El conte de l'espurneta del Sol - Segona part - El naixement i la primera infància

Aquest conte és la continuació de la primera part d’El conte de l’espurneta del Sol, on l’espurneta feia un viatge a la vida de la Terra. I en aquesta segona part, El naixement i la primera infància, la Dària comença la seva primera aventura en la vida real, quan neix com una noia.

L’espurneta té la seva essència plena d’amor i de coneixement savi, per herència del Sol; però, per poder evolucionar, ha de passar la vida de manera independent dins del cos humà. Per la seva curiositat, i per la seva diferent visió, tot se li fa una mica «estrany». Realment, tothom és així a causa de la seva essència, només que la gent, quan creix, no ho vol admetre i ho considera «coses infantils». Es guien més per la raó i per la lògica. La mateixa vida ensenya que, a més de la ment, també tenim el cor, que pot salvar la vida de la catàstrofe d’autodestrucció a la qual estem encaminats els humans.

«L’amor i la bellesa salvaran la vida», van pronunciar molts escriptors, artistes, músics i pintors de diferents èpoques i cultures; i potser tenien raó. És la part de la balança que faltava, la part no racional, però la que hauria de portar a una existència d’evolució superior de la Terra.

Espero que la història de l’espurneta us pugui ajudar a veure que hi ha una gran multitud de cultures, i que de vegades no les entenem a causa dels prejudicis, per la intolerància a la diferència, o simplement perquè ens fa mandra de pensar-hi. O millor, no pensem, o no volem entendre, que hi ha diferents enfocaments en un mateix fet o problema, i potser, veient-ho des d’un angle diferent, podem descobrir o trobar les explicacions que no es veuen a primera vista.

Aquest conte no té el propòsit de proporcionar la informació com si fos la veritat absoluta. Es tracta de despertar la creativitat i la calidesa del cor, d’obrir les nostres ments a altres cultures i a la vida del planeta en general. Aquest conte és força real, ja que conté molts fets de vides reals. Fins i tot, de vegades, aquesta realitat sembla més fantasiosa i increïble. És un viatge al món real, amb uns ulls que no acostumin a donar-ho tot per suposat.

Nosaltres, quan viatgem a un lloc nou, ho veiem tot amb una percepció distinta. Tot sembla més bonic i més interessant que no pas les coses que ens envolten habitualment i que estem acostumats a veure cada dia. De vegades, però, quan tornem a casa, podem apreciar més el que tenim i que ja no percebíem.

Aquest és un viatge a la vida real, fet amb uns ulls «no acostumats» a veure la banalitat de les coses de sempre.

Espero que us agradi i que acompanyeu l’espurneta en el seu viatge a la Terra.

L’autora