CIUTADANES VOL. I

Sempre diuen que la nostra pàtria és la nostra infantessa. Sempre discrepe d’esta frase en una cosa. Pot ser que al ser criat on els referents sempre han sigut les dones jo sempre la interprete d’un altra manera. La meua màtria és la meua infantessa.

Màtria, és un neologisme utilitzat per escriptores com Virgínia Woolf, Isabel Allende i Christa Wolf per a representar la reconstrucció del terme pàtria, lògica que ja esmentava Plutarc en l'antiga Grècia,​ i que en el segle XVII era referit en la llengua castellana per derivar-se aquesta de la pròpia terra.

Si, és cert que un dels meus referents és el meu pare i a ell li dec poder afrontar un full en blanc. Però és ma mare qui hem guia, qui durant la meua edat d’infantessa marca el camí pel que sempre he anat. Ha tret tot el productiu que tinc dins. Ella s’ha preocupat per a que la meua societat, el meu entorn, sigues el millor possible. Pot ser, segur que si, ella ha sigut el meu far per tal de ser com soc. En està equació també intervé la meua germana en la que colze a colze he anat creixent com a adult i com a persona. I com no! No puc oblidar a la meua companya de viatge i a les meues filles, no entendria la vida sense elles. Ella hem fa tindre els peus en terra i hem fa vore la realitat des dels seus ulls, uns ulls de vida, de lluita i de responsabilitat. Elles educades en el feminisme i en la igualtat hem fam repensar sobre la meua vida i el meu entorn i com, les dones, elles han fet la meua vida més fàcil i senzilla.

Pot ser ha sigut l’educació però jo com molts altres homes hem estat educats en un matriarcat i és per això que brollen de nosaltres unes noves masculinitats que ens fan tindre com a referents CIUTADANES del nostre municipi que han fet, i fan, història i màtria.