Esta web, cuyo responsable es Bubok Publishing, s.l., utiliza cookies (pequeños archivos de información que se guardan en su navegador), tanto propias como de terceros, para el funcionamiento de la web (necesarias), analíticas (análisis anónimo de su navegación en el sitio web) y de redes sociales (para que pueda interactuar con ellas). Puede consultar nuestra política de cookies. Puede aceptar las cookies, rechazarlas, configurarlas o ver más información pulsando en el botón correspondiente.
AceptarRechazarConfiguración y más información

Oscar López Roig

Vaig n?ixer en 1977 en València, però sóc natural d'Albalat de la Ribera, poble de la comarca de la Ribera Baixa. Supose que al n?ixer en plena efervescència d'aquell període que alguns anomenen transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara i espere que dure. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode.
Vaig cursar l'EGB en el meu poble, en "l'escola pública Ausi?s March" va ser una època de la meua vida memorable, bell i intens, doncs la meua família prové d'uns avantpassats humils tirant a pobres. Tots de vessants ideològiques d'esquerres, encara que no tots coincidien, buscaven que la diferencia entre rics i pobres fóra mínima i que les arrels de cultura valenciana i llengua catalana no es perderen sempre que es poguera evitar. Mon pare un oficial de 1ª de la construcció, ma mare fent de tot i més també.
El meu pas per l'institut de BUP va ser catastròfic la meua rebel·lia s'apodera del meu cos i no vaig ser capaç de continuar ni amb el FP. Era un bala perduda. Tot ho qüestionava i a tot li veia alguna punta que es podia polir. Es podria dir que des de el 16 als 30 anys vaig estar perdut dins d'una vor?gine d'emocions, relacions familiars, de parella i sentiments constrapostos. Vaig compaginar moments i accions que per a res em fan sentir orgullós i altres que sí, però, ben poc. Es este temps al que jo li anomene, temps de confusió. Vaig ser el pitjor enemic per a mi mateix.
A partir dels trenta, comença una etapa on les idees, no del que vull, sinó, del que no vull es van aclarint. De xiquet els mestres em motivaven molt perquè escrivia relats molt imaginatius, on es barallaven diversos punts de vista. Ara més major, amb certa experiència i moltes preguntes vitals contestades o no, vull exposar o traure a la llum eixe món que veig. També perquè m'agradaria compartir-ho.
Amant de tota classe de música em decante per el rock en qualsevol de les seues variants. Escriptors que m'agraden, a saber, Joan Fuster(sobre tot relats curts i aforismes), Vicent A. Estellés, Haruki Murakami, Pere Calders, Quim Monzó, Albert Camus, Herman Hesse, Margaritte Yourcenar, Emil Cioran, G. Orwell, etc. La majoria són cl?ssics, no em pregunteu per què, simplement m'atrauen. Com a bon(o no) valenci?, sóc amant de l'arròs, però no de la paella, sóc més l'arròs al forn o l'arròs negre. M'he enamorat del perfum que distigeix a les dones dels homes i he caigut en un abisme que per ara no té fondo, és difícil deslligar-me d'un aroma tan encisador, on els meus sentits han quedat encallats fins hui.
Espere que els meus desvaris vos agraden, són desvaris en catal? amb accent valenci?.