Vaig néixer a Calonge (Baix Empordà), l’any 1952. Als deu anys em vaig traslladar a viure a Palamós. Hi vaig estudiar el batxillerat elemental als germans de la Salle. Vaig cursar el batxillerat superior i el Preu als Maristes de Girona. Els estudis superiors d’enginyeria industrial els vaig fer a Barcelona. He treballat en diferents administracions públiques; actualment exerceixo de jubilat. Resideixo a Tarragona des de l’any 1987.
M’he format en l’art de la narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Col·laboro en la Revista Bagant, de l’Associació Cultural Federica Montseny de Palautordera.
La Institució de les Lletres Catalanes m’ha inclòs als d’autors del programa Lletres a les Aules.
Membre de l’Associació de les Lletres Catalanes.
He dirigit tallers d’Introducció a l’escriptura narrativa a l’espai cultural de la gent gran de «la Caixa», a la biblioteca de Els Pallaresos i i als Centres Cívics de Sant Pere i Sant Pau de Torreforta, a Tarragona.
OBRA LITERÀRIA (8 novel·les, un conte per a infants i una adaptació teatral):
El meu primer relat, El camí dels cirerers, autopublicat 2012), transita per la vida de qui va ser el primer alcalde de la nova democràcia en un poble imaginat de la geografia catalana, amb moltes pinzellades dels meus records d’infantesa. El text sencer: El camí dels cirerers
Un pessic a l’ànima és la meva segona novel·la. (Editorial Gregal, octubre 2013). Una incursió en l’existència del doctor Martí Pijoan que fa camí per la vila de Palamós i les ciutats de Girona i Barcelona. Un passeig per les seves vivències d’adolescència, de joventut i de descobriment. Dins d’una societat en ple canvi polític i de transformació de classes socials durant l’última meitat del segle passat.
Amb dits de molsa (Editorial Gregal, setembre 2015), la meva tercera novel·la, una historia d’immigració, de relacions humanes i d’amors per interès. Amb els carrers i la places de Tarragona, i l’altiplà peruà, com a rerefons.
L’olor de la seva pell (Editorial Gregal, novembre 2017). Quan les petges de la Guerra Civil marquen el caràcter de les persones.
El primer piteu (Editorial Gregal, maig 2019 – Reedició 2014). Novel·la històrica. Segle XIV. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç a la Vall de Lord. El món de la draperia, teixidors, paraires, comerciants de llana, telers i els primers tissatges de l’exitós «drap del Piteu»
El llarg silenci dels botxins (Editorial Trípode, octubre 2020) Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de las Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführerde l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la guerra d’Espanya i l’horror de l’holocaust en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna, els crims als camps de concentració o la foscor de la França col·laboracionista, són aspectes que embolcallen les històries personals d’aquest relat.
(Adaptació teatral de la novel·la amb el director xilè Alberto Barnuylle, que s’estrenà els dies 22 i 23 d’octubre dins la programació de la Memòria Històrica de la l’Ajuntament de Tarragona)
Un altre dijous de juny (Editorial La Verònica Cartonera, desembre 2021) és una novel·la curta (feta a mà, numerada) amb Barcelona d’espectadora i de protagonista. Un dia en la vida d’un aprenent d’escriptor amb una seixantena llarga a sobre trascamant per la ciutat amb dos objectius predeterminats. Furgant en l’existència dels personatges que es creuen en el seu camí: la parella d’immigrants andalusos, l’empresari vingut a menys, la filla ornitòloga, el jove refugiat àrab, la jove despenjada… Amb problemàtiques ben vives: immigració, turisme de ciutat, malalties i vellesa… i el desig propiciat per un retrobament ple d’incerteses.
Nabil «Robapinyes» (El Cep i la Nansa, abril 2022). Amb la il·lustradora Montse Buñuel hem fet aquest conte que parla de la història d’un nen de l’Atles marroquí. Ell i el seu pare arriben a Catalunya i acaben integrats dins la comunitat d’un poble de la falda del Montseny. Un llibre amb un alt contingut educatiu i d’ajuda per la integració dels nens nouvinguts.
La lluna turquesa (Editorial Aledis, abril 2024). En un acte de catarsi, la Lisa Cama ens desgrana la seva existència de confrontació i descoberta escrivint a la seva mare Rosa Tarrés, una dona nonagenària amb el seny perdut. Una vida de comoditats en una família burgesa i catòlica de què només es podrà deslligar per influència de la seva amiga bielorussa Greta Lanskaya. Tres dones amb perspectives de vida molt diferent.
Recull de contes i una novel·la curta (Editorial LDA-LinK). Vint-i-vuit romanços curts . Alguns es poden semblar als d’en Pere Calders, el mestre. Altres, tenen tufs de vivències personals. Els més agosarats, amb un pèl de fantasia. Els últims, fins i tot, amb una mica de morbo. A la segona part, quatre històries més llargues, condimentades amb una punta d’ironia: Maria Cinta, L’home dels elàstics blaus, Desenllaç Fatal, El cas d’en Cisco Vantura. A la tercera part, una novel·la curta: Un altre dijous de juny. I finalment, un seguit de sentències escrites per si poden servir a algun amic lletraferit amb ànsies literàries. Un relats in creixendo amb ironia, missatge soterrat o situacions quotidianes, reals o inversemblants.
Hacemos fácil la lectura
La comunicación especializada en escritores
