Apologia de la Confessió d'Augsburg

«Però els Pares coneixien la promesa referent a Crist, i sabien que Déu desitjava perdonar els pecats per mitjà de Crist. I així, en comprendre que Crist era el preu que calia pagar pels nostres pecats, sabien que les nostres obres no eren cap preu per a una expiació tan gran. Per això, acceptaven per la fe la misericòrdia gratuïta i la remissió de pecats, com fan els sants en el Nou Testament.» (Art. IV, 57). Aquesta és la qüestió fonamental que Melanchthon retreu als papistes, dinamitant tota la teologia romana basada en els mèrits de les obres humanes i desvetllant les claus teològiques i bíbliques de la justificació per la fe.
Sens cap mena de dubte, ens trobem davant d'un text clau i clarament estructurat de la Reforma del segle XVI: una Apologia que va ser la resposta a la Refutació feta pels escolàstics a la Confessió d'Augsburg, a saber, una Confessió on els reformadors havien defensat aferrissadament els fonaments bàsics de l'Evangeli enfront l'enfosquiment que l'església de Roma havia fet sobre la Fe i la Gràcia mitjançant la judaïtzació de la Bona Notícia i l'esclavatge de consciències per la Llei.