, ha sorgit igualment de buscar les paraules adients i correctes a ˜gozne™ (habitual en el meu lèxic filosòfic), com a punt d™inflexió, com a frontissa (i el seu sinònim blegadissa), que permet articular la porta d™entrada, en aquest cas, a l™emoció que comporta la ˜lisonja™, l™afalagament, la llagoteria.